La tele «gore» té clientela

“Les cadenes de televisió agafen tot allò què fa regust de desgràcia, mort, tragèdia, accident, drama, patiment o dolor extrem”

Sí amigues i amics. Tot allò què fa regust de desgràcia, mort, tragèdia, accident, drama, patiment o dolor extrem, les cadenes de televisió ho agafen com una penyora a la qual li dedicaran dues o tres hores cada dia.

No importa la magnitud de l’afer. El que importa –pel que es veu- és que han trobat un afer d’on unflar la graella, i perden la mesura de la quantitat de temps que li dediquen, i de si allò justifica, realment, tanta dedicació, mitjans i èmfasi com li posen.

El més mínim detall en les operacions d‘investigació, és anunciat a bombo i platerets. Si els rota paren les notícies del telediari, en curs, per a dir que el difunt no mesurava 1’ 72, que en realitat la seua mida era 1’ 74. Les imatges que recolzen la informació del cas, les trauen –les mateixes–  desenes de vegades; fins a la fartera. En una informació de 10’, poden eixir sis o set voltes les mateixes imatges. Imagine que açò passa perquè -la majoria de les cadenes– no tenen equips propis d’enregistrament en directe i quasi totes elles s’abasteixen de la mateixa font. La prova és que encara que canvies de canal, les imatges dels afers aquests dels quals estem parlant, són les mateixes.

Sembla com si algú els hagués manat que ara toca parlar d’això i com més millor. Que l’ordre abasta totes les cadenes sense excepció i que el qui més vegades ho emeta tindrà la seua recompensa. Així  el merder de Catalunya, i la nul·la activitat en «las Cortes del Reino», quedaran una miqueta dissimulades mentre el personal està pendent de policies, assassins, empresonats, jutges i altres personatges.

Tertúlies d’entesos en la qüestió hi ha varies cada dia en cada canal. Si les segueixes –algunes d’elles– hauràs d’acabar anant al metge si és que trobes el camí. Perquè tota la teua persona, estarà com posseïda per una pandèmia humana que tampoc sabràs quina és l’esquerra i quina la dreta.

Per altre cantó estan els que empatitzen amb la família de –o- la propia víctima i els de l’altre bàndol que volen aplicar la justícia d’immediat, allà al bell mig de la plaça pública.

Jo crec que, alguns mitjans, per tal d’aconseguir uns minuts en directe, atabalen tant la família –de la víctima– que els fan augmentar el dolor del qual ja van sobrats. No es té cap consideració de la situació tan amarga en la qual, es troben i segueixen maxacant-los.

No és el meu cas obviar aquests afers. El que dic és que, amb la meitat –o menys– de temps que li dedicaren ja anàvem prou assabentats, i la resta de temps que atengueren altres temes, que no serà que no hi ha material, casos i coses per a eixir a la televisió.

Evidentment que no es tracta de ser uns masoquistes i aguantar estoicament tot el que ens vulguen amollar. Tots tenim la possibilitat, de prémer aquell botonet del comandament que diu POWER OFF (tanqueu), i deixar de veure i escoltar el «karma» que abans em comentat. Es tracta d’una manca de respecte del, qual aquestes cadenes, usen i abusen d’una determinada situació, i no tenen en compte, que actuant així, ens tracten als teleespectadors poc menys que d’imbecils o de idiotes. És aquesta, la manca de consideració cap a la audiència, la que fereix, i dona ganes de precintar la cadena.

Si estigués al nostre abast.