La ufologia i el molt poc probable contacte amb civilitzacions alienígenes

04/07/2019

Molta gent creu en els ovnis, és a dir, en éssers ET que ens visiten, i fins i tot alguns declaren haver-hi estat abduïts. A tot això han contribuït novel·les com La guerra dels mons (1898), de H.G. Wells, però sobretot el programa de ràdio que Orson Welles (1938) va fer sobre ella, que sembla que va provocar escenes de pànic. I, en especial, el cine d’ET que comença en la Guerra Freda amb pel·lícules com Ultimàtum a la Terra, dirigida per Robert Wise en 1951; L’enigma d’altre món de C. Nyby en 1951; Invasors de Mart de W. Cameron Menzies en 1953, o La invasió dels lladres de cossos de Don Siegel en 1956, i que continua sense aturar-se fins a l’actualitat. En aquell moment es tractava d’una amenaça externa amb marcians que venien del planeta roig, però un primer incident va jugar un paper crucial en el fenomen ovni, l’incident de Roswell, en el qual es van descobrir en un ranxo a 120 km d’aquesta ciutat, el 1947, uns enderrocs que es van atribuir a un disc volador, afirmació no desmentida per l’exèrcit immediatament, perquè eren restes d’un globus sonda d’un projecte militar secret per detectar un possible assaig de la primera bomba atòmica soviètica. Altres programes secrets, com el de l’avió espia U-2 el van mantenir viu, és a dir, el secretisme militar, ja que guardar secrets porta a mentir i, al seu torn, genera desconfiança en les explicacions del govern, com ha denunciat el físic Robert Park.

Per a la majoria de la gent, no constitueixen creences molt arrelades, sinó únicament una forma d’afegir un toc d’emoció i misteri en les seues vides. El problema són les persones influenciables (persones i sectes relacionades amb el tema que han acabat, fins i tot, en suïcidis) i els qui s’aprofiten d’aquestes creences per al seu benefici personal, com els autors de llibres i programes televisius, com ara, «Extraterrestres» en MEGA, «Generación alien» o «Alienígenas ancestrales» en Dmax i el Canal Historia (als quals atribueixen la construcció d’alguns monuments antics), alguns programes com «Cuarto mil·lenni», etc.

Els únics enfocaments científics del fenomen són l’equació de Drake i el programa SETI (Search of Extraterrestrial Intelligence), basat en la idea que la forma més probable de comunicació amb civilitzacions extrasolars siga la detecció amb radiotelescopis d’ones electromagnètiques emeses per aquestes, ben descrit al començament de la pel·lícula Contact de R. Zemeckis en 1997, basada en la novel·la del mateix nom escrita per l’astrofísic i divulgador Carl Sagan en 1985. Drake va plantejar una equació sobre la probabilitat de persistència d’una civilització tecnològica en la galàxia i, si aquesta era acceptable, el programa SETI tindria sentit. Aquesta equació, que pronostica el nombre de planetes amb possible vida i amb tecnologia avançada, és  N = R · f_p · n_e · f_v · f_i · f_c · L , on R és la taxa de formació d’estrelles com el Sol a la galàxia, f_p la probabilitat que tinguen planetes, n_e és el nombre mitjà de planetes habitables, f_v la probabilitat que hi haja vida en ells, f_i és la probabilitat de vida intel·ligent, f_c és la probabilitat d’una civilització tecnològica (amb radiotelescopis que li permeten comunicar-se amb nosaltres) i, finalment, L, la vida mitjana d’aquesta civilització i, en conseqüència, N seria el nombre de planetes que poden tenir vida amb tecnologia avançada.

Per a realitzar les estimacions cal respondre a una sèrie de preguntes, que han estat la base de desenvolupaments científics importants en astronomia com la recerca d’exoplanetes i l’origen de la vida, entre d’altres. Les respostes a aquestes preguntes van permetre que Sagan, Drake i altres estimassen per N valors de 1000, fet que estava d’acord amb el programa SETI, del qual eren partidaris. Tot i que els valors de R, f_p i n_e són dades astronòmiques molt acceptables, altres científics consideren que la probabilitat de vida, de vida intel·ligent i de civilització tecnològica semblen sobreestimades a partir del que podem observar a la Terra (perquè fins avui tota la biologia és terrestre). La Terra existeix des de fa 4.500 milions d’anys (Ma). No sembla que la vida siga tan difícil, ja que els bacteris existeixen des de fa uns 3.500 Ma. Però la vida complexa és més difícil, i més si tenim en compte el paper de l’atzar en l’evolució dels éssers vius (recordem l’extinció dels dinosaures). Així, les primeres cèl·lules nucleades existeixen des de fa uns 2.200 Ma i els éssers pluricel·lulars des de fa 700 Ma. Molt més difícil sembla l’aparició de vida intel·ligent, com l’homo habilis, que es remunta a fa només 2 Ma, i encara més que aquesta abaste una tecnologia espacial, que té només uns 50 anys. Per altra banda, en un article anterior vam veure les grans dificultats d’un viatge espacial tripulat. Finalment, assenyalarem que el programa SETI no ha aconseguit resultats positius fins ara.

Aquestes consideracions, basades en hipòtesis, observacions i experiments, són les que permeten als científics afirmar que és bastant probable la vida bàsica a la galàxia (bacteris, cèl·lules…), poc probable la vida intel·ligent i, molt menor, la probabilitat de civilitzacions tecnològiques. Tot i que el nombre de civilitzacions fos més gran que l’estimat, hi ha altres limitacions físiques, com la mida de la galàxia (100.000 anys llum), el caràcter límit de la velocitat de la llum i la necessitat d’una certa coincidència temporal (que no s’haja extingit una civilització quan l’altra ni ha sorgit) que fan considerar als científics que la probabilitat del fenomen ovni tendeixi a zero, com ja suggeria el premi Nobel de Física Enrico Fermi en preguntar irònicament: «On dimonis estan?». De fet, tots els casos estudiats als EUA han resultat fenòmens naturals incorrectament interpretats per l’observador, avions soviètics o avions experimentals nord-americans, globus, llums, etc. Així, la CIA va calcular que més de la meitat de tots els albiraments entre finals dels 50 i finals dels 60 corresponien a l’U-2. Tan convençuda estava la comunitat científica que no hi havia res d’extraterrestre en els ovnis que, quan el president Carter va sol·licitar a la NASA un estudi exhaustiu sobre aquests fenòmens, aquest organisme es va negar a realitzar-lo.

Si a això afegim que l’anàlisi acurada dels possibles albiraments troba altres explicacions plausibles, l’escepticisme dels científics és lògic. Possiblement, això puga ser decebedor, però també permet extraure’n importants conseqüències. En efecte, pot fer que ens adonem de com de rara i valuosa que és la vida intel·ligent i, per tant, que cal cuidar-la i no posar-la en perill amb armaments (es diu que la I Guerra Mundial fou la dels armaments químics, la II la dels nuclears, i que la III serà la dels molt preocupants biològics), el canvi climàtic, l’esgotament de recursos i altres desenvolupaments insostenibles.

Article publicat a la revista num. 449