Tens 0 productes a la teua cistella
La revista degana en valencià dedica el seu número en paper del mes setembre a Maria Conesa, la tiple vinarossenca que va fer riure, cantar i tremolar els teatres de mig món, i que va acabar convertida en una icona de la nació mexicana. L’acte serà el dimecres 18 de novembre, a les 18.30 h, a la llibreria Fòrum Babel (Castelló de la Plana).
Diuen que baixà de l’escenari per tallar-li el bigoti a un general de la Revolució Mexicana. Diuen que a Pancho Villa li va arrancar els botons de l’uniforme d’una estirada. Diuen, també, que un collar de maragdes va estar a punt de portar-la davant la justícia. De Maria Conesa (més coneguda pel nom artístic de La Gatita Blanca) s’han contat tantes anècdotes i aventures que ningú sap on acaba la dona real i on comença la llegenda de l’artista. Per això, la revista Saó li dedica el quadern del número 527 i el presenta a Castelló no sòls per recordar a la tiple més universal, sinó també per qüestionar-nos qui era, de veritat, la dona que hi havia darrere de La Gatita Blanca.
La presentació tindrà lloc el dimecres 18 de novembre, a les 18.30 h, a la llibreria Fòrum Babel. Hi intervindran Vicent Boscà, director de la revista Saó; Fàtima Agut Clausell, filòloga i investigadora de les artistes castellonenques; i Paula Moliner Brau, historiadora de l’art i coordinadora del quadern.
Una vinarossenca a l’altra banda de l’Atlàntic
Dorotea Gloria Conesa Redó va nàixer a Vinaròs el 1893 i va pujar als escenaris de ben menuda amb la seua germana Teresa. Van passar per Barcelona i pels cafès-concert del Paral·lel, fins que l’assassinat de Teresa a l’Edén Concert, el 1906, va trencar la carrera de les dues. Tot i això, Maria va continuar actuant. El 1907 va desembarcar a l’Havana i després a Ciutat de Mèxic, amb només quinze anys, i allà li esperaven set dècades de glòria. El seu nom artístic el va rebre d’una sarsuela, La gatita blanca. Mèxic la va coronar com «la tiple de la Revolución» i va acabar convertint-se en una icona de la nació. Va faltar a Ciutat de Mèxic l’any 1978.
Cinc mirades analitzen la figura de la tiple còmica
El quadern, coordinat per Paula Moliner Brau, arreplega cinc textos que es completen entre ells:
Fàtima Agut Clausell situa Conesa entre les «oblidades de les arts escèniques castellonenques», al costat d’Elena Sanz, Hermínia Gómez, Carmen Tur i Encarnación Mus: dones amb carreres internacionals que la història ha deixat a l’ombra. Javier Barreiro, un dels primers investigadors del món de les varietats a Espanya, reconstrueix el naixement del cuplet i del «gènere ínfim» a partir de la infantesa artística de les germanes Conesa.
Gloria G. Durán llegeix la tiple com un cas de dona moderna, una artista que traspassa la quarta paret, baixa al pati de butaques i es fa càrrec de la seua pròpia vida. Paula Moliner Brau segueix Conesa fins a la gran pantalla i l’Època d’Or del cinema mexicà, i la situa entre els exiliats espanyols de la Guerra Civil. Hi destaca, entre altres troballes, que el seu germà Manuel va fer carrera a Hollywood com a Manuel París. Sebastià Redó Miralles, des de Vinaròs, obri la seua col·lecció de postals, discs i fotografies per explicar com el col·leccionisme ha preservat la imatge de la diva i ha aportat documents inèdits sobre la seua família i la seua casa natal.
El quadern, il·lustrat per postals i cartelleria d’època, no pretén desmentir el mite de la diva. Més aviat proposa llegir-lo a contrallum i tornar a l’artista que hi ha rere La Gatita Blanca: Maria Conesa Redó.
Dades de l’acte
Presentació del número 527 de Saó amb el quadern «Maria Conesa, La Gatita Blanca»
Dimecres 18 de novembre de 2026, 18.30 h
Llibreria Fórum Babel, Castelló de la Plana
Participants: Vicent Boscà, Fàtima Agut Clausell i Paula Moliner Brau
Entrada lliure, fins completar aforament
