La veritat i la ràbia absoluta

Algunes persones diuen que llegir i viatjar són dues activitats humanes que, a més de ser molt gratificants, aporten saviesa i coneixences de les persones i dels territoris. Per això, tal vegada, una persona que llig i viatja sembla com si tinguera una visió més oberta i pot escoltar, fixar-se, mirar un paisatge o fer una radiografia a la societat, conéixer-la i saber que cap persona té la veritat absoluta i que cal acceptar les diferències perquè tots els llibres no són iguals i tots els paisatges, tampoc. En la varietat, en la riquesa de caràcters, pot estar amagada la intel·ligència. Molt important és també saber una miqueta d’història, ni que siga la que ha viscut. Si amb tots aquests atributs configurem una personalitat, és molt probable que no entenga, o sí, el que està passant a la societat espanyola. Des de fa uns anys, estem assistint a la tornada política de les postures més reaccionàries, més intolerants, més radicals i, per descomptat, més feixistes. I per si ens faltava algun cromo, ara ja sabem el que ha passat a l’Argentina.

Tornant, però, a la casa comuna que està governada des de Madrid, és molt sorprenent el que està passant, perquè, justament eixes persones que es diuen acèrrims enemics del nacionalisme, dels nacionalismes, justament són els més nacionalistes de tots, perquè hui en dia el nacionalisme espanyol ho impregna tot com una taca d’oli. Aquests nacionalistes espanyols no estan preparats intel·lectualment per a acceptar que hi ha diversitat dins de l’Estat espanyol. No poden suportar-ho, i ara menys que mai. Els catalans s’han convertit en el llop que es menja els xiquets que viuen al barri Salamanca, a la Gran Vía de Madrid o al carrer Sierpes de Sevilla.

Aquestes persones, a més de no llegir i no viatjar, tampoc saben molt de sumes i restes. Solament els agraden els resultats si guanyen. Si la majoria o la majoria absoluta la sumen altres partits, això ja és de jutjat de guàrdia, que de segur ordenarà diligències per anticonstitucional, siga quin siga el resultat. Si la suma els beneficia i poden governar amb la dreta –encara més extrema– no hi ha cap problema: ni es trenca Espanya, ni els jutges obrin la boca, ni es presenten recursos davant del Tribunal Constitucional. Ah, però si la suma l’aconsegueixen els altres! Tot val i posen en marxa una gran maquinària per a demonitzar l’adversari. Ara, fins i tot, han tret a la palestra l’expresident de govern perquè ens salven del virus, no de la covid, sinó del virus catalanista, independentista, filoterrorista i no se sap quantes coses més. La gran màquina de molts mitjans de comunicació, un domini excel·lent de les xarxes socials, l’ajuda inestimable dels grans jutges que haurien d’haver dimitit fa ja cinc anys i la poca vergonya, els permet dir les barbaritats que s’han sentit en les últimes setmanes.
I com que no tenen cap mirament, són fins i tot franctiradors contra la Corona, les forces armades, els cossos de seguretat i els mitjans de comunicació que no diuen exactament el que ells volen.

Ara Espanya ja té govern. Semblava mentida que Pedro Sánchez ho tornara a aconseguir. I ho ha fet, novament. Si el PP haguera pogut pactar amb Junts, Esquerra o amb el PNB, no estaria el país a punt de partir-se en no se sap quants trossos, perquè el poder l’haurien tingut els de quasi sempre. Perdre’l, el poder, els posa molt nerviosos i peguen a fugir a la serra de la intolerància, de la mentida i de la ràbia perquè, novament, se’ls ha escapat el poder.

Farà falta molta pedagogia per poder tornar el conjunt de la societat al camí de la paraula, de les diversitats, del respecte, d’acceptar l’altre com és i com pensa. En definitiva, fa falta llegir i viatjar molt més.