La XVIII Jornada sobre el valencià analitza la transmissió familiar de la llengua i reivindica Almela i Vives

La Biblioteca d’Humanitats Joan Reglà de la Universitat de València acull una nova edició d’aquesta trobada acadèmica, estructurada entorn de la didàctica, la transmissió intergeneracional, el diasistema lingüístic i la projecció de l’Escriptor de l’Any 2026 de l’AVL.

La Taula de Filologia Valenciana (TFV) organitza la XVIII Jornada sobre el Valencià, que se celebrarà el dissabte 7 de novembre a la Sala Multiusos de la Biblioteca d’Humanitats Joan Reglà de la Universitat de València. Amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i de Caixa Popular, la trobada reuneix especialistes del camp de la lingüística, la didàctica i la sociolingüística per a debatre entorn de tres eixos vertebradors: la pedagogia (llengua i literatura), l’ús social i la normativa.

Francesc Almela i Vives: homenatge a l’Escriptor de l’Any 2026 de l’AVL

Un dels blocs centrals de la Jornada està dedicat a la figura de Francesc Almela i Vives (Vinaròs, 1901 – València, 1967), la trajectòria del qual ha sigut reconeguda per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb la seua declaració com a Escriptor de l’Any 2026. Figura clau de la Generació de 1930 i de l’anomenada Edat de Plata de les lletres valencianes, Almela i Vives va destacar per una dilatada i heterogènia activitat com a poeta, dramaturg, historiador, periodista i lexicògraf. Així mateix, va presidir La Nostra Parla i va participar activament en la fundació de la revista Taula de Lletres Valencianes, des d’on va impulsar la campanya d’unificació ortogràfica que va desembocar en la signatura de les Normes de Castelló de 1932.

En el marc de la trobada, l’acadèmic Josep Palomero imparteix la conferència principal dedicada a repassar la trajectòria i el llegat intel·lectual d’Almela i Vives. A continuació, l’analista i filòleg Ovidi Carbonell centra la seua comunicació en el rigor lexicogràfic de l’autor amb la ponència «Els arabismes en l’obra lexicogràfica de Francesc Almela i Vives».

Transmissió intergeneracional i la paradoxa dels «fills interruptors»

L’anàlisi de la realitat sociolingüística ocupa un espai central en el programa a través d’una taula redona focalitzada en la transmissió lingüística en l’àmbit familiar i l’avaluació del fenomen dels anomenats «fills interruptors». Aquest panell de reflexió compta amb les aportacions de:

– Manel Domínguez Pallarés, amb la ponència «Mare valenciana, dida castellana. El rebuig a la llengua materna».

– Joan Garí, amb l’estudi «Xiquets que parlen castellà als seus pares».

– Raquel Casesnoves, qui exposa l’anàlisi de fets empírics a «Quan la política lingüística familiar sí que funciona: transmissió i socialització lingüístiques a la ciutat de València».

Diasistema, aplicació pedagògica i marcs de política lingüística

Les sessions de la jornada s’obrin amb una aproximació a la filiació lingüística a càrrec de Josep Saborit, qui disserte sobre «El valencià-català com a varietat del diasistema occitanoromànic». Posteriorment, la didàctica de la llengua es tracta des de la paremiologia amb la intervenció de Miguel Cervera («Pedagogia i ensenyament del valencià mitjançant els refranys»). Completen el programa acadèmic les comunicacions de Leo Giménez, entorn del «federalisme lingüístic com a solució», i de Daniel Climent, amb una reflexió analítica sobre l’impacte i les dades de l’informe PISA.

Divuit anys de trajectòria científica i divulgativa

Des de la seua primera edició celebrada a Sueca l’any 2009, la Taula de Filologia Valenciana s’ha conformat com un fòrum de referència per als professionals de l’ensenyament, la recerca i la divulgació del valencià, tenint com a òrgans principals de projecció aquestes jornades anuals i la publicació especialitzada Aula de Lletres Valencianes. La jornada clourà amb el tradicional dinar de germanor i la posterior assemblea anual de l’associació.