
Per més que diguen alguns, el papa Lleó XIV no vingué a Madrid, Barcelona, Montserrat, Gran Canària i Tenerife a fer política, vingué, en primer lloc, a confirmar en la fe als catòlics espanyols i aprofità molt sàviament la visita (concertada entre la monarquia espanyola, el govern de la Nació, la Conferència Episcopal Espanyola i la Santa Seu) per a il·luminar les consciències amb la bona notícia del Senyor Jesús.
Quedava clar que el Sant Pare s’havia de reunir amb el rei Felip VI i la seua família, amb el president Sánchez i altres membres del govern, amb representants polítics de tots els colors, amb el món de la cultura, les arts, el cinema, la música, amb el cos diplomàtic acreditat a Espanya, amb els presidents autonòmics i municipals de Madrid, Catalunya i les Illes Canàries. Amb els bisbes de totes les diòcesis, amb representants de les diverses Esglésies locals (sacerdots, diaques, consagrades i consagrats, fidels laics, homes i dones). Amb les víctimes d’abusos a l’interior d’algunes institucions eclesials, amb els descartats de la societat, els migrants i les persones i institucions que es fan càrrec d’ells, amb els empresonats. Amb els més joves, els matrimonis i les famílies, també amb els ancians i les persones majors o malaltes.
Potser, l’acte que més ha fet parlar haja estat la presència del papa al Congrés dels Diputats en una sessió plenària conjunta i les paraules que els va dirigir:
“L’Església reconeix l’autonomia de les realitats terrenes i la distinció entre comunitat eclesial i comunitat política; precisament per això aporta una reflexió nascuda del desig de servir al bé comú i de recordar allò que fa vertaderament humana la convivència (…). La dignitat, la justícia i el bé comú són la mesura de les relacions socials en l’àmbit nacional i internacional (…) ¿Quin lloc ocupa la persona humana en les nostres decisions i com es plantegen avui, d’una manera nova, la dignitat del treball, la solidaritat, la política social i el bé comú?”
El papa arribà a Madrid el 6 de juny i l’endemà es va celebrar la solemnitat del Corpus Christi amb la Missa i posterior processó. Allí digué amb força: “Que la vostra religiositat no siga un museu del passat, sinó una escola de fe de la qual puguem també beure avui. Ningú no pot agenollar-se davant del Senyor i menysprear al germà”.
A Barcelona, el Sant Pare va voler pujar a la muntanya santa de Montserrat per pregar davant la imatge de la Moreneta, patrona de tots els catalans. Va pregar en català i es va dirigir al poble en castellà i en català. Tots el van entendre perfectament.
El 10 de juny se celebrava el primer centenari de la mort d’Antoni Gaudí i Cornet (+ 1926), ara en procés de beatificació. El papa va presidir la Missa a la basílica de la Sagrada Família per a donar gràcies a Déu i per a demanar per tot el poble català.
Digué: “No estem en una obra inacabada, sinó en un temple encara en construcció. La seua imperfecció no és cap defecte, perquè dona testimoni d’un desig. La nostra gratitud es converteix en compromís, al mateix temps que cooperem en el projecte de Déu, és a dir, en la construcció a la qual Ell mateix ens crida”.
Després de la Missa, el papa va beneir, des de l’exterior de la basílica, la Torre de Jesucrist:
“Aquesta és la creu dels darrers que es tornen primers, dels pecadors que es tornen sants, dels morts que ressusciten. Mirant Crist podem veure el món amb ulls renovats, amb amor, amb estimació. L’art i la bellesa són eminents canals d’evangelització”.
La tercera etapa de la visita papal es va desenvolupar a les Illes Canàries, en concret a Gran Canària i a Tenerife. El Sant Pare va fer una valenta crida a acollir els migrants que arriben a les nostres costes, i va defensar el dret de migrar i el dret de no migrar. Els països més rics tenen el deure d’ajudar econòmicament els països més pobres. No hem d’oblidar que els migrants són germans nostres.
I a Tenerife, Lleó XIV digué: “Tots, d’alguna manera, som migrants, tots som pelegrins en camí cap a la pàtria celestial. Ajudem-nos els uns als altres a fer d’aquesta travessia un lloc més humà per a tots, aportant allò que estiga a l’abast de cadascú”.
Pense que seria bo que llegírem amb calma els discursos del Sant Pare durant la seua estada entre nosaltres, almenys els més rellevants.
De segur que podrem captar les idees i les intuïcions bàsiques que el papa ha tractat de transmetre a favor del bé integral de la nostra societat.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)