La solsida del coronavirus

20/03/2020

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) veu amb preocupació com puja el comptador de persones infectades arreu el Planeta i, es troba preocupada, pel fet que aquest nano organisme no decau, davant la pujada de les temperatures. Ha arribat a l’Àfrica subsahariana, malgrat que havien anunciat que amb la calor, perdria virulència.

Quan escric aquesta opinió, portem acumulats a l’estat espanyol, més de 1.000 morts i 20.000 casos de coronavirus. Mentre això passa, el govern central i centrípeta de les terres hispanes, ha decidit desplegar militars equipats amb les armes habituals i amb motxilles “aspersones” per tal de “desinfectar¿?” espais públics, però també, sembla que per a “amedrentar” persones, com s’ha vist en el cas del regidor de Manresa, que va estar denunciat pels civils arribats al poble, perquè els parlava en el valencià d’aquella comarca i no estava disposat a canviar de registre.

No hi ha cap mena de dubte que, l’efecte del coronavirus al conjunt dels territoris peninsulars, es pot percebre en molts àmbits, depenent des d’on ens fixem. El virus i les seues incògnites, monopolitzen els continguts informatius de ràdio, premsa i televisió generalista, des dels magazines fins als programes d’entreteniment. Res no se sap dels conflictes bèl·lics de prop o de lluny, ni de què passa a Amèrica central o del Sud. També es desconeix la realitat de Síria, el Líban, el Iemen, Palestina, el Sàhara Occidental…i dels migrants que es juguen la vida a la Mediterrània, res, no se sap. Tot opac per la pandèmia.

En l’àmbit polític, també és el protagonista des que es va conèixer les ministres i membres del govern estatal que es trobaven infectades. Però aquesta pandèmia, ha obert una altra escletxa, quan des del govern central, s’ha conculcat l’autonomia dels governs nacionals, en haver aplicat un 155 encobert i haver-los tret les competències transferides en relació amb la sanitat, educació, els afers interns, les forces de seguretat i la mobilitat. El virus ha fet emergir la històrica batalla política entre el govern central i segons quines administracions autonòmiques.

Les conseqüències de la por que ha despertat entre la ciutadania la pandèmia, va més enllà de l’acumulació de paper higiènic i, afecten els més vulnerables de la societat: famílies amb pocs recursos econòmics o socials, persones sense sostre,  individus dependents,  dones i homes d’avançada edat, gent que viu sola, malalts crònics, aturats de llarga durada…

Els polítics de l’Estat, han muntat cinc faristols per informar el conjunt de la ciutadania, dels quals sempre els ocupen tres militars, un “especialista” en salut pública i una representant del ministeri de transport. Així portem des de l’inici de la declaració de l’estat d’alerta, sense que les múltiples crítiques i opinions contràries aparegudes a les xarxes socials, hagen mogut ni un sol mil·límetre aquest decorat tan bel·licós i de dubtosa fiabilitat científica.

Del monarca, no cal parlar. Està més sord que una tàpia. Al migdia hi va haver una perolada (discreta a segons quines barriades) perquè li digués a son pare, que abocara els diners amagats a la sanitat pública. A les 21 hores, va haver d’escoltar tot un clam de perols i cassoles que van entrebancar el seu discurs de set minuts, copiat de la publicació “Palmeras” de Jimina Sabadú, editat fa poques setmanes. Ell sol, està baixant com una bola de plom, mentre continua intentant prendre’ns el pèl amb quatre paraules fofes.

Una cosa està clara i, sembla haver-hi coincidència entre les persones acostumades a opinar sobre temes generals: el coronavirus no és cap parèntesi. Si algun dia proper o llunyà, aconseguim deturar aquesta pandèmia sense causar massa baixes entre el personal sanitari i la ciutadania en general, ens n’adonarem que han canviat moltes coses i que la realitat que ens deixarà, posarà de manifest com el planeta Terra també té maneres de cobrar-se els atreviments que els bípedes que el poblem, tenim per anar els uns contra els altres. Digueu-li als poderosos, si els coneixeu, que facen el favor de viure amb trellat.