La revista degana en valencià

La recuperació de la memòria educativa

14/07/2020

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: Mestres de mestres. 150 anys de formació de mestres valencianes

Autores: Mª del Carmen Agulló Díaz i Blanca Juan Agulló

Editorial: Universitat de València

Any: 2020

El llarg camí per la conquesta dels drets civils i la consecució de la igualtat de les dones amb els hòmens sona com la cançó dels Beatles «The Long and Winding Road». Perquè això ha estat la lluita femenina al llarg del temps: una història èpica per lʼextensió de lʼeducació a les dones, de la necessitat de lʼensenyament com a factor de canvi per a transformar la societat, per tal dʼaconseguir els mateixos drets que els hòmens. Comptat i debatut, un llarg i sinuós camí per una societat més lliure i democràtica. I entre els esforços per educar ciutadanes, per testimoniar aquest procés per lʼassoliment dʼigualtat dʼoportunitats, sʼhi troba el rigorós llibre Mestres de mestres. 150 anys de formació de mestres valencianes de Mª del Carmen Agulló Díaz i Blanca Juan Agulló, editat enguany per la Universitat de València.

El llibre fa un repàs complet a la història de lʼEscola Normal de València, actual Facultat de Magisteri de la Universitat. Una obra que caldria qualificar dʼhomèrica pel que té dʼexhaustiva i esgotadora investigació del tàndem Blanca Juan i Carmen Agulló, en no deixar cap buit ni oblit en els diversos vessants que suposa tal esforç compilador. El viatge sʼinicia en els temps convulsos de 1867, amb el naixement de lʼEscola de Magisteri femenina, arran de la necessitat de la formació de les mestres que establia la Llei Moyano, la Llei dʼInstrucció Pública de 1857. Una finalitat la dʼaquesta escola que, a més de les finalitats comunes a les normals masculines, afegia la capacitació per a ser mares i mestresses, amb els coneixements adients: costura, puericultura, higiene… Estem en una època de mentalitat patriarcal jerarquitzadora, que expressa la consideració de segona categoria assignada a les mestres. Aquest trajecte de 150 anys fins al moment actual, convertida en flamant Facultat de Magisteri, és, en paraules de Carmen Agulló i Blanca Juan, una història tortuosa dʼavanços i retrocessos segons els interessos de les administracions governants, una història interminable de lluita per dignificar la seua existència, una constant de la seua vida.

Al llarg del llibre sʼanalitzen de forma científica i meticulosa, brillant sempre, la ingent quantitat dʼelements que han forjat aquesta extensa singladura formativa de segle i mig, com ara els espais itinerants al llarg de la ciutat, els claustres a través dels anys, els plans de formació canviants, lʼevolució dels currículums, els conflictes i debats ideològics, lʼeducació en temps de guerra, la depuració franquista, les escoles annexes, les activitats, el pas de les alumnes, la seua incidència en la societat valenciana…

En aquest enciclopèdic estudi de lʼevolució de la Normal de València cal posar en valor el paper que tingueren les mestres de mestres, les dones que se significaren en la formació de futures mestres. I, com no, el de milers de dones que cursaren la carrera per a exercir el digne ofici de mestra. Entre les dones que resten en el record del seu pas per aquesta història de formadores cal subratllar Josefa Ágreda, Matilde Ridocci, Maria Orberà, Maria Carbonell, Micaela Minguillón, Carmen García de Castro, María Villén, Concepción Tarazaga, Ángela Carnicer, Rosario Pérez Solernou, Raquel Payà…, dones que gràcies a aquest documentat i indispensable treball són rescatades de la memòria selectiva del temps.