Tens 0 productes a la teua cistella
Sempre és important un llibre, i més aquell que fa un recorregut documentat i meticulós al voltant d’un període clau de la història recent del País Valencià. Si el llibre explica les raons que la vida dels valencians –el seu entorn cultural, polític, institucional i social– és el que és, encara hi ha més raons per a seguir l’extens relat que, al llarg de 600 pàgines, fa Borja Ribera en la publicació de la seua tesi doctoral adaptada i editada per Tirant Humanidades amb el títol Una historia de violencia, La Transición valenciana (1975-1982).
Es tracta de la visió completa d’un període boirós que passa desapercebut inclús per als seus protagonistes. Per què i com el País Valencià del primer Consell Preautonòmic de Josep Lluís Albinyana (1978-1979) i Enric Monsonís (1979-1982) ha acabat anomenant-se Comunitat Valenciana? Per què la senyera quadribarrada del primer Consell del País Valencià es transformà en la bandera amb la franja blava actual? Quines són les conseqüències d’un rosari d’actes violents que canviaren la configuració autonòmica valenciana del seu projecte inicial en l’Estatut d’Elx al victoriós de Morella? Com influïren en els esdeveniments posteriors? Les bombes i els actes vandàlics contra la cultura valenciana, les llibreries significades i l’intent d’assassinat contra Joan Fuster a casa seua de Sueca, foren casuals o obeïen a una estratègia premeditada? Per què mai descobriren aquells malfactors i criminals?
Tots aquests interrogants i moltes més preguntes –com ara per què l’autonomia valenciana, tot i que tenia els requisits per a entrar per l’article 151 de la Constitució, finalment ho feu pel 143, allunyada de la resta de les autonomies històriques– es poden aclarir al llarg del llibre de Borja Ribera. La Transició valenciana i les seues peculiaritats formen part substancial i desconeguda del conjunt de la Transició espanyola. Aquest llibre permet completar l’anàlisi d’un període aclaridor de les dècades posteriors fins a l’actualitat, al fil de la violència constant que acompanya les fites polítiques més rellevants.
Entre nou i catorze morts per raons polítiques, entre els 714 que corresponen al conjunt del territori espanyol, ho foren al País Valencià. Més d’un miler d’actes violents. S’han comprovat, almenys, 162 actes violents considerats greus durant aquells anys: assassinats, atemptats amb bombes (68), incendis intencionats, assalts a establiments i domicilis, tirs i metrallaments d’edificis i agressions a autoritats. Aquestes xifres inclouen tan sols els actes violents amb conseqüències i comprovats. Com deia Fuster a propòsit de la Inquisició com a instrument per a multiplicar la por, les pors, durant la Transició tractaren d’eclipsar l’evolució natural i fructífera del fet diferencial valencià. Un instrument prodigiós de la por. I la por continua. Estudis, llibres i anàlisis documentats ens fan la idea d’aquells esdeveniments mesurables. ¿De quina manera podrem conèixer l’efecte paralitzador i atemoridor d’allò que s’anomenen forces vives de la societat, aliades amb l’aparell repressor de l’Estat? ¿I qui posa noms i cognoms als acollonaments en institucions, àmbits universitaris, empreses, cercles judicials, confabulacions polítiques (no sempre de dretes), fòrums professionals, grups de pressió inclosos els confessionals i eclesiàstics, a més dels econòmics i financers?
El mèrit d’aquest llibre no és tant el de tancar amb èxit l’estudi d’una època, sinó l’obertura de portes i finestres a l’aire fresc de la llibertat i de la consciència col·lectiva davant les deficiències i els llasts que arrossega la defensa dels drets polítics de tots els ciutadans sense restriccions. Són sempre les senyes d’identitat les que més pateixen davant d’un complot uniformitzador per a restar la capacitat al poble valencià de fer valdre les seues particularitats. I, altrament, anul·lar les condicions necessàries per a desenvolupar la seua cultura, el seu dret històric, la seua llengua i les possibilitats dels sectors productius que proporcionen productivitat, competitivitat i prosperitat més enllà de la precarietat efímera i depredadora en l’economia i l’ocupació al País Valencià.
