La vaga indefinida del professorat valencià entra en una setmana decisiva marcada per negociacions maratonianes, propostes encara insuficients i un clima de mobilització que no afluixa. Després de dies de pressió als carrers i als centres educatius, la Conselleria d’Educació ha presentat una nova proposta al comité de vaga, però els sindicats consideren que continua lluny de satisfer les reivindicacions del sector.
La reunió entre la Conselleria i els representants sindicals, celebrada aquest dilluns i allargada fins passades les dues de la matinada, ha deixat una sensació agredolça entre el professorat. Tot i que l’administració ha introduït millores respecte als primers documents, la majoria de sindicats insisteixen que encara no es pot parlar d’acord.
Entre les novetats, la Conselleria planteja una pujada salarial escalonada de 200 euros mensuals fins a 2028: 75 euros a partir de setembre d’enguany, 75 més al gener de 2027 i 50 euros addicionals el 2028. Tanmateix, sindicats com STEPV, CCOO i UGT consideren que aquesta proposta continua sent insuficient per recuperar el poder adquisitiu perdut durant anys. Segons les organitzacions sindicals, la xifra necessària hauria de multiplicar pràcticament per tres la proposta actual i anar vinculada a l’IPC per evitar continuar perdent capacitat adquisitiva.
Un dels punts que més malestar genera és la qüestió de les ràtios. La Conselleria continua sense concretar cap reducció immediata del nombre d’alumnes per aula i remet qualsevol canvi a una futura llei estatal. També es mencionen possibles mesures específiques per a zones despoblades o centres singulars, però sense terminis ni compromisos definits.
Pel que fa a les plantilles docents, els sindicats denuncien que l’administració manté intacte el decret de plantilles imposat i que no hi ha cap pas clar per revertir les retallades que afecten especialment la Formació Professional, les Escoles Oficials d’Idiomes o els conservatoris. L’únic aspecte valorat positivament és la promesa d’optimitzar el sistema de substitucions, especialment per cobrir absències relacionades amb alumnat amb necessitats educatives especials, encara que tampoc s’ha explicat com s’aplicaria.
En infraestructures, la proposta continua plena d’intencions però buida de xifres. La Conselleria parla d’un futur pla director d’infraestructures educatives, d’un pla de confort tèrmic i d’accessibilitat, així com de noves subvencions als ajuntaments per millorar centres educatius municipals. Però, de moment, no hi ha pressupostos ni calendaris definits.
També continua generant tensió la situació del valencià a les aules. Els sindicats majoritaris reclamen la derogació de la coneguda com a “llei de llibertat educativa” i denuncien el retrocés que suposa per a la llengua pròpia. Per contra, l’única novetat introduïda per la Conselleria és la possibilitat d’homologar formació en valencià a través d’entitats col·laboradores, una mesura que molts docents consideren clarament insuficient.
Mentrestant, els carrers continuen convertint-se en escenari de protesta. Si la multitudinària manifestació de València de la setmana passada ja va deixar imatges històriques, les mobilitzacions d’aquesta setmana també han buscat noves formes de visibilitzar el conflicte educatiu.
A Barcelona, els docents van protagonitzar aquest dilluns una acció tan reivindicativa com performativa: una cadena humana va transportar taules i cadires des dels Jardins de la Sedeta fins a la Sagrada Família, on van improvisar una aula davant mateix del temple. La protesta, que va bloquejar temporalment l’accés a la basílica, volia simbolitzar que l’educació “ix al carrer” davant la manca de resposta institucional. Mestres i professors van repartir pamflets en diverses llengües als turistes mentre recreaven una classe improvisada al peu d’un dels espais més visitats del país.
La imatge d’una aula muntada davant la Sagrada Família resumeix bé el moment actual: una comunitat educativa cansada, creativa i disposada a continuar fent-se visible. La vaga indefinida segueix viva, i les pròximes hores seran claus per saber si les negociacions avancen o si el conflicte educatiu encara té molt recorregut per davant.
Mentrestant, al País Valencià els sindicats continuen ampliant el calendari de mobilitzacions. STEPV ha anunciat noves accions reivindicatives durant tota la setmana per mantenir la pressió sobre la Conselleria. Aquest dimarts 19 de maig s’han convocat accions descentralitzades arreu del territori, amb enganxades de cartells, concentracions, manifestacions i diferents actes reivindicatius en pobles i ciutats del País Valencià.

Per al dimecres 20, els sindicats han fet una crida a concentrar-se davant la Conselleria d’Educació, a l’avinguda de Campanar de València, des de les 11 del matí fins a les 20 hores. La jornada inclourà actuacions musicals, taules redones, assemblees i diferents activitats obertes vinculades a la defensa de l’educació pública.
Les mobilitzacions continuaran dijous 21 de maig amb concentracions davant les Corts Valencianes i també davant les delegacions de la Generalitat a Alacant i Castelló, coincidint amb la celebració del ple parlamentari. Finalment, divendres 22 hi haurà noves protestes a les tres capitals: una manifestació a València entre la Conselleria d’Hisenda i la plaça Manises, i concentracions davant les delegacions d’Hisenda a Alacant i Castelló.
La sensació entre gran part del professorat és clara: després d’una setmana de vaga indefinida, la comunitat educativa no està disposada a abandonar el carrer sense avanços reals.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)
