Tens 0 productes a la teua cistella
La projecció del clàssic mut, acompanyada de música en directe, s’emmarca en els actes d’homenatge a l’actriu valenciana coincidint amb el centenari del rodatge de la pel·lícula.
La història del cinema valencià també s’escriu des de la memòria. La Vall de Gallinera retrà homenatge aquest estiu a Anita Giner, una de les grans protagonistes del cinema mut valencià dels anys vint, amb una projecció molt especial de Moros y Cristianos (1926), coincidint amb el centenari del seu rodatge.
L’acte tindrà lloc el 4 d’agost, a les 22.00 hores, al Frontó de Benialí, dins del cicle Cinema a la Fresca, i comptarà amb l’acompanyament musical en directe del pianista valencià Arcadi Valiente, especialista en la interpretació de cinema mut i col·laborador habitual de la Filmoteca Valenciana.
La iniciativa dona continuïtat als actes impulsats per l’Ajuntament de la Vall de Gallinera després de la publicació, el passat mes de març, de la biografia Anita Giner, elaborada per l’investigador Joan Miquel Almela amb la col·laboració de la Unió Cultural d’Amics i Amigues de la Vall de Gallinera, l’Institut Valencià de Cultura i la Filmoteca Valenciana.
Una pionera del cinema valencià
Nascuda a Vilallonga l’any 1902, Anita Giner es convertí en una de les grans revelacions del cinema mut valencià de la mà del director Maximilià Thous. Debutà com a protagonista amb La Dolores (1924), èxit que la consolidà com una de les actrius més destacades del moment. Posteriorment protagonitzaria altres produccions com La alegría del batallón, Nit d’Albades o Moros y Cristianos, considerada una de les grans apostes del cinema valencià dels anys vint.
Tanmateix, les dificultats econòmiques provocaren la fallida de la productora PACE abans de poder estrenar Moros y Cristianos. El projecte quedà interromput just quan el cinema sonor començava a transformar definitivament la indústria cinematogràfica.
Una vida marcada per l’exili
La trajectòria d’Anita Giner no es limita a les pantalles. Durant la Guerra Civil va treballar en hospitals republicans, on conegué el brigadista britànic Frank Ayres, fundador del Partit Comunista anglès, amb qui acabaria casant-se. Després de la derrota republicana, la parella s’exilià a Londres, on participà activament en la vida de la comunitat d’exiliats espanyols.
A finals dels anys seixanta decidiren tornar al País Valencià i establir-se a Benialí, a la Vall de Gallinera, on Anita Giner moriria l’any 1974. La seua figura, pràcticament esborrada dels relats oficials del cinema valencià, ha començat a recuperar-se gràcies a investigacions recents que reivindiquen tant la seua aportació artística com el seu compromís vital.
Recuperar una història invisibilitzada
Des de l’Ajuntament de la Vall de Gallinera expliquen que la recuperació de la figura d’Anita Giner va més enllà de l’àmbit local. La seua biografia contribueix també a repensar la història del cinema des d’una mirada més inclusiva, posant el focus sobre les dones que van participar en els inicis de la indústria cinematogràfica valenciana i que, amb el pas del temps, han quedat invisibilitzades.
Cent anys després del rodatge de Moros y Cristianos, la projecció a Benialí es converteix així en un acte de memòria cultural, però també de justícia històrica, recuperant per al públic contemporani el llegat d’una de les primeres estrelles del cinema valencià.
