Tens 0 productes a la teua cistella
Es compleixen dos anys de la tragèdia del 29 d’octubre de 2024, que va colpejar més de 70 municipis i un milió de persones a la província de València, la memòria col·lectiva i el compromís de futur s’articulen en un doble diàleg: la redacció d’un manifest conjunt de més d’una desena d’entitats per un gir estructural en la reconstrucció i la preservació artística del record del voluntariat.
Dues mirades, un mateix compromís amb la dignitat del territori
Dos anys després de la catàstrofe meteorològica i humana de la DANA que va costat la vida a 233 persones, el procés de reconstrucció als pobles afectats continua sent motiu d’atenta reflexió i d’exigència ciutadana. Enmig del dolor inesborrable i la devastació material, la societat valenciana ha demostrat una capacitat d’organització comunitària que es reflecteix tant en la fiscalització de les polítiques públiques com en la preservació de la memòria de la solidaritat.
En aquest marc de commemoració, la societat civil ha alçat la veu a través de dues iniciatives complementàries: d’una banda, la presentació del manifest conjunt «De la reconstrucció del formigó a la justícia social, ambiental i agroecològica»; d’altra banda, el reconeixement institucional i artístic al voluntariat mitjançant la donació d’una obra pictòrica al Museu Valencià de la Festa d’Algemesí.
El manifest de la societat civil: un gir radical en el model de reconstrucció
Més d’una desena d’organitzacions de familiars de víctimes, col·lectius veïnals, entitats del tercer sector, associacions agrícoles i ecologistes han unit les seues forces per a exigir una transformació profunda en la gestió posterior al desastre. Entre els signants figuren l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre de 2024, l’Associació Víctimes Mortales DANA 29-O, la Asociación de Víctimas y Damnificados DANA Valencia, els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLERs), la Fundació Horta Sud, Greenpeace, la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia (SEAE), Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció i Per l’Horta, entre d’altres.
Les entitats denuncien que, transcorregut aquest temps i després de repetir-se nous episodis de pluja torrencial al territori, les Administracions públiques continuen basant la seua actuació en solucions tradicionals de formigó, asfalt i pegats assistencials que no resolen la vulnerabilitat de fons.
«Després de 233 morts, no acceptem que la lliçó de la DANA siga només construir més ràpid. La lliçó ha de ser construir millor, amb seguretat i, sobretot, saber també on no s’ha de construir», remarca Mariló Gradolí, presidenta de l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre.
El decàleg de demandes: deu eixos per a defensar la vida
El document consensuat proposa un decàleg de mesures estructurals que abasta des de la política climàtica fins als drets socials:
1.Acció climàtica: Reducció dràstica de l’ús de combustibles fòssils per a frenar l’escalfament global per davall del límit d’1,5 °C i impuls decidit a les comunitats energètiques ciutadanes.
2.Justícia climàtica: Aplicació del principi «qui contamina, paga», exigint impostos extraordinaris a les grans corporacions fòssils perquè sufraguen els danys i l’adaptació dels municipis. Com assenyala Francisco del Pozo (Greenpeace): «És profundament immoral que la factura del canvi climàtic l’estiga pagant la ciutadania amb els seus impostos».
3.Urbanisme resilient: Moratòria immediata a nous desenvolupaments en zones de risc, congelació de llicències d’obres i actualització de la cartografia de risc.
4.Cicle natural de l’aigua: Renaturalització de llits fluvials i expansió de superfícies permeables mitjançant Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (*SUDS) en comptes de canals de formigó.
5.Sector primari i sobirania alimentària: Reconstrucció agrària basada en l’agroecologia, el manteniment de sòls vius amb coberta vegetal i preus justos per a la pagesia. Helena Cifre (coordinadora de la SEAE) recorda que «els sòls vius retenen aigua i frenen l’erosió […] El consum local i agroecològic ha de ser part de la reconstrucció».
6.Reconstrucció adaptada d’infraestructures: Trasllat o redisseny fora de zones d’inundabilitat d’equipaments crítics com escoles, residències i centres sanitaris.
7.Garantia de mobilitat col·lectiva: Nou pla metropolità basat en el transport públic, la mobilitat activa i el model de «ciutats de 15 minuts», superant la dependència del cotxe privat.
8.Accés a l’habitatge digne: Regulació del preu dels lloguers per a evitar l’especulació, ampliació del parc públic social i rehabilitació sota criteris d’Edifici Zero Emissions.
9.Governança bioregional: Reconeixement dels Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLERs) com a serveis comunitaris essencials i creació de taules de participació ciutadana vinculant.
10.Gestió transparent de les emergències: Rendició de comptes, formació contínua en autoprotecció i realització periòdica de simulacres propis.
Art i memòria: homenatge pictòric al voluntariat a Algemesí
Paral·lelament a les reivindicacions socials i ambientals, la dimensió humana i l’onada de solidaritat que va seguir a la catàstrofe tenen també el seu espai de reflexió institucional. El Museu Valencià de la Festa d’Algemesí acull la donació de l’obra pictòrica de l’artista alacantí Carlos De la Rosa Ruiz, realitzada en col·laboració amb l’Associació de Pintors d’Alacant.
L’acte, conduït pel director del museu, Alejandro Villar Torres, té com a objectiu retre un homenatge formal a la tasca realitzada per milers de voluntaris i voluntàries que es van desplaçar a Algemesí i a altres municipis de la comarca de la Ribera Alta durant les setmanes posteriors al 29 d’octubre de 2024. Aquesta donació pretén preservar en el patrimoni públic la memòria col·lectiva d’aquells dies d’ajuda mútua i fraternitat.
Dos anys després d’una de les majors tragèdies de la nostra història recent, la societat valenciana demostra que la reconstrucció no és un concepte estrictament tècnic o de ciment, sinó un compromís ètic amb la memòria de les víctimes, la justícia social i la seguretat de les generacions futures. Tant el manifest de la societat civil com les iniciatives de reconeixement cultural coincideixen en un mateix missatge: defensar el territori és la millor manera de defensar la vida.
