Tens 0 productes a la teua cistella
Després de més d’un mes de mobilitzacions sostingudes, assemblees, manifestacions i una vaga indefinida que ha marcat el tram final del curs, el professorat valencià ha decidit suspendre provisionalment l’aturada. La decisió, comunicada aquest dijous per STEPV, CCOO i UGT a la Conselleria de Treball i a la d’Educació, posa fi —de moment— a un cicle de protesta iniciat l’11 de maig que ha sacsejat el sistema educatiu valencià i ha evidenciat el profund malestar existent als centres.
La suspensió arriba després d’una consulta interna en què el 67% del professorat participant s’ha mostrat favorable a interrompre la vaga. Ara bé, la dada clau és una altra: el 87% rebutja l’última proposta global presentada per la Conselleria d’Educació. Una xifra que dibuixa amb claredat l’escenari actual: la vaga s’atura, però el conflicte no es resol.
Els sindicats majoritaris han qualificat aquest mes de lluita com un “cicle històric” i han volgut destacar la resposta del col·lectiu docent. “El professorat valencià ha donat una lliçó de dignitat i consciència de classe”, han assenyalat en un comunicat conjunt, on insisteixen que les reivindicacions continuen plenament vigents.
I és que, malgrat els avanços parcials, la sensació generalitzada entre el professorat és que les concessions de la Conselleria són insuficients. L’únic bloc que ha aconseguit un consens ampli és el de la simplificació burocràtica, signat parcialment per quatre dels cinc sindicats presents a la mesa sectorial. Una reivindicació llargament reclamada pel professorat, saturat per una càrrega administrativa que des de fa anys erosiona el temps i l’energia dedicats a la docència. La resta de qüestions —millora salarial, reducció de ràtios, augment de plantilles, infraestructures, inclusió educativa i política lingüística— continuen encallades.
La Conselleria, encapçalada per Carmen Ortí, defensa que ha posat damunt la taula “l’acord més ambiciós de la història de l’educació pública valenciana”, amb una inversió anunciada de 3.338 milions d’euros en quatre anys, 5.000 noves contractacions docents i un pla per a eliminar barracons i millorar la climatització dels centres. Però el professorat no ho veu suficient.
Particularment significativa ha estat la contundència amb què s’ha rebutjat la proposta retributiva: un 90% dels participants en la consulta la considera insuficient. També genera forta oposició la qüestió del valencià, amb un 84% de rebuig al bloc específic presentat per Educació.
Més enllà de les dades, la vaga ha deixat també imatges i experiències que han desbordat els marcs habituals del conflicte laboral. L’acampada docent a la plaça de la Reina de València, impulsada per un grup de mestres i professors, s’ha convertit durant dues setmanes en símbol d’una protesta que ha volgut anar més enllà de la negociació estricta.
Els seus impulsors la definien com “la casa compartida de les i els docents en lluita”, un espai de trobada, reflexió i organització col·lectiva. En el comunicat de comiat, després d’alçar el campament, reivindicaven haver contribuït als “assoliments parcials” de la vaga, però advertien que “la revolta educativa tot just acaba de començar”.
Aquest és, probablement, el missatge que resumeix millor el moment actual: una pausa tàctica, no una retirada. Els sindicats han deixat clar que la vaga queda suspesa, no desconvocada. És a dir, podrà reprendre’s sense necessitat d’un nou preavís si les negociacions no avancen o si el nou curs arranca sense canvis substancials. Mentrestant, el professorat torna a les aules amb la sensació d’haver obert una escletxa. Una vaga amb seguiments desiguals, sí, però que ha aconseguit posar al centre del debat públic qüestions estructurals que sovint queden amagades darrere de les urgències del dia a dia: les condicions laborals, la burocratització de l’ensenyament, la precarietat de molts centres i el model de sistema educatiu que es vol construir.
Al capdavall, aquesta vaga no ha estat només una disputa salarial o sectorial. Ha sigut també una disputa sobre el sentit mateix de l’educació pública. I això, a hores d’ara, continua plenament obert.
