La Xarxa Vives reclama al Parlament Europeu l’entrada del català a la plataforma d’aprenentatge de llengües d’Erasmus+

La institució compareix a Estrasburg en representació de les 22 universitats i en delegació dels governs català, valencià i balear

El català, l’eusquera i el gallec han quedat exclosos de la plataforma lingüística Online Language Support (OLS) dirigida als estudiants de mobilitat

La Xarxa Vives d’Universitats ha reclamat avui davant l’Eurocambra d’Estrasburg l’entrada del català en la plataforma Online Language Support (OLS) del programa Erasmus+ per garantir els drets dels estudiants de mobilitat. Així ho ha expressat el secretari executiu de la Xarxa Vives, Ignasi Casadesús, qui ha comparegut al Parlament Europeu en representació de les 22 universitats de l’euroregió Pirineus-Mediterrània i en delegació dels governs català, valencià i balear. La institució considera la situació “una anomalia greu” i sol·licita a la Comissió Europea “la immediata incorporació de les llengües” en la plataforma d’aprenentatge digital.

La intervenció s’ha realitzat en el marc de la sessió de l’Intergrup de Minories Nacionals i Llengües del Parlament Europeu a Estrasburg (França). La sessió, promoguda per la Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD, en anglès), entitat que agrupa els governs i organitzacions per la promoció de les llengües minoritàries d’Europa, ha comptat amb les intervencions del secretari executiu de la Xarxa Vives, Ignasi Casadesús; de la viceconsellera de Política Lingüística del govern basc, Miren Dobaran; del secretari general de Política Lingüística del govern gallec, Valentín García; i del president de la NPLD, Miquel Àngel Sureda.

“Aquesta situació suposa un greuge per als participants del programa Erasmus+ i una discriminació per a les universitats de la Xarxa Vives”, ha explicat Casadesús. La plataforma OLS inclou les 24 llengües oficials de la Unió Europea i d’altres com l’islandès, el macedoni, el noruec, el serbi i el turc. Tanmateix, el català, l’eusquera i el gallec no figuren en l’actual catàleg de l’eina, corresponent al període 2022-2027. Casadesús ha mostrat la preocupació de les universitats per una situació “que ens allunya dels objectius formatius d’Erasmus+ i dels principis de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries”.

Davant d’aquests fets, el secretari executiu de la Xarxa Vives ha reclamat a la càmera “que actuïn davant de la Direcció General d’Educació, Joventut, Esport i Cultura de la Comissió Europea, amb l’objectiu de garantir la immediata incorporació de les tres llengües a la plataforma”. Una iniciativa que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana, el Govern de les Illes Balears i amb l’adhesió dels rectors i rectores de les universitats valencianes, balears, catalanes, navarreses, basques i gallegues.

Les universitats dels territoris de parla catalana reben cada curs 10.000 estudiants del programa Erasmus+. Un 20% d’aquests estudiants sol·liciten formació en la llengua pròpia quan arriben als campus universitaris. Es produeix, en conseqüència, una discriminació de les universitats dels territoris de parla catalana en relació amb les altres universitats europees, atès que no disposen de les mateixes eines en aquest àmbit.

La Xarxa Vives recorda que el català és una llengua acadèmica i d’ús preferent en l’administració de les universitats, amb una presència molt rellevant a les activitats docents. La plataforma OLS té l’objectiu d’ajudar a conèixer, practicar i millorar l’idioma estranger amb el qual estudiaran i/o treballaran abans, durant i després de l’estada als estudiants del programa Erasmus+.