La revista degana en valencià

La transició a la Costera

28/02/2022

Amics de la Costera ha publicat com llibre arreplegant els treballs de les jornades que fa uns pocs anys tingueren lloc a Xàtiva, en aquelles jornades a les quals vaig participar es va abordar l’estudi de la com va es desenvolupà la transició en aquesta comarca i molt especialment a la seua capital, amb les seues dificultats, encerts i activitats no sols al camp estricte de la política sinó també de forma ampla en el conjunt del teixit social, i cultural. El llibre arreplega les intervencions dels protagonistes que es van fer a les jornades, les quals són una mostra del procés del pas del franquisme a la democràcia a un territori concret del país, el qual es pot veure des de dos vessants, o que pot haver-hi dues classes d’interpretacions.

A la Costera i a la ciutat de Xàtiva durant els darrers anys de la dictadura hi va haver una autèntica represa cultural i educativa, vinculada a diverses manifestacions que tenen com comú denominador l’ús i la reivindicació del fet valencià, cosa que implicà una consciència política democràtica vinculada a allò de fer país. La mort el dictador es produeix en el marc d’una societat viva, activa, que no s’ajusta als límits marcats pel franquisme, si teniu ocasió de llegir el llibre ho podreu comprovar: actes culturals, aplecs, Mestres de la Costera, Agrupació Democràtica de la Costera, sindicalisme de classe, festivals de música… Els desitjos de llibertat, autonomia, democràcia estan en presents gràcies a la cultura. En funció dels esdeveniments que es van desenvolupar va emergir un canvi, no com a resultat de pactes i acords per les altures. Aquesta és una versió que podeu veure en molts altres llocs, ciutats o pobles. Aquesta és una versió de la transició, altra ben diferent de la que sovint és presentada com la dominant o real, la protagonitzada per les elits dels poders fàctics i dels que aspiraven a governar l’estat. Es pot pensar, però, que les dues transicions han estat part de la realitat, possiblement és així, però la qüestió seria quina és la relació entre les dues, i al cas nostre en funció d’unes expectatives que en part es frustraren.

Malgrat el retard en la publicació del resultat d’aquelles jornades, que tingueren lloc el 2014, cal dir insistir en la necessitat de no oblidar les experiències locals i comarcals, que tenen força d’interés i no sols pel cas concret de la Costera, sinó pel conjunt del país i la seua història. Ara en moments d’incertesa i de temor al perill que representa la ultradreta, no està de més constatar el paper que la cultura representa com moviment i generador d’estímuls.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top