Tens 0 productes a la teua cistella
Josep Gayà, director de cine documental, afirma que va ser un goig poder realitzar el documental Els germans Comes i Pedreguer: altruisme i generositat. La vida de Josep Antoni i Clementina Comes, pedreguers de naixement, ha estat plena de generositat amb els més desfavorits. Comes ha lluitat amb els moviments de joves cristians obrers durant 60 anys. A més, era periodista i fundà diverses revistes en valencià de reflexió crítica, com Saó, així com defensor de la llengua i impulsor dels canvis democràtics en les institucions cristianes. Els germans Comes han donat part del seu patrimoni a diferents associacions culturals i socials de la Marina Alta, i particularment de Pedreguer.
La idea de realitzar el documental naix de l’Associació Els Pòrxens de Pedreguer, dedicada a la recuperació de la cultura i el patrimoni del poble, i de l’Ajuntament de Pedreguer, un any després de la mort de Josep Antoni. Plantejaren la idea a Josep Gayà, documentalista i coordinador de la cooperativa audiovisual sense ànim de lucre Col·lectiu Mirades (colectivomiradas.org), ubicada a Pedreguer, amb vint-i-tres anys d’experiència produint i realitzant més de trenta documentals socials, culturals i històrics en diversos països llatinoamericans i a l’Estat espanyol, molts d’ells emesos en televisions internacionals i guardonats en festivals internacionals de cine. En molts dels documentals realitzats a l’Amèrica Llatina, acompanyàvem moviments populars vinculats a la Teologia de l’Alliberament en la seua lluita per la justícia social, per això vam estar tan interessats a realitzar aquest nou projecte.
Gayà i el seu equip van començar el treball de recerca, i com més investigaven més fascinats quedaven per la incansable lluita pels més desfavorits dels germans Comes.
El rodatge a Pedreguer, Alaquàs, Llombai, Benetússer i València va estar un goig, gravant diferents escenes de converses entre amics, familiars i companys dels germans Comes, així com escenes de concerts a l’església de Pedreguer i diversos actes d’homenatge als Comes. Vam poder entrevistar Clementina Comes, molt major, que narrava històries de quan eren xiquets i jugaven al poble, així com dels seus viatges a Londres i el suport incondicional perquè el seu germà pogués arribar a realitzar tantes tasques solidàries. Pocs mesos després d’acabar el documental, Clementina va faltar.
Josep Antoni va estudiar al Seminari de Comillas als anys cinquanta, on va conéixer Joseph Cardijn, religiós belga fundador de la Joventut Obrera Cristiana (JOC). Va ser quan Comes, amb alguns dels seus companys seminaristes, comencen a prendre consciència sobre els problemes de la classe treballadora i organitzen els joves obrers en un context de repressió de la dictadura franquista, ens relata el seu amic i company Antoni Duato, valencià que estudiava amb ell a Comillas. Josep Antoni es gradua en 1957 i va a Roma a treballar en uns suburbis obrers de l’extraradi. Eixa experiència en un país democràtic augmenta considerablement la seua consciència social i la visió del món, com exposen en el documental els seus amics i companys del Grup de Reflexió Cristiana d’Alaquàs, principalment Enric Martí, un dels millors amics dels germans Comes, que ens va ajudar molt en la producció local i l’arxiu fotogràfic del documental.
Josep Antoni, sempre amb el suport de Clementina, es gradua com a periodista i comença a treballar en revistes vinculades als moviments cristians de base. Durant l’escena de la conversa entre els amics dels Comes, Vicent Boscà, director de la revista Saó, i Vicent Cardona, un dels seus fundadors amb Josep Antoni, expliquen el context sociopolític que es vivia durant la dictadura i la importància del paper periodístic que va exercir Josep Antoni per a aprofundir en les transformacions socials necessàries, la justícia social i la llibertat. Ens vam divertir molt durant el rodatge amb algunes anècdotes que relataven els dos Vicents, amb l’humor característic de la nostra idiosincràsia, les situacions complexes i dramàtiques que van viure. Recordaven el dia 21 de novembre del 75, un dia després de la mort del dictador, la reunió d’on naix la idea definitiva de fundar Saó.
Comes aprofundeix la seua labor en la creació i organització de diferents moviments obrers i llauradors al País Valencià, conformats en cooperatives de construcció d’habitatges populars, escoles, caixes populars d’estalvis, empreses recuperades pels treballadors convertides en cooperatives, etc. Accions revolucionàries, com relata el seu amic Francesc Labiós de la Comunitat Jesús Obrer i Vicent Cardona, que va treballar anys i anys al costat de Josep Antoni en la parròquia de l’Olivar d’Alaquàs. Aquestes experiències d’organització comunitària i autogestiva ens van semblar molt interessants per a intentar aprendre d’elles i poder replicar-les actualment, avaluant els nous contextos socials.
Duato narra com encarnen profundament l’esperit del poble valencià i la seua llengua, així com l’estima profunda per Pedreguer. Durant l’escena de la conversa entre els membres de Fòrum Cristianisme i Món d’Avui, moviment social en el qual Comes treballa, conversen sobre la lluita perquè els texts litúrgics foren en valencià. Destaquen, de manera divertida, com Josep Antoni no va arribar més alt en la jerarquia eclesiàstica perquè era massa crític amb els de dalt, amb una visió del cristianisme en la línia de la Teologia de l’Alliberament: ensenyar i aprendre dels oprimits.
De Pedreguer participen l’alcalde Sergi Ferrús, la doctora en història contemporània Teresa Ballester, l’historiador Àngel Enric Martí, el regidor de Cultura d’aleshores Ferran Lloret, a més de familiars i amics dels Comes. Aquestes escenes les rodàrem en quatre grans immobles que els germans Comes van donar al poble de Pedreguer: l’edifici de La Musical per a la banda de música, l’edifici on vivien i s’ubicava la Banca Comes i la plaça de l’Amistat, a més d’una casa amb un gran pati per a l’Associació de Discapacitats de la Marina Alta (ADIMA).
L’amor, la solidaritat, la generositat i l’altruisme dels germans Comes ens serveixen d’exemple per a mirar-nos a l’espill, reflexionar i potenciar les nostres capacitats creadores; per continuar el llegat de transformacions socials de Clementina i Josep Antoni Comes. Esperem que gaudiu el documental.
Revista número 502. Maig 2024.
