La revista degana en valencià

L’abstenció com a problema

13/07/2020

Ja han acabat les eleccions basques i gallegues. Ja sabem qui ha guanyat i qui ha perdut malgrat que mai ningú perd a unes eleccions, no hi ha més que escoltar a Iturgaiz per a comprovar-ho. I sé també que no és un comentari «agradable», «amable», «d’actualitat» Però l’he de fer: qui ha guanyat les eleccions als dos territoris ha estat l’abstenció, i amb majoria absoluta.

Sí, ja sé això de la festa de la democràcia, que les votacions és el moment en el qual el poble parla. Sí, però, què fem quan el poble no parla perquè no va a votar? És que a Galícia va eixir un dia molt bo i les persones se’n van anar a la platja…. Com? És que algunes altres tenien por d’anar a votar pel virus. Tampoc no ho veig…

Lògic és pensar que totes les persones poden fer el que estimen convenient: anar a votar o no anar. Però l’autèntic problema dels partits polítics és eixe precisament. La ciutadania, quasi un 50 %, es va quedar a casa, a la platja o a la muntanya, no va votar. Si l’abstenció hagués presentat candidatura, hauria guanyat per golejada. I això m’indica que alguna, algunes, coses no s’estan fent bé.

Com és possible que aquesta no siga la primera prioritat dels candidats i candidates? Si continuem així, arribarà un moment que un grapat de persones decidirà el futur d’una comunitat o d’un estat i crec que darrere del fet de no anar a votar hi ha moltes coses per a analitzar. Realment una persona que no va a votar, no té clar la importància de les eleccions i de les persones que han de decidir sobre l’educació, la sanitat, les llibertats individuals, la cultura, els imposts, l’atur…??? Com pot passar? Què ha passat perquè la ciutadania, una part molt important de la ciutadania, no hi participe? Li dóna igual governe qui governe, renuncia a triar l’opció política amb la qual més coincideix? Quina educació cívica hem donat? Tots els polítics són iguals, veritat que no es pensa això?

Per tant, és necessari i urgent, més urgent que quasi totes les altres coses, que els partits polítics, tots, facen una anàlisi de la part alíquota de culpabilitat que tenen d’haver creat, alimentar, aquesta abstenció devoradora de la democràcia. Si no s’aconsegueix modificar aquest percentatge, en no massa temps, algú podria preguntar-se per a què valen les eleccions, o encara millor, quina salut democràtica tenim. Podem posar un percentatge a partir del qual no es consideran vàlides unes eleccions?

Inscriu-te al nostre butlletí

Top