Tens 0 productes a la teua cistella
Vinyeta de Paco Bancal, a càrrec de la il·lustradora Aida Boix.
Paco Bancal ho diu amb la senzillesa de qui coneix bé el camp: treballar la terra és dur, és incert i massa sovint poc pagat, però hi ha una veritat fonda en eixa faena: la terra mai t’acomiada. Sempre hi és, esperant mans que la cuiden.
Tot i això, el camp valencià viu moments difícils. L’envelliment dels llauradors, la falta de relleu generacional, els baixos preus, la competència deslleial i l’abandó de parcel·les dibuixen un paisatge preocupant. Cada any es perden explotacions, s’abandonen bancals i creixen les plagues, les males herbes i el risc d’incendis. I, mentrestant, la riquesa que genera la terra sovint acaba molt lluny de qui la treballa.
La pregunta és inevitable: què passarà quan es jubilen els llauradors que encara sostenen el nostre paisatge? Qui cuidarà l’Horta, els tarongers, les vinyes o els secans? Qui mantindrà viu un saber que no s’aprén als despatxos, sinó amb les mans dins la terra?
Defendre el camp no és només defendre una economia: és defendre una manera d’habitar el món, una cultura, un paisatge i una memòria col·lectiva. I potser, com recorda Paco Bancal, encara estem a temps de recordar una veritat essencial: sense llauradors, no hi ha terra viva.
