La rivalitat política entre Blasco i Llorente, en l’últim llibre del Magnànim

05/10/2021

Llorente i Blasco Ibáñez: entre la política i la literatura, d’Antoni Ferrando, analitza la batalla mediàtica entre els dos autors

València, 5 d’octubre de 2021–. La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar Llorente i Blasco Ibàñez: entre la política i la literatura,  del catedràtic de la Universitat de València, Antoni Ferrando. Aquest llibre, el número 176 de la col·lecció estudis Universitaris, aborda l’enfrontament polític entre aquests dos líders del conservadorisme i del republicanisme valencians, a propòsit del conflicte colonial, i els arguments que utilitzaren en favor o en contra de l’ús del valencià.

El llibre, mostra textual de la batalla dialèctica entre els autors

Blasco Ibáñez, cap del republicanisme valencià, utilitzà el diari El Pueblo per a desqualificar la monarquia borbònica, i instrumentalitzà la desastrosa gestió de la guerra colonial per a difondre els seus ideals polítics. Llorente, cap del Partit Conservador a València, utilitzà Las Provincias, que ell dirigia, i Lo Rat Penat, que ell controlava, per a recolzar l’acció del govern espanyol i contrarestar l’impacte mediàtic d’El Pueblo.

La rivalitat política entre Blasco i Llorente tingué una derivada lingüística: Blasco descartà la viabilitat del valencià com a llengua de cultura; Llorente la defensà, però només en poesia.

El llibre de Ferrando analitza críticament el comportament ideològic i lingüístic de tots dos grans homenots valencians, que destacaren en l’època per la seua intel·ligència i per la seua capacitat per a atraure les masses mitjançant la paraula i, sobretot, a partir del més potent instrument de comunicació llavors: la premsa diària. Posa de manifest el caràcter extraordinari dels dos personatges i com la seua popularitat s’ha prolongat durant moltes dècades i ha marcat la història política i lingüística dels valencians durant els primer terç del segle XX.

Antoni Ferrando Francés (Benicolet, 1947) és catedràtic emèrit de la Universitat de València. Ha estat director del Departament de Filologia Catalana i de l’Institut de Filologia Valenciana. És fundador i primer director de la revista Caplletra i dirigeix les col·leccions «Biblioteca Sanchis Guarner» i «Biblioteca Lingüística Catalana». Pertany a l’IIFV, a l’IEC, a l’AVL i a la RABLB. S’ha especialitzat en història de la llengua, història de la cultura i edició de textos. Entre les seues obres destaquen Consciència idiomàtica i nacional dels valencians (1980), Els certàmens poètics valencians (1983), Història de la llengua catalana (amb Miquel Nicolás, 2011), Les Regles d’esquivar vocables a revisió (amb Germà Colón, 2011), A la recerca de l’arquetip del Llibre dels feits del rei Jaume I (2014-2015), Aportacions a l’estudi del català literari medieval (2018), El model lingüístic de Curial e Güelfa (2018), Fabra, Moll i Sanchis Guarner (2019), La poliglòssia en la predicació de Vicent Ferrer (2020).

Més informació en alfonselmagnanim.net