La Sexta com a símptoma

Gonçal López-Pampló. Director literari del Grup Bromera i Professor de Filologia Catalana a la UV

Fa cosa d’un any vaig dedicar uns articles en aquesta mateixa secció de Saó a la televisió, la qual continua sent, al meu entendre, una de les claus de volta de la comunicació actual. Per molt que els telèfons mòbils i les tauletes, gràcies a la capacitat de connexió ubiqua a Internet, hagen revolucionat el panorama, la televisió catalitza i condiciona en bona mesura el flux d’informació i d’opinió que circula per les xarxes, com també determinades pautes socials, lingüístiques i culturals. No tot, no en tot els nivells, no en tots els àmbits, és veritat. Però d’ací a anunciar, com fan alguns, el final de la tele, hi ha un camí que no hauríem de recórrer massa a pressa.

Un bon exemple d’això és La Sexta, un canal que va començar a emetre el 27 de març de 2006 i que ara celebra el seu desé aniversari. És molt interessant constatar quines han estat les diferents persones implicades en la creació i el desenvolupament de l’emissora (des d’Emilio Aragón a Jaume Roures), com també la reorientació progressiva de la cadena, cada vegada més centrada en els programes d’investigació, informació i debat polític, com ara Más vale tarde, Al rojo vivo o Salvados. L’evolució d’aquest darrer programa, com també d’El Intermedio, un altre dels clàssics del canal, ens ofereix pistes de com s’ha anat transformant el discurs televisiu a Espanya, no tan sols pel que fa a La Sexta en concret, sinó a la resta d’emissores. Aquestes, d’altra banda, han anat canviant de mans en un context de transició tecnològica, crisi econòmica i reestructuració empresarial. Així, el 2012, després d’una llarga temporada de rumors, es va consolidar la fusió entre La Sexta i Antena 3 o, més ben dit, entre les empreses reals que hi ha darrere d’aquestes marques comercials. Això va donar lloc al grup Atresmedia, un dels més importants de l’immens conglomerat empresarial de Planeta. Recordem que, només en l’àmbit editorial, Planeta participa de l’accionariat de Grup 62, un dels més importants en llengua catalana al costat d’Enciclopèdia Catalana, que també hi participa. Com sempre, aquests moviments centrípets generen respostes centrífugues, de manera que Enciclopèdia, davant de la dificultat de recuperar segells històrics fora de l’òrbita de Planeta, ha creat tres segells nous per al mercat adult (Catedral, Rata i Bridge).

Pose l’exemple del món del llibre per a recordar que el sector de la comunicació mou molts diners i molts interessos en direccions molt diverses. Si ara posàrem damunt de la taula les xifres i les operacions de grans multinacionals com Apple o Microsoft, tot el que estem comentant semblaria un joc infantil. Però si anàrem al detall, també ens adonaríem que sempre tenen un ull posat en la televisió. En la televisió generalista i en obert que tothom –tothom– consumeix de manera massiva. Però també en aquella televisió diguem-ne a la carta que, gràcies a Internet, es configura cada dia de manera més clara. Mirem el cas de La Sexta com a símptoma. La televisió ha mort, visca la televisió!

Article publicat al nº 415 (maig de 2016). Ací pots fer-te amb un exemplar