Amb aquest número de la revista, encetem l’any 2022 i la voluntat d’aconseguir fer onze Quaderns dedicats a analitzar quina és la situació del valencià en la nostra societat, en la societat actual. Ens agradaria fer els Quaderns abastant el major nombre de camps perquè la radiografia final siga la més aproximada a la realitat del dia a dia del nostre país. Som conscients que no és una tasca fàcil, però l’objectiu nostre és clar. En arribar a Nadal, haurem de fer un balanç per veure si hem assolit els objectius marcats.
En aquest primer Quadern dedicat genèricament a aportar l’opinió de cinc persones, busquem saber com està de salut, de vitalitat la nostra llengua, i volem fer-ho sense compromisos, que no en tenim, ni tensions o postures que s’hagen de defensar. Volem conéixer la realitat i després, si alguns responsables polítics volen prendre’n nota i actuar, a favor o en contra de la realitat, això sí, ho deixem en les seues mans i les seues polítiques.
El primer article d’aquest Quadern el signa Antoni Ferrando, que escriu sobre la consciència lingüística dels valencians, i des de la seua especialització en història de la llengua parla de les manifestacions de la nostra percepció lingüística al llarg de la història i comença citant dues manifestacions inicials en el moment de la formació i consolidació del regne de València: Francesc Eiximenis i Joanot Martorell. Acaba afirmant també que en l’actualitat pesa molt la desinformació, els prejudicis i la instrumentalització política de la llengua pròpia.
Rafael Castelló-Cogollos escriu sobre les actituds lingüístiques de la comunitat lingüística del valencià i afirma que la història del valencià depén de les accions de les persones que el tenen com a llengua pròpia i del valor que hi atorguem: si no parles valencià, no trobaràs faena en l’administració autonòmica, o no trobaràs parella a València… Afirma també que negar l’existència d’un mercat lingüístic significa negar el valor d’una llengua. L’ús del valencià ha de tindre incentius molt més rellevants dels que té ara. Això és incrementar el valor del valencià.
Avel·lí Flors-Mas analitza la situació actual del valencià: diu que al segle XX es va produir un procés de substitució lingüística i cita quatre mecanismes que la van fer possible: l’aprenentatge del castellà per part de la població valencianoparlant (bilingüisme asimètric); una distribució diglòssica dels usos, especialment rígida durant el franquisme; el trencament de la transmissió intergeneracional del valencià amb especial virulència en els grans nuclis urbans, i la intrusió del castellà en la interacció entre valencianoparlants familiars.
El quart article el signa Vicenta Tasa Fuster i hi fa una anàlisi de l’acció legislativa i reglamentària impulsada pel govern de la Generalitat Valenciana, recordant que no som un país amb sobirania lingüística com ho és el Quebec al Canadà. A més, afirma que en diverses ocasions, el TSJCV ha adoptat decisions jurídiques amb arguments sovint ideològics. L’Oficina de Drets Lingüístics, la Llei de plurilingüisme educatiu, el Decret d’usos lingüístics en l’administració de la Generalitat i la Llei de la funció pública, conformen un marc jurídic, el nostre.
Al Quadern podran llegir també l’entrevista feta al sociolingüista Miquel Àngel Pradilla.
