La Xarxa Vives impulsa una guia per incorporar la perspectiva de gènere interseccional en la recerca universitària
La Xarxa Vives d’Universitats ha publicat un nou Marc estratègic per a la integració de la dimensió de gènere interseccional en la investigació i la transferència, una eina concebuda per orientar el món acadèmic cap a una recerca més inclusiva, rigorosa i alineada amb els estàndards europeus.
El document, elaborat pel Grup de Treball d’Igualtat de Gènere —que agrupa les unitats d’igualtat de les 21 universitats membres—, es presenta com un full de ruta pràctic per incorporar de manera sistemàtica la perspectiva de gènere en totes les fases del procés científic. Lluny de ser una qüestió accessòria, la guia reivindica aquesta mirada com un criteri de qualitat i excel·lència investigadora.
Una exigència europea i una oportunitat de transformació
La publicació s’inscriu en el marc del programa Horitzó Europa, que estableix la igualtat de gènere com una prioritat transversal i avalua la seua integració com a indicador d’excel·lència. En aquest context, la guia de la Xarxa Vives ofereix eines concretes per adaptar la recerca universitària a aquestes directrius.
Més enllà de complir requisits institucionals, el document parteix d’una idea central: la millor ciència és aquella que és capaç d’incorporar la complexitat social i de generar coneixement útil per a una societat més justa i inclusiva.
Més enllà de la paritat: repensar la recerca
Una de les aportacions clau del marc és la superació d’una visió reduccionista de la igualtat. La guia insisteix que la perspectiva de gènere no es limita a garantir la presència equilibrada d’homes i dones en els equips, sinó que implica revisar els continguts, les metodologies i els enfocaments de la investigació.
En aquest sentit, adopta una mirada interseccional que té en compte com el gènere interactua amb altres factors de desigualtat, com la classe social, l’origen, l’edat, la discapacitat o l’orientació sexual. Aquesta aproximació permet detectar biaixos invisibles i millorar tant la qualitat com l’impacte social dels resultats científics.
El document també posa l’accent en conceptes com la innovació de gènere —l’ús de l’anàlisi de gènere per generar solucions més inclusives— i la justícia de la dada, que alerta sobre els riscos de reproduir desigualtats a través de dades esbiaixades o sistemes algorítmics.
Una guia per a tot el cicle científic
El manual s’organitza en dos grans blocs. D’una banda, ofereix fonaments conceptuals per entendre els biaixos presents en la producció científica. De l’altra, proposa orientacions pràctiques per aplicar la perspectiva de gènere en totes les fases d’un projecte: des del disseny de la proposta fins a la transferència i la comunicació dels resultats.
A més, incorpora una eina d’autoavaluació que permet als equips investigadors identificar el grau d’integració d’aquesta perspectiva i avançar cap a enfocaments més transformadors.
Continuïtat d’una aposta estratègica
Aquesta publicació dona continuïtat a la trajectòria iniciada el 2017 amb les Guies per a una docència amb perspectiva de gènere, reconegudes a escala europea. Amb el nou marc, la Xarxa Vives amplia aquesta línia de treball cap a l’àmbit de la recerca, reforçant el seu compromís amb la igualtat i amb un model universitari més responsable.
En un moment en què la producció de coneixement té un impacte directe en la configuració de la societat, iniciatives com aquesta posen damunt la taula una qüestió de fons: no es tracta només de fer més recerca, sinó de fer-la millor. I això implica, necessàriament, mirar el món amb totes les seues complexitats.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)
