La Universitat de València es manté entre les 400 millors del món segons el rànquing de Xangai

La UV torna a situar-se com la millor universitat valenciana i ocupa el tram 301-400 de l’Academic Ranking of World Universities, que enguany ha analitzat més de 2.500 institucions d’arreu del món.

La Universitat de València torna a ocupar un lloc destacat en el mapa universitari internacional. La nova edició de l’Academic Ranking of World Universities (ARWU), conegut habitualment com a rànquing de Xangai, situa la institució valenciana en el tram 301-400 de les millors universitats del món, consolidant-la com la universitat valenciana amb millor posició en aquesta classificació.

Els resultats, publicats el 15 d’agost, situen la UV també en la quarta posició del sistema universitari espanyol, compartint el tram 301-400 amb la Universitat Autònoma de Madrid i les universitats de Granada i del País Basc. En aquesta mateixa forqueta apareixen, per tant, algunes de les institucions universitàries espanyoles amb major projecció investigadora.

El rànquing de Xangai és una de les classificacions universitàries internacionals amb més prestigi i difusió. A diferència d’altres classificacions, l’ARWU posa un èmfasi especial en la recerca i la producció científica, i basa els seus resultats en sis indicadors relacionats amb els premis Nobel i la Medalla Fields, el personal investigador altament citat, la publicació d’articles en revistes com Nature i Science i la presència de la producció científica en bases de dades internacionals.

Una fotografia de la recerca universitària

En el cas de la Universitat de València, enguany destaca especialment la millora en dos dels indicadors emprats per la classificació: el relacionat amb els articles publicats en Nature i Science durant els darrers cinc anys i el corresponent al personal investigador altament citat.

Aquests indicadors ofereixen, en certa manera, una fotografia concreta de l’activitat investigadora de les universitats. Tanmateix, també cal entendre que qualsevol rànquing universitari respon a una determinada metodologia i que, per tant, no pot resumir per si mateix tota la complexitat de la vida universitària: des de la docència i la formació de l’alumnat fins a la transferència de coneixement, la cultura o la seua relació amb la societat.

De fet, el mateix rànquing de Xangai presenta una certa oscil·lació entre edicions. La UV va situar-se en el tram 301-400 el 2023, va pujar al 201-300 el 2024 i va mantindre aquesta posició el 2025. En l’edició de 2026 torna al tram 301-400. Una variació que no necessàriament implica una pèrdua d’excel·lència, sinó que també està condicionada per la metodologia i pels resultats relatius de les institucions analitzades cada any.

La quarta universitat espanyola

La classificació espanyola està encapçalada per la Universitat de Barcelona, que ocupa el tram 151-200. La segueixen la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Complutense de Madrid, situades entre les 201 i les 300 millors del món.

En el tram 301-400 apareixen la Universitat de València, l’Autònoma de Madrid, Granada i el País Basc. Per darrere, en el rang 401-500, trobem la Universitat Politècnica de València, la Pompeu Fabra i les universitats de Navarra, Sevilla i Saragossa.

La presència de dues universitats valencianes entre les 500 primeres del món també evidencia el pes que el sistema universitari del territori té en l’àmbit de la investigació internacional.

Harvard, al capdavant

A escala mundial, el rànquing continua encapçalat per la Universitat de Harvard, que conserva la primera posició per vint-i-quatré any consecutiu. Stanford i l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) completen el podi.

La resta del top 10 està format per Cambridge, Berkeley, Princeton, Oxford, Columbia, la Universitat de Chicago i Caltech. Un domini que evidencia, una vegada més, el pes de les grans institucions nord-americanes i britàniques en les classificacions universitàries internacionals.

Per a l’edició de 2026, l’ARWU ha examinat més de 2.500 institucions d’educació superior i ha fet públiques les 1.000 amb millors resultats.

Més enllà de les posicions i les classificacions, la presència continuada de la Universitat de València entre les principals institucions universitàries del món posa en relleu el paper de la recerca valenciana en un sistema científic cada vegada més globalitzat. Un reconeixement que, més que una fotografia definitiva, pot entendre’s com un indicador del camí recorregut i dels reptes que encara té per davant la universitat pública valenciana.