Tens 0 productes a la teua cistella
La pandèmia de covid-19 va provocar nivells elevats d’estrés, ansietat i depressió a escala mundial (Ettman et al., 2020; McGinty et al., 2020; Salari et al., 2020; Varma et al., 2021). Als Estats Units, va haver-hi un augment de més del triple en ansietat (3,9 % abans de covid-19 a 13,6 % durant covid-19; McGinty et al., 2020). En una altra mostra, els símptomes de depressió van augmentar més del triple durant la pandèmia, del 8,5 % al 27,8 % (Ettman et al., 2020). La pandèmia va provocar augments similars en l’estrés, l’ansietat i la depressió a tot el món (Salari et al., 2020). Aquest impacte en la salut psicològica de la població va impulsar els esforços a desenvolupar i provar intervencions escalables, de baix cost i de fàcil implementació per ajudar a mitigar-ne els efectes nocius (Boden et al., 2021; Schleider et al., 2022; Wang et al., 2021).
Estudi del Ministeri d’Universitats sobre La salut mental en l’estudiantat de les universitats espanyoles
La salut mental del jovent universitari s’ha convertit en un tema de creixent preocupació. En els últims anys s’han identificat baixos nivells de benestar emocional d’alguns sectors de la població, especialment agreujats pels efectes de la pandèmia de la covid-19, que plantegen implicacions preocupants des del punt de vista de la salut pública. La crisi sanitària global ha posat de manifest la importància d’abordar els problemes de salut mental en la població universitària, especialment pel que fa a la socialització i al creixement personal i col·lectiu.
El Ministeri d’Universitats ha publicat els resultats de l’estudi sobre La salut mental en l’estudiantat de les universitats espanyoles. L’objectiu de l’estudi, realitzat en 2022 en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat, va ser realitzar una diagnosi sobre la salut mental de l’estudiantat universitari d’Espanya. L’estudi està compost per dues anàlisis, una quantitativa i una altra qualitativa. La primera està realitzada pel Centre de Salut Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM), amb la finalitat de descobrir la prevalença dels problemes de salut mental en l’estudiantat de les universitats públiques i privades espanyoles. L’estudi qualitatiu, realitzat per la Cooperativa Aplica, identifica els recursos que contribueixen a millorar les capacitats de l’estudiantat per tal de tindre bona salut mental i benestar, i les barreres i fortaleses que hi intervenen.
Els resultats ens indiquen que més del 50 % ha percebut la necessitat de suport psicològic per problemes de salut mental recents durant l’últim quadrimestre i, també, més del 50 % ha consultat alguna vegada amb algun professional sanitari per un problema de salut mental. La prevalença d’ansietat moderada o greu és aproximadament d’un/a cada dos estudiants. És important remarcar que el percentatge de l’estudiantat amb un resultat positiu en el cribratge per a la depressió, ideació suïcida, ansietat i insomni clínic o greu es refereix a la detecció de símptomes mitjançant l’administració de qüestionaris validats, cosa que no significa que un resultat positiu en el cribratge siga un diagnòstic clínic d’aquesta malaltia, sinó que indica la necessitat d’una avaluació més exhaustiva.
Respecte de la segona part de l’estudi, s’obtenen unes huitanta-sis propostes realitzades per l’alumnat per a millorar el seu benestar emocional. Les conclusions transversals de l’estudi refereixen que:
- – La principal barrera al benestar és l’econòmica, que genera limitacions per a l’estudi.
- – L’estudiantat percep una sensació generalitzada de falta d’informació.
- – L’experiència d’usuari/a a la universitat no és satisfactòria de cara a l’administració i burocràcia.
- – La falta d’organització dels plans d’estudi, la sensació de pèrdua de temps, els continguts repetitius, etc., són qüestions que destaquen i que proposen per a millorar.
- – Finalment, demanden un canvi de mirada on es pose més el focus en l’estudiantat en lloc de la institució.
Baròmetre Joventut, Salut i Benestar 2023. Centre Reina Sofia de Fad Joventut
Aquest estudi ha realitzat l’anàlisi de la percepció dels i de les joves entre 15 i 29 anys residents a Espanya sobre temes relacionats amb la seua salut i amb les condicions vitals que afronten.
Les conclusions d’aquest baròmetre refereixen que el percentatge de joves que declaren tindre un estat de salut deficient no ha parat d’incrementar-se des de 2017 a 2023, amb la mateixa tendència respecte de la salut mental percebuda. Destaquen com a significatius el percentatge de joves que senten soledat i que perceben una manca de suports i preocupació pels seus problemes en el seu entorn pròxim. Pel que fa a la soledat, en el 9th International Congress of Clínical and Health Psicohology in Children and Adolescents, celebrat a València el novembre passat de 2023, J.P. Espada va parlar sobre l’origen i l’associació de la soledat amb els problemes de salut mental en l’adolescència.
Fent referència al suïcidi, un tema que genera molta preocupació en la nostra societat, valoren un augment de la ideació suïcida –que correlaciona amb l’augment de suïcidis dels últims anys a Espanya– centrada precisament en els i en les joves que, a més de suportar unes condicions vitals i econòmiques precàries, experimenten amb intensitat aquestes sensacions d’aïllament i falta de suports pròxims.
L’estudi indica que la pandèmia ha marcat un clar impacte en les percepcions juvenils sobre el seu estat de salut, tant física com mental, i destaca que la tendència cap a percepcions més negatives de la salut, o la identificació de malestars psicològics i la seua freqüència comencen a remetre. Augmenten els percentatges de xics i xiques que demanen ajuda quan tenen problemes, la qual cosa pot indicar que comencem a tombar alguns tabús sobre la salut mental i que la societat està intentant facilitar mitjans per a pal·liar els malestars en aquestes franges d’edat sobre el seu estat de salut, tant física com mental.
Reflexions des de l’àmbit clínic
La salut mental és un dret humà fonamental, i totes les persones –independentment de la seua edat o condició social– tenen dret a una atenció i protecció adequades. La Llei Orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari (LOSU) atén aquest dret fonamental, indicant que, en col·laboració amb les Comunitats Autònomes, les universitats oferiran gratuïtament serveis dirigits a l’orientació psicopedagògica, de prevenció i foment del benestar emocional de la seua comunitat universitària i, especialment, de l’estudiantat, així com serveis d’orientació professional.
Per donar compliment a la legislació actual, la Universitat de València ofereix assessoria psicològica per a estudiants. Les Assessories UV són un servei gratuït de la Universitat de València format per l’assessoria psicològica i l’assessoria jurídica. Són gestionades pel Servei d’Informació i Dinamització (Sedi). El servei d’assessoria psicològica inclou dues sessions inicials d’assessoria que es poden completar amb quatre sessions més d’assistència psicològica. Aquestes sis sessions estan subvencionades per la Universitat de València i són gratuïtes per a l’estudiantat. Els/les professionals que atenen aquest servei, subvencionat per la Universitat de València, són psicòlegs/es sanitaris de la Clínica de Psicologia de la UV (Fundació Lluís Alcanyís), amb experiència per a assessorar, orientar i donar informació i suport psicològic en general.
L’assessorament psicològic inicial pot complementar-se amb assistència psicològica per a l’estudiantat que tinga dificultats relacionades amb la depressió, l’ansietat i les pors i les obsessions. Per fer ús de les assessories, és necessari sol·licitar una cita mitjançant un formulari disponible en el web de la universitat.
Realitzant una valoració de la demanda atesa des de la pandèmia en l’àmbit clínic i a través dels serveis oferits des de la universitat, s’ha identificat:
- – Un augment de peticions per a realitzar avaluacions per sospita de TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) en menors, joves i adults. Aquests trastorns formen part dels problemes de Salut Mental. Segons DSM-5 (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals), tenen dues característiques fonamentals: el dèficit en la comunicació i en la interacció social i les activitats, interessos i conductes repetitives.
- – Augment de casos per tics i estereotípies (Trastorns de Tics i Trastorns de Moviments Estereotipats). Menors i adolescents, entre 6-7 anys i 14 aproximadament, han acudit a sol·licitar ajuda psicològica per abordar aquest tipus de trastorn. Els progenitors dels i de les menors i adolescents coincidien en la seua majoria que l’origen o major incidència dels tics es va produir en el confinament i/o després de la incorporació dels menors i adolescents a les rutines escolars normalitzades. Per facilitar la coordinació del servei d’atenció amb les persones usuàries i professionals es va realitzar una sessió clínica a l’Hospital La Fe de València al novembre de 2020 per a l’“Abordatge psicològic dels tics en la infància i adolescència”. Aquesta sessió es va realitzar de manera presencial amb neuropediatres de l’Hospital La Fe i en línia amb la resta de professionals dels hospitals de la Comunitat Valenciana.
- – Demanda de l’estudiantat per a abordar trastorns relacionats amb traumes i factors d’estrés, com és el trastorn d’adaptació. La presència de símptomes emocionals o comportamentals en resposta a un factor d’estrés identificable és la característica essencial dels trastorns d’adaptació. El factor d’estrés pot ser un sol fet (p. ex., la fi d’una relació sentimental) o pot haver-hi múltiples factors d’estrés (p. ex., dificultats econòmiques serioses i els problemes familiars). Els factors estressants poden ser recurrents (p. ex., associats a les crisis temporals acadèmiques, unes relacions sentimentals insatisfactòries) o continus. Els factors d’estrés poden afectar un sol individu, una família sencera o un grup més gran o comunitat (p. ex., un desastre natural). Alguns factors d’estrés poden acompanyar el desenvolupament de determinats fet (p. ex., anar a la universitat, deixar la casa paterna, canvi de ciutat, no aconseguir els objectius formatius/acadèmics, etc.).
Conclusions
Per als/les professionals que treballen en l’àmbit clínic, les dades aportades pels estudis descrits ens donen la base per a establir estratègies i intervencions adaptades a les necessitats dels nostres joves. És evident que, per poder realitzar intervencions eficaces, protocols d’atenció, cal comptar amb evidències i dades que ens permeten actuar de manera primerenca en la població més vulnerable. Per això, la investigació social, amb enfocament longitudinal que abaste diversos territoris i perfils sociodemogràfics, és la base fonamental per a l’elaboració de polítiques públiques.
La pandèmia de covid-19 ha generat un canvi en la societat, tal com descriuen els estudis. Si bé és cert que algunes conseqüències encara persisteixen, i que cal establir estratègies i mitjans per a abordar-les, ha generat uns canvis importants en la percepció i el significat de la salut mental. La presa de consciència sobre aquesta, creant mitjans per a la detecció precoç dels diferents problemes psicològics, demana una estratègia preventiva per a la salut mental.
Els/les professionals sanitaris hem de saber que aquesta major conscienciació sobre la salut mental a vegades pot generar una tendència a atribuir un caràcter patològic o malaltís a uns certs comportaments, pensaments que poden considerar-se dins de la variabilitat normal de l’experiència humana, amb el risc de patologitzar. Recórrer prematurament a la teràpia psicològica o a la medicació davant un problema de la vida pot no ser convenient, i així ho refereix la psicòloga clínica Patricia Fernández Martín, en el seu article “NO patologizar la vida” (Ethic). És per això que ressaltem la importància del professional de la salut per a assessorar, no patologitzar i reforçar les estratègies d’afrontament de les persones usuàries, i derivar, si escau, als recursos adequats.
És important recordar que la teoria de la soledat associa als canvis ambientals i als esdeveniments vitals, com va ser la pandèmia, l’augment de la soledat. Alhora, està associada a un augment del risc de psicopatologia (depressió, suïcidi, etc.). Si bé és cert que vivim en una societat tecnològica en la qual l’ús d’Internet i les xarxes socials està generalitzat, l’alta connectivitat podria afavorir-la, com va ser durant el confinament. Sabem que el problema de la soledat persisteix en societats en què l’ús d’Internet i xarxes socials és molt alt.
Treballar en l’àmbit clínic ens ha permés detectar una major incidència de determinats problemes en què, d’alguna manera, la pandèmia de covid-19 ha sigut un factor predisposador, i ens ha ajudat a establir protocols d’actuació i intervencions eficaces per a abordar les diferents problemàtiques i aspectes (la soledat, el perill de patologitzar, etc.) descrits adés. Intervencions, protocols, estratègies, etc., eficaços i basats en l’evidència, que han de partir de la contínua especialització i formació dels/les professionals sanitaris.
Sara Calzado Lucas. Psicòloga sanitària CV07101.
Revista 508, pàgs. 31-36. Desembre 2024.
Referències
Associació Americana de Psiquiatria. Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales (DSM-5®), 5a Ed. Arlington, VA, Associació Americana de Psiquiatria, 2
Ballesteros, J. C., Gómez, A., Kuric, S., & Sanmartín, A. (2022): Barómetro jóvenes en pleno desarrollo y crisis pandémica. Cómo miran al futuro. Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud FAD. DOI:10.5281/zenodo.7043142
Ballesteros, J. C. (2023): Salud y bienestar juveniles en España: un análisis longitudinal 2017-2021. Madrid: Centro Reina Sofía de Fad Juventud. DOI: 10.5281/zenodo.7859358014.
Ettman, C. K., Abdalla, S. M., Cohen, G. H., Sampson, L., Vivier, P. M., & Galea, S. (2020): “Prevalence of depression symptoms in US adults before and during the COVID-19 pandemic”. JAMA Network Open, 3(9), e2019686–e2019686. https://doi.org/10.1001/jamanetworkopen.2020.19686
Kuric, S., Sanmartín, A., Ballesteros, J. C. i Gómez Miguel, A. (2023): Barómetro Juventud, Salud y Bienestar 2023. Madrid: Centro Reina Sofía de Fad Juventud. DOI: 10.52810.5281/zenodo.8170910
Loade, M.E., Chatburn, E., Higson-Sweeney, N., Reynolds, S., Shafran, R., Brigden, A., Linney, C., Niamh McManus, M., Borwick, C., Crawley, E. (2020): “Rapid Systematic Review: The Impact of Social Isolation and Loneliness on the Mental Health of Children and Adolescents in the Context of COVID-19”. J Am Acad Child Adolesc Psychiatry. 2020 Nov;59(11):1218-1239.e3. doi: 10.1016/j.jaac.2020.05.009. Epub 2020 Jun 3.
McGinty, E. E., Presskreischer, R., Han, H., & Barry, C. L. (2020): “Psychological distress and loneliness reported by US adults in 2018 and April 2020”. JAMA, 324(1), 93–94. https://doi.org/10.1001/jama.2020.9740
Ministeri d’Universitats. Ministeri de Sanitat: La Salud Mental en el estudiantado de las universidades españolas 2022. Consultat en línia 31/07/24: https://www.universidades.gob.es/el-gobierno-hace-publico-los-resultados-del-estudio-sobre-la-salud-mental-en-el-estudiantado-de-las-universidades-espanolas/
Salari, N., Hosseinian-Far, A., Jalali, R., Vaisi-Raygani, A., Rasoulpoor, S., Mohammadi, M., Rasoulpoor, S., & Khaledi-Paveh, B. (2020): “Prevalence of stress, anxiety, depression among the general population during the COVID-19 pandemic: A systematic review and meta-analysis”. Globalization and Health, 16(1), 1–11.
