La revista degana en valencià

La Síndrome del centralisme en Astúries

24/08/2020

Vaig estar de vacances a Astúries (una meravella veure els seus boscos tan bonics i màgics) però no només vaig menjar “cachopo” o beure la seua “sidrina”, a més he parlat amb asturians sobre la situació actual i el futur de la seua terra verda. La veritat és que he empatitzat molt amb el poble asturià, especialment amb la seua identitat tan humiliada i picada pel centralisme espanyol. Com sempre Madrid castigant i furtant a tota la resta de nacions (tradicionalisme espanyol).

Astúries ha passat per un procés de desindustrialització molt greu que li ha portat ha perdre la lluita per la seua identitatcontra Espanya. Si comparem a Galícia i País Basc amb Astúries, podem veure la victòria d’uns pobles enfront de la derrota d’altres pobles. Hem de pensar que Astúries no ha fet una forta reclamació de la llengua bable com si han fet Euskadi i Galícia de les seues llengües.

És un risc deixar perdre la batalla contra Madrid, em va dir una persona asturiana d’avançada edat. La terra asturiana té dos problemes principals: una població de capital com Gijón i Oviedo que rebutgen qualsevol classe de reclamació identitària; la gent de capital asturiana rebutja parlar bable perquè ho consideren de “pobletans” i l’altre problema és la inexistència d’un partit fort nacionalista que puga abastar la defensa de la identitat asturiana. En el passat es va intentar crear un partit que recollís les demandes del poble asturià contra Madrid com el Conceyu Nacionalista Astur d’AnxeluZapico, però res de res: no existeix una força nacionalista que es puga introduir en les institucions asturianes. No hem d’oblidar que Astúries és la terra de la reconquesta cristiana, com lògicament podem entendre que Madrid mai no va a deixar a Astúries amb un nacionalisme d’esquerra que puga guanyar a la terra de Pelayo.

Astúries ha caigut en la síndrome del centralisme, és una malaltia que anestesia a tot aquell poble que vol trobar la seua identitat. Espanya amb el seu centralisme i UE amb les seues meravelloses estratègies econòmiques han anestesiat amb poca probabilitat de vida les reivindicacions del poble asturià. Una síndrome que també va patir el poble del País Valencià amb el PP. Per a poder sobreviure com a poble cal combatre la malaltia del centralisme, sobretot el règim herència del franquisme.

Totes les regions són nacions amb identitats pròpies que les generacions joves han de ser conscients de la seua defensa. On està Espanya i UE quan empresonen als polítics nacionalistes? Cal que els joves defensem la nostra identitat amb les nostres capacitats.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top