La Salut Mental

Al març de 2020 vam viure una de les majors crisis del nostre temps. Fou el major repte al qual s’ha enfrontat el nostre sistema sanitari i va afectar també l’àmbit econòmic i social.

Des que Ernest Lluch parira la Llei General de Sanitat en 1986, hem sigut capaços de construir un sistema extraordinàriament potent que s’ha convertit en un veritable element de cohesió social, gràcies al treball de diverses generacions de professionals, societats científiques, centres d’investigació, organitzacions sindicals, col·legis professionals, associacions de pacients, ciutadania i administracions. No hi ha dubte que aquests trenta-huit anys de sanitat pública són una història d’èxit. La ciutadania en conjunt ha de sentir-se’n orgullosa i alhora compromesa amb la seua millora.

Tot i comptar amb un dels millors sistemes de salut del món, reconegut internacionalment, la pandèmia ha tibat les costures i s’han revelat les mancances, hem descobert que som vulnerables i hem comprovat que el nostre sistema pot ensorrar-se, com un fràgil castell de naips, per un terrible i simple efecte papallona. En definitiva, de les lliçons apreses durant aquesta crisi sanitària, emergeix amb força la necessitat de comptar amb una sanitat pública universal de qualitat que done resposta a les necessitats assistencials.

Sabem quins són els reptes de la sanitat i específicament de la salut mental, i això ens hauria de permetre anticipar-nos i treballar per a transformar, gradualment, el sistema d’atenció, conservant els principis d’universalitat, igualtat, llibertat, cohesió social, solidaritat, eficiència i inclusió. Ens trobem davant el repte de combinar nous temps amb vells principis. El model d’atenció en salut mental, recollit en la Llei General de Sanitat, l’Estratègia en Salut Mental del Sistema Nacional de Salut i les directrius de l’OMS té, entre altres, les característiques següents:

– Un model d’atenció comunitària que inclou la promoció de la salut mental, prevenció de les malalties mentals, atenció als problemes de salut mental i rehabilitació, tot això orientat a la recuperació i inclusió social de les persones amb malalties mentals.

– El pacient, com a centre de l’organització assistencial, amb la participació d’aquest i la seua família en les estructures consultives pertinents.

– El respecte i defensa dels drets humans, legals i civils de les persones amb problemes de salut mental, d’acord amb la Convenció de Drets de Persones amb Discapacitat aprovada per l’Assemblea de l’ONU ja en 2006 i ratificada per Espanya en 2008.

– Orientat a la qualitat i millora contínua, a través de l’avaluació sistemàtica de processos i resultats.

– Basat en valors i principis ètics i tècnics, per a donar resposta a les necessitats dels ciutadans en matèria de salut mental.

En el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, així com en el Dictamen de la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica, la salut mental apareix com una prioritat reflectida en l’Estratègia Nacional de Salut Mental 2022-2026, amb un augment de la inversió, per a un sistema integral d’atenció que combata l’estigmatització i garantisca els drets de les persones amb problemes de salut mental, amb un enfocament de gènere i drets humans, d’acord amb els Objectius de l’Agenda 2030.

La millora de la salut mental ha de ser un dels objectius estratègics de tota la societat i, per descomptat, dels sistemes sanitari i social, amb una premissa bàsica: “NO HI HA SALUT SENSE SALUT MENTAL”. I sobre la base d’aquesta idea, treballar en la millora de totes aquelles qüestions i mancances que detectem en l’atenció a la salut mental.

Actuant en la reorganització de la xarxa sanitària d’atenció en salut mental, d’acord amb el model comunitari d’atenció, i orientada a la recuperació de les persones amb problemes de salut mental i la seua plena inclusió social a través de tres línies d’actuació:

– Implantació d’una cultura de qualitat i millora contínua.

– Millora de les infraestructures i dotació de determinats dispositius i recursos humans.

– Establiment d’una coordinació eficaç amb institucions i administracions implicades, ajuntaments, sistemes de benestar, Educació, Justícia, Treball…

El Pla d’Acció, que desenvolupa l’estratègia, ratifica les línies mestres. Per a això, la creació de places de diverses disciplines en els departaments, així com la creació d’hospitals de dia posats en marxa, són passos importantíssims fets en aquesta comunitat, així com la comunicació sobre un abordatge global de la salut mental, adoptada per la Comissió Europea al juny de 2023.

Preocupa l’impacte de la pandèmia en la salut mental, i preocupa més encara el fet de detectar l’increment de problemes de salut mental en la població infantil i juvenil; entre ells, el suïcidi mereix un abordatge immediat i intensiu. El suïcidi afecta persones de qualsevol edat, cultura o grup poblacional, però és una de les tres primeres causes de mort entre les persones de 15 a 35 anys. Les dades oferides posen de manifest el greu problema de salut pública que representa i que requereix la implicació de tota la societat, perquè sabem que la majoria dels suïcidis poden prevenir-se amb ajuda, per molt greu que siguen les circumstàncies que provoquen aquestes ideacions.

 En els últims anys, s’han implementat diverses estratègies i plans per a abordar la salut mental, reconeixent la importància i la gravetat d’aquest problema i la seua creixent necessitat de solucions. Definint un model d’atenció en què el pacient i la seua família estan en el centre del procés, fomentant la seua participació en la presa de decisions, reconeixent les necessitats d’atenció de les persones en risc d’exclusió social i persones majors amb problemes de salut mental, introduint la perspectiva de gènere amb recalcament en les dones víctimes de violència de gènere amb trastorns mentals associats i incidint en la salut mental infantil i juvenil i les addiccions.

Sembla que tots estem d’acord amb el model de recuperació comunitària i en allò que caldria fer; totes aquestes iniciatives parteixen de les necessitats i de les visions de cada moment, totes voluntarioses i ben intencionades, més o menys encertades, però al final el més important, després de saber el que volem fer, és l’ampliació de recursos, la dotació de professionals, infraestructures i mitjans econòmics. Baixar a l’arena, fer-ho efectiu, és qüestió de pressupost i gestió, de prioritzar i adoptar les decisions que executen les accions, plasmades en documents per persones que han format part dels diferents grups d’experts que han participat en la seua elaboració.

Ens queda encara un llarg camí per recórrer i hem d’implicar la societat en conjunt, les institucions i la ciutadania, ja que és necessari visibilitzar i alhora desestigmatizar els problemes de salut mental. Els problemes complexos no tenen solucions senzilles. Involucren molts aspectes i, per tant, l’esforç de coordinació entre molts actors requereix esforç i voluntat.

Els excel·lents professionals que participen en aquest monogràfic ens portaran a extraure conclusions que, sens dubte, contribuiran a millorar els protocols i les estratègies vigents, les dotacions, les perspectives, d’acord amb les necessitats percebudes en el seu treball, per avançar així en aquest objectiu compartit per tots, que és el de la millora de la salut mental de la ciutadania.

Mariam García Layunta. Doctora en Medicina. Especialista en Medicina del Treball. Màster en Prevenció Riscos Laborals. Diploma d’Investigació Operativa i Sistemes.

Revista 507, pàgs. 22-24. Novembre 2024.