La revista degana en valencià

La vida consagrada

01/06/2022

Cada 2 de febrer, l’Església celebra el Dia de la Vida Consagrada. És bo recordar que, en el seu viatge apostòlic a Kenya el 2015, el papa s’adreçà als religiosos i a les religioses d’aquell país i els encoratjà a seguir l’Evangeli.

El papa els recordava que és sempre Jesús qui té la iniciativa, pel fet que en una vocació és ell, i només ell, qui ens crida a seguir-lo. Per això deia: «És Jesús qui ens ha elegit amb la seua mirada, i qui ens diu: “vine”». Per això en el seguiment de Jesús en la vida consagrada, els qui hem estat cridats hem de fer un camí en la confiança, ja que és ell qui ens porta endavant amb la seua «tendresa i el seu amor». El papa demanava als religiosos no caure en «el pecat de la tebiesa», per tal que no s’arribe a aigualir la vocació. I per això els demanava no deixar mai la pregària, malgrat el cansament o l’endormiscament. Perquè si un consagrat deixa la pregària, «l’ànima s’asseca». Per una altra part, una vegada més, el papa insistia que «aquell qui s’ha sentit cridat per Jesús» se sent cridat a «servir el Poble de Déu. Servir els més pobres, els xiquets, els ancians». Per això, deixar-se elegir per Jesús, viure la vocació a la vida consagrada, «és deixar-se elegir per servir, no per ser servit». El papa també demanava als religiosos de Kenya que foren capaços de portar als més indefensos «una carícia de tendresa», per tal de saber «cremar la vida en l’esperança». És a dir, saber gastar la vida al servei dels altres.

En aquesta jornada de la vida consagrada, cal que els qui hem optat per seguir Jesús per mitjà dels consells evangèlics aprofitem qualsevol ocasió, per xicoteta que siga, per tal de traure allò que puga haver-hi de bo en cada moment. Cal que els religiosos i les religioses siguem capaços de transformar «una paret, en un horitzó obert», l’odi en amor i la guerra en pau. Cal, també, que els consagrats (encara que consagrats ho som tots els batejats), no ens deixem portar per la mentida, ni per les trampes, sinó que aprenguem a viure en la veritat. En la nostra vida, fràgil i a vegades incoherent, hem de denunciar la corrupció de la política, de l’economia i també la que hi ha al si de l’Església, ja que, amb una imatge molt ben trobada, el papa deia que la corrupció és «el sucre que condueix a la diabetis», alertant que aquesta corrupció, que ha portat a la imputació i a la presó alguns polítics valencians, es troba «fins i tot al Vaticà».

Enmig de les dificultats, de la fragilitat i a vegades del desànim, la vida consagrada ha de viure amb coratge la confiança en Jesús, que, com deia el papa, «pot tirar a terra tots els murs que tenim al davant» i fer que la vida siga «un servei als altres».

Inscriu-te al nostre butlletí

Top