Tens 0 productes a la teua cistella
Un dels temes més debatuts entre la comunitat lingüística catalanoparlant en els darrers anys és, sense cap mena de dubte, la situació sociolingüística de la llengua catalana, una situació complexa que sovint, de manera irònica, s’ha qualificat amb l’expressió de mala salut de ferro. Ja l’any 2009, Joan Solà declarava que «la llengua catalana no està bé de salut: ni de salut política ni de salut social ni de salut filològica» (Solà, 2009), i aquesta afirmació, amb més o menys matisos, encara és vàlida l’any 2022.
En el cas de les Illes Balears, les dades sociolingüístiques de què disposem, que són les corresponents a l’Enquesta dels Usos Lingüístics de les Illes Balears de l’any 2014 (EULIB 2014), posen de manifest que la situació és, si més no, paradoxal, especialment per la gran diferència que hi ha entre el grau de coneixements de català i l’ús real que se’n fa.
Abans d’endinsar-nos en els coneixements i els usos lingüístics, però, fixem-nos en un dels primers factors que cal tenir en compte a l’hora d’avaluar la situació sociolingüística d’un territori, que és la demografia. En el cas de Balears, aquest factor és especialment rellevant, en la mesura que, al llarg dels segles XX i XXI s’ha produït un gran canvi demogràfic. Així, d’acord amb les dades de l’IBESTAT, la població de les Illes Balears s’ha triplicat en els darrers 100 anys (de 350.943 habitants l’any 1920, s’ha passat a 1.173.008 habitants l’any 2021), i bona part d’aquesta població és al·lòctona i al·loglota. De fet, segons dades de 2015, només el 60 % dels residents a les Balears eren nascuts a territoris de parla catalana (Barceló-Coblijn, 2020). Aquest fet, sumat els efectes de la globalització, les tecnologies de la informació i la comunicació (ja siguin els mitjans de comunicació tradicionals com la ràdio o la televisió, ja siguin les xarxes socials), l’increment de la mobilitat humana (per lleure, feina o estudis) i, sobretot, la massificació turística dels darrers anys, ha condicionat, sense cap mena de dubte, el panorama sociolingüístic d’aquest territori.
Segons l’EULIB 2014, la llengua primera (d’ara endavant, L1) de la majoria de la població que actualment resideix a les Balears és el castellà (un 48,6 % de la població enquestada la va identificar com la seva L1), seguida del català (37,9 %) i altres llengües (9,9 %). Així mateix, un 3,6 % declara que té com a L1 tant el català com el castellà. Si ens fixem en els diversos grups d’edat, a més, es pot constatar que són les franges de població més jove (de 30 a 44 anys, d’una banda, i de 15 a 29 anys, de l’altra) les que tenen com a L1 majoritària el català, tal com es pot comprovar a la figura 1 (extreta de Melià, 2014).
Figura 1. L1 inicial segons el grup d’edat (Font: Melià 2014, p. 64)
El fet que l’L1 majoritària de la població no sigui el català, però, no ha impedit que, en general, els resultats sobre els coneixements del català ens donin motius per ser optimistes: el 96,8 % de la població afirma que l’entén, el 80,5 % el sap parlar, el 83,5 % el sap llegir i el 61,9 % el sap escriure. Aquestes xifres encara són més elevades entre la població jove (és a dir, entre les persones de 15 a 29 anys): un 97,2 % dels joves entenen el català, el 89 % el saben parlar, el 91,7 % afirmen que el saben llegir i el 83,9 % el saben escriure.
Tanmateix (i aquí trobem una de les paradoxes que comentàvem més amunt), l’elevat grau de coneixements lingüístics no sembla tenir un trasllat directe en els usos: així, tant en els usos de la llar com fora de la llar el castellà és clarament predominant. En aquest sentit, cal tenir en compte que hi ha diversos factors que influeixen sobre els usos lingüístics que no estan relacionats directament amb el coneixement: la primera llengua, la percepció del grau d’ús de la llengua en l’entorn on es viu, l’adscripció a un grup etnolingüístic, la motivació instrumental per a l’aprenentatge de la llengua, etc (Castell, Melià & Vanrell, 2021). Tot plegat fa que, malgrat l’existència de diferències territorials considerables (per exemple, estudi recent de Plataforma per la Llengua sobre l’ús social de la llengua Menorca mostra que el català hi és clarament majoritari),[1] de manera global, a les Balears el català és la llengua habitual de la llar del 38,4 % de la població, mentre que el castellà és la llengua habitual a la llar del 47,8 % de la població. La nota positiva que la transmissió intergeneracional del català avança de manera clara: així, si es comparen els usos amb els progenitors i els usos amb els fills dels majors de 30 anys es pot constatar que, en totes les franges d’edat, l’ús del català és més elevat amb els fills del que ho és amb els progenitors, com mostra la figura 2 (extreta de Melià & Vanrell 2018):
Figura 2. Ús del català amb els progenitors i ús del català amb els fills per part de la població major de 30 anys (Font: Melià & Vanrell, 2018)
Així mateix, el català sembla tenir un índex d’atracció positiu, especialment a Mallorca (Defior, 2018, p. 69), però també a Menorca i a les Pitiüses: així, si dèiem que es tracta de la llengua inicial del 38,4 % de la població, el català és la llengua d’identificació del 40,5 % dels habitants de Balears, és a dir, hi ha més gent que l’adopta com a llengua d’identificació de la que la té com a llengua inicial.
Fora de la llar, el castellà també és la llengua majoritària en tots els àmbits: així, en el gran comerç trobem que el 60,9 % de les interaccions es produeixen en castellà, mentre que el català és emprat només en el 27,1 % dels casos; en el petit comerç, el català creix fins al 38,1 %, però el castellà, amb un 51,2 %, continua sent majoritari. Una situació similar és la que trobem en els usos lingüístics secundaris d’àmbits formals, com podria ser la interacció amb el personal mèdic: es produeix sobretot en castellà (57,3 %), i el català queda relegat al 33,7 %. També les notes personals es fan majoritàriament en castellà (amb un 66,9 % del total), amb uns usos que superen, fins i tot, els percentatges de llengua inicial o de llengua habitual a la llar.
En el consum cultural, el patró es repeteix, segurament afavorit per la major oferta en sectors com el cinema, els videojocs, les xarxes socials o les plataformes digitals, per exemple. Així, com constaten Castell, Melià i Vanrell (2021), el català se situa per sota del 10 % en àmbits com els videojocs o el cinema, en el 22 % en la lectura i en el 25 % en els espectacles. Ara bé, en àmbits en què l’oferta és clarament més elevada, la situació es capgira: així, en el teatre trobem que la presència del català és majoritària, amb un 53 %.
Més enllà dels usos lingüístics dins i fora de la llar, un element clau per descriure la situació sociolingüística del territori són les normes d’ús, és a dir, aquells patrons que regulen l’aparició de varietats lingüístiques en els diferents àmbits i en les diferents situacions comunicatives.[2] Per valorar-los, almenys parcialment, ens podem demanar en quines llengües se solen iniciar les converses amb desconeguts, i què passa quan el desconegut respon en una llengua diferent. En tots dos casos, l’EULIB 2014 mostra que, un cop més, la llengua predominant a les Illes Balears és el castellà: així, d’entre les persones que saben parlar català, el 58,3 % inicia sempre les converses en aquesta llengua sempre o molt sovint. Això significa, doncs, que el 40,4 % de les persones que parlen català inciien les converses en aquesta llengua poques vegades o mai. De la mateixa manera, Villaverde (2018, p. 125) posa de manifest que «a les Illes Balears, continua vigent la norma de convergència lingüística», per la qual els parlants de català (que és la llengua minoritzada) adopten el castellà (la llengua dominant) quan interactuen amb parlants d’aquesta darrera llengua. És el que podem observar a la figura 3, extreta de Melià i Vanrell (2018):
Figura 3. Reacció cap a una resposta en castellà a una interacció iniciada en català segons l’edat (Font: Melià & Vanrell, 2018)
Sembla, tanmateix, que entre la població jove aquesta convergència també es produeix, en certa mesura, cap al català (figura 4, Melià & Vanrell, 2018), la qual cosa indica, un cop més, que un bon coneixement de la llengua (recordem que entre els joves és on n’hi ha més) i un context favorable pot facilita l’ús del català.
Figura 4. Reacció cap a una resposta en català a una interacció iniciada en castellà (Font: Melià & Vanrell, 2018)
Davant de totes aquestes dades, sembla prou clar que la situació del català a les Illes Balears és, si més no, delicada. Probablement aquesta situació es deu al fet que, malgrat que s’han fet esforços i s’ha progressat força en l’àmbit de la competència lingüística, encara hi ha molta feina a fer per poder revertir la tendència generalitzada de reforçar la posició del castellà com a llengua hegemònica. Cal, doncs, prendre’n consciència consciència (com ja reclamava Solà el 2009 per a tota la comunitat lingüística) i fomentar iniciatives reals encaminades a actuar en els sectors en què el català es troba més desafavorit.
Referències
Castell, X.; Melià, J.; Vanrell, M. M. (2012). «Usos lingüístics i consum cultural en català dels joves de les Illes Balears: tres fonts de dades en relació». Treballs de sociolingüística catalana 31, p. 165-190.
Defior, B. (2018). «Les llengües a les Illes Balears», a J. Melià & M. M. Vanrell (Coord.), p. 57-76.
Melià, J. (2014). «El català a les Illes Balears. 2014, primera aproximació». Llengua i Ús: revista tècnica de política lingüística 57, p. 61-74.
Melià, J. & Vanrell, M. M. (coord.). Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014. Anàlisi. Conselleria de Cultura, Participació i Esports (Govern de les Illes Balears), Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya), Universitat de les Illes Balears.
Solà, J. (2009). La paraula. Discurs al Parlament de Catalunya (1 de juliol de 2009).
Villaverde, J. A. (2017). «Les llengües a les Illes Balears: coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístiques», a J. Melià & M. M. Vanrell (coord.), p. 125-154.
[1] Vegeu https://www.plataforma-llengua.cat/media/upload/pdf/el-panorama-social-de-la-llengua-catalana-a-menorca-bo_306_11_2463.pdf.
