Tens 0 productes a la teua cistella
19/12/2019
El 28 d’octubre de 1994, entre les muntanyes dels Ports, dins les muralles de Morella, es va fundar la Xarxa Vives d’Universitats. La localització no fou casual: la capital morellana és, després de tot, el punt simbòlic central dels països on es parla català. Així, es va decidir com el lloc perfecte per a signar la constitució d’una institució sense ànim de lucre que actualment representa i coordina l’acció conjunta de 22 universitats, amb un objectiu clar: potenciar les relacions entre les institucions universitàries de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya, i també d’altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns, per tal de «crear un espai universitari que permeta coordinar la docència, la recerca i les activitats culturals i potenciar la utilització i la normalització de la llengua pròpia». Així ho certifiquen des de la institució 25 anys i moltes iniciatives després. Un quart de segle que, destaquen, els ha portat a ser «la xarxa de referència per a l’acció conjunta i la plataforma pel desenvolupament d’estratègies comunes de les universitats de la comunitat que integren les societats de parla i cultura catalana, distribuïdes en la regió Pirineus-Mediterrània».
La Xarxa Vives d’Universitats promou la cohesió de la comunitat universitària i reforça la projecció i l’impacte de la universitat en la societat. La Xarxa Vives d’Universitats desenvolupa la seua missió seguint una sèrie de punts. En primer lloc, una “sistèmica de treball coordinat i compartit, fonamentat en l’equitat entre els seus membres, la qualitat i el servei”. D’una altra banda, amb la formulació de propostes “conjuntes” de les universitats i “facilitant la seua inclusió en l’agenda social i política de cada realitat administrativa”. La unitat lingüística de les comunitats universitàries membres, amb vincles geogràfics, històrics i culturals comuns, és un altre dels eixos vertebradors de la institució, com també la col·laboració interuniversitària i l’equitat entre totes les universitats. Així, s’hi afegeix el respecte a l’autonomia universitària, la democràcia com a forma de govern de la institució i la voluntat de projecció i servei conjunt a la societat.
Els números, després de tot, són considerables. La Xarxa Vives, com hem dit, engloba 22 universitats de quatre estats de l’arc mediterrani europeu: Andorra, Espanya, França i Itàlia, amb 500.000 estudiants, 40.000 PDI i 10.000 PAS. Un contingent sempre en marxa. Una de les darreres iniciatives ha sigut la trobada que anualment aplega els voluntaris lingüístics de les universitats de la Xarxa Vives, enguany a la Catalunya Nord. Amb el títol «Catalunya Nord, bressol de la nostra llengua», 90 participants de les universitats d’Alacant, Barcelona, Jaume I, Lleida, Perpinyà Via Domitia, Politècnica de València i València han gaudit, del 25 al 28 d’octubre, d’un programa d’activitats que tenia com a objectiu dinamitzar els contactes entre els voluntaris, debatre sobre les polítiques lingüístiques dins i fora de l’àmbit universitari i conèixer una de les contrades més emblemàtiques del territori.
La trobada arrancà el divendres 25 d’octubre amb la ponència «Sociologia de la llengua i política lingüística a la Catalunya Nord», de la mà d’Alà Baylac-Ferrer, director de l’Institut Franco-Català Transfronterer (Universitat de Perpinyà Via Domitia) i continuà amb una sessió de dinàmiques de grup. La jornada de dissabte començà amb una ruta literària per la vila de Perpinyà, i ja de vesprada continuà amb els tallers «L’estat actual de la cultura popular a Catalunya Nord» (a càrrec de Laura Pi, cap de colla castellera), «Ensenyament del català a l’escola immersiva» (a càrrec de l’associació cultural La Bressola) i «Cultura i societat nord-catalana» (a càrrec de Sébastien Girard, periodista i president de la Fundació Arrels).
En la jornada del diumenge hi hagué programades dues excursions per conèixer la contrada, en concret al massís del Canigó i a Saorra. Ja de vesprada, tenien lloc els darrers tallers de la trobada: «Identitat i història rossellonesa» (a càrrec de Nicolas Berjoan, historiador), «Literatura nord-catalana» (a càrrec de Joana Serra, llibretera) i «Tradicions festives nord-catalanes» (a càrrec de Guillem Dalmau i Oriol Gual, activistes culturals).
Les trobades de Voluntariat Lingüístic Universitari es realitzen, apunten des de la institució, «en el marc d’intercanvi i reflexió propi de les activitats Fòrum Vives de la Xarxa Vives d’Universitats, i potencien la reflexió sobre les estratègies de la comunicació i la implicació del voluntariat en l’espai històric i territorial». Enguany, els organitzadors de la trobada han estat la Universitat de València i l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà Via Domitia.
Article publicat al número de novembre 453
