29/08/2022
De vegades, en massa ocasions, un fet puntual, amb una repercussió molt poc important per a les persones, es converteix, no se sap massa ben bé per què, en una mena de serralada alpina que separa uns partits polítics dels altres. Si hi podem posar una quantitat de demagògia gran, sacsem convenientment l’assumpte als mitjans de comunicació que puguem i a les xarxes socials, ja tenim «el gran enfrontament» entre els robinhoods del present. I es pot arribar a estirar tant de la cordeta que, si es trenca, et pot pegar a la cara política el tros corresponent.
Jugant, jugant, són ja més de set anys del denominat Govern del Botànic. Que s’hi han produït tensions?, moltes. Que es podria haver fet millor?, també. Però, crec que ningú esperava que set anys després la Generalitat continuara governada pels partits polítics actuals. Cert és que els poders econòmics que, teòricament, no estan representats per l’actual govern, callen sempre que obtenen el que volen i s’enfaden molt quan alguna cosa no els ix bé, com els agradaria. I la dreta, amb totes les seues variants, tenen lʼullal ben esmolat per a mossegar el Botànic. Qualsevol coseta és bona si aconsegueixen l’enfrontament, la baralla, les diferències entre el PSPV i Compromís. Saben, també, que el cor mediàtic corresponent està calfant la veu per fer arribar els vots als partits que pensen que els pagaran millor.
No se sap per què, de tant en tant salta la batussa intrabotànica per una nimietat, però vendible, molt vendible, a la societat, amb una bona dosi de demagògia. I una d’eixes renyines és la provocada per la denominada taxa turística. El PSPV diu que no. Compromís diu que sí. Podemos diu que sí i que no… I alguna persona amb mà esquerra aconsegueix que, abans de trencar la baralla, es reconduïsca la situació dient que les Corts aprovaran la famosa taxa i deixarà en mans dels ajuntaments la possibilitat d’aplicar-la o no. Ara, les Corts ja han aprovat la tramitació de la llei que regularà la taxa, acord consensuat pel PSPV, Compromís i Unides Podem, i que es podrà aplicar de forma voluntària a partir de l’any 2024.
Però com que encara hi faltava una mica de pebre, el senyor Francesc Colomer, secretari autonòmic de Turisme, se’n va a Benidorm, amb ajuntament governat pel PP, a presentar un estudi de la Universitat d’Alacant en el qual s’analitzen els avantatges i inconvenients de la taxa turística, estudi que conclou que no és bo aplicar-la. Perfecte: fets com aquest són els que lubriquen com cal el funcionament del Govern del Botànic. Però, no content encara, el senyor Colomer deixa caure que, si s’aplica, no descarta dimitir del seu càrrec. I la pregunta és: per què no ha dimitit encara? Qui es creu que és aquest secretari autonòmic per a posar pals a les rodes del govern?
I el més divertit de tot és que estem parlant de pagar unes quantitats tan mínimes que en cap moment afecten la decisió de viatjar, o no, a una ciutat amb taxa o viatjar a una altra sense taxa. Seixanta cèntims per dia? Algú de vostés ha deixat d’anar a Barcelona, posem per cas, perquè aquella ciutat està aplicant la taxa turística? Quants diners pot representar la taxa per a una persona que passe quinze dies a Benidorm? Cinc euros? Deu euros?
No hi ha dret que els partits polítics, la patronal del sector, alguns mitjans de comunicació… estiguen provocant aquest diluvi per una goteta d’aigua.