Tens 0 productes a la teua cistella
Si analitzem la situació sociolingüística de l’alguerés prenint en consideració les impressions dels catalanoparlants occidentals (que per nosaltres són tots aquells que no són algueresos) que visiten la nostra ciutat, podríem arribar a conclusions aparentment contradictòries. És a dir, si entrevistéssim un catalanoparlant que ha visitat la nostra ciutat simplement com a turista, nos podria contar que ha transcorregut una setmana sencera passejant pels carrers sense sentir ni una paraula en català, si excloem alguns pocs negociants, i nos juraria que ja no hi ha quasi més algueresos que parlen la pròpia llengua històrica. Al contrari, si la mateixa persona vengués aquí i tengués almanco un amic o una amiga local catalanoparlant, tendria moltes més possibilitat d’accedir a un circuit d’intimitat lingüística que li obrirà la porta cap a la coneixença d’altres catalanoparlants algueresos, però també de representants del moviment lingüístic local, un sector social molt actiu i important a l’Alguer. En aquest cas tornaria a casa amb una impressió totalment diferent respecte a aquella desconfortada que he esmentat més damunt, i podria córrer fins i tot el risc de sobreestimar la vitalitat de la nostra llengua.
Per fortuna podem analitzar la situació sociolingüística de l’Alguer a través de dades objectives, gràcies a la publicació, fa pocs anys, de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a l’Alguer (2015-2017), impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l’Alguer. Segons aquesta enquesta, el 30,7 % de la població de major edat resident en ciutat parla bé la nostra llengua, un percentatge que arriba al 50,3 % si hi incloem també un 20 % c.ca d’algueresos que tenen la capacitat de produir oralitat en alguerés, i que però no tenen la competència o la confiança per acabar una conversa quotidiana/informal en la mateixa llengua, una condició d’inseguretat que els fa normalment preferir l’italià com a llengua d’ús normal. Tenim també de recordar que aquestes dades fan referència als residents de major edat, i, considerant que les noves generacions ja no parlen quasi més català, podem estimar que les xifres reals relatives a la competència oral activa dels algueresos són una mica més baixes respecte a aquelles esmentades.
Quasi tres quarts de la població, o sigui, el 72 %, declara de comprendre bé l’alguerés, però és possible afegir-hi un altre 16 % que l’entén bé si no és parlat «massa llestr» (ràpidament). Solament el 3,0 % dels residents sap escriure la nostra varietat catalana en autonomia, una xifra que inclou també qui no l’escriu perfectament i que però té, com a mínim, la capacitat de fer autocorrecció i autoformació.
Les dades relatives a les actituds lingüístiques són molt positives si considerem los algueresos que voldrien tenir la pròpia llengua històrica entre els idiomes d’ús principal o secundari en la nostra societat (77,2 %) i que voldrien que l’escola pública inclogui l’ensenyament (també) en alguerés (92,3 %). Causen al contrari molt desconfort les dades relatives a la transmissió lingüística, vist que solament el 3,6 % dels joves genitors (30-44 anys) afirmen que en el propi nucli familiar almanco un genitor utilitza l’alguerés com a llengua vehicular per parlar amb els fills.
La ciutat és rica d’associacions culturals que tenen la promoció de la nostra llengua entre les finalitats principals del propi estatut. La quasi totalitat d’elles fan part de la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer, un òrgan del Municipi de l’Alguer que té funcions de coordinació entre les mateixes associacions i que acompanya el Municipi en l’elaboració d’accions a favor de la llengua. En ciutat és present també una delegació de l’Institut d’Estudis Catalans i una de la Generalitat de Catalunya a Itàlia.
L’ensenyament de l’alguerés és a càrrec quasi exclusiu de les associacions culturals. Tres d’aquestes, o sigui, l’Escola d’Alguerés P. Scanu/Centre Cultural Antoni Nughes, l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Històrico-Cultural de l’Alguer i Òmnium Cultural de l’Alguer organitzen cada any cursos de llengua oberts a tots. De moment, l’única institució pública que fa cursos en llengua i de llengua és la Universitat de Sàsser, dins del Corso Magistrale (que equival al Màster del sistema espanyol) in lingue e culture della Sardegna. La mateixa universitat organitza també cursos de català estàndard. Malauradament, avui dia no tenim ensenyament estructurat i curricular en alguerés dins l’escola pública, si excloem, com havem dit, la universitat. No és que l’alguerés ne sigui absent del tot, perquè és sempre possible individuar algunes activitats escolars fetes en llengua, normalment a càrrec d’ensenyants individuals que en manera espontània organitzen projectes musicals, de cultura del territori, o d’aprofundiments varis en la nostra llengua. És però evident que aquestes activitats, altament meritòries, no són suficients per garantir una presència mínimament estable de la nostra llengua dins de l’escola pública, també perquè tenen un caràcter puntual i no estructural.
La Regió Autònoma de Sardenya ha aprovat, el 2018, una llei orgànica que mirava exactament a normalitzar l’ensenyament de les llengües de Sardenya dins de les escoles públiques (LR 22/2018). A distància de quasi quatre anys de l’aprovació, però, els resultats de l’aplicació de la mateixa llei són molt distants respecte als objectius previstos. Per exemple, durant l’any escolar 2021/2022 solament sis classes de l’Alguer l’han utilitzada per fer projectes en alguerés, un percentatge que representa només el 2/3 % de totes les classes de la ciutat.
Si no reeixirem a invertir alguns factors que treuen força a la nostra llengua, com aquell de parlar quasi exclusivament en italià amb les noves generacions, el nostre futur lingüístic no promet res de bo. L’esperança, però, no està perduda, si considerem l’actitud sempre més positiva que els nostres conciutadans estan mostrant vers l’alguerés. És clar que tindrem de trobar la manera de transformar un sentiment que és tendencialment positiu-passiu en positiu-actiu. Hi ha encara molta feina de fer, i la gana de fer-la no nos manca.
