L’abat Cassià: les declaracions de 1969

Nascut a Barcelona el 1926, Joan Just ingressà a Montserrat com a escolà el 1939 i com a monjo el 1942. El 1964 va ser nomenat prior i el 1966 va ser escollit abat.

Compromès amb els drets humans, i amb una veu lliure i profètica, al març de 1969, ara fa 55 anys, el P. Cassià (en el context d’un estat d’excepció) va fer unes declaracions a l’informatiu polític Report-München d’una televisió bavaresa que inquietaren el govern franquista.

L’abat Cassià, que afirmava que «l’estat d’excepció ha significat un enduriment de la repressió», declarava que «el règim polític actual» s’originà «amb la victòria sagnant d’una guerra que va dividir el país». Degut a això, deia el P. Cassià, «els pobles que integren l’Estat espanyol han vist oprimit el seu dret a l’expressió lliure d’opinió, a l’associació, a la representació política i sindical, a la vaga, al desenvolupament de les minories ètniques». Així mateix, l’abat Cassià afirmava que «la censura ha suprimit o multat documents pontificis o episcopals, sempre que parlaven de drets humans». L’abat Cassià deia també que, «durant trenta-tres anys», el règim franquista va tindre l’Església «amb una suau mordassa» i que TVE era «la font més eficaç de corrupció de l’opinió pública».

Per això, l’abat Cassià va signar un document (amb mil cinc-centes persones més) adreçat al ministre de Governació en què s’exposava «l’angoixa davant les tortures de presos polítics», alhora que es demanava al ministre que «fes una investigació per aclarir aquests fets». L’abat Cassià coneixia de primera mà aquelles tortures, ja que havia estat en contacte amb diversos presos i els havia visitat a la presó. Per això l’abat de Montserrat, que deia que «el règim de tortures físiques i morals» era «cosa corrent», afirmava amb valentia que «ens trobem davant un  govern totalitari, neocapitalista».

Durant el seu servei abacial, Montserrat es convertí en un lloc de llibertat. Després de la tancada dels 300 intel·lectuals al monestir pel Procés de Burgos, al desembre de 1970, l’abat Cassià va haver d’anar a Roma on havia estat acusat de rebre comunistes. Però el papa Pau VI, lluny de condemnar-lo, l’encoratjà: «Rebeu tothom, em digué el papa».

Defensor del país, Montserrat va mantindre encesa la flama de la llengua durant la dictadura: «Montserrat és una comunitat amb presència significativa al cor del nostre Poble i de l’Església de Catalunya, defensora dels drets humans i dels drets del nostre Poble». El P. Cassià era una persona oberta i d’esperit integrador, un home de país, acollidor i amable, arriscat i valent. Cinquanta-cinc anys després de les seues declaracions, cal agrair a Déu el do que el P. Cassià va ser per a l’Església i per a Catalunya.

Revista número 500. Març 2024.