L’Acord Social Valencià i els CLER reclamen una moratòria urbanística davant l’impacte de la DANA Adam

Els col·lectius socials denuncien la subordinació de la política territorial als interessos de les promotores i posen la gestió de Gandia com a exemple d’infraestructura verda davant el risc d’inundació.

L’impacte de la DANA Adam, que ha deixat registres de més de 700 litres per metre quadrat a la Marina Alta i la Safor, el desbordament de rius com el Girona i el confinament de 145 municipis, ha tornat a situar en el centre del debat públic la vulnerabilitat del territori valencià davant els fenòmens meteorològics extrems.

En aquest context, l’Acord Social Valencià i els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) han alçat la veu per a qüestionar el model econòmic i urbanístic promogut per les institucions. Des d’aquests col·lectius denuncien que la Generalitat Valenciana està tramitant normatives clau per a la gestió del sòl amb una forta presència del sector immobiliari i de la construcció, alhora que exigeixen una moratòria immediata de tots els macroprojectes en zones inundables.

Crítiques a la «col·laboració público-privada» i a la nova Llei del Sòl

Segons assenyalen des dels CLER i l’Acord Social, instruments com el Decret 180/2024 o el Pla Vive —presentats pel Consell com a models de col·laboració público-privada— representen en la pràctica una «subordinació» de l’Administració als interessos de les constructores. Així mateix, critiquen la tramitació de l’avantprojecte de la nova Llei del Sòl, la presentació de la qual va ser acollida per la patronal de la construcció (APECC). Per als portaveus dels comitès, aquesta dinàmica condiciona la planificació territorial i posa en dubte l’objectivitat dels plans d’inundabilitat.

Aquesta denúncia s’emmarca també en la campanya per la moratòria urbanística, presentada recentment a Alfafar, la qual identifica més de 20 projectes en tramitació que sumen més de cinc milions de metres quadrats de nou sòl residencial, comercial i industrial a zones vulnerables de l’Horta Sud i la Foia de Bunyol. Des dels col·lectius recorden que, durant els episodis de pluges intenses, el sòl agrícola actua com a esponja natural, per la qual cosa consideren insostenible continuar impermeabilitzant el territori.

Gandia com a model d’infraestructura verda davant la barrera dels grans eixos

Davant la proliferació de projectes urbanístics, els col·lectius assenyalen el municipi de Gandia com un contraexemple de gestió preventiva. La ciutat ha invertit més de 40 milions d’euros en dues dècades en el cicle integral de l’aigua i ha desenvolupat projectes com la renaturalització del barranc de Beniopa o la construcció de fosses de laminació. Per als comitès, aquestes actuacions demostren que la inversió en infraestructura verda funciona com una mesura eficaç de protecció civil.

En l’altre extrem, l’Acord Social i la Plataforma per l’Horta de la Safor alerten del paper que jugen les grans infraestructures de transport, com la prolongació de la CV-60 o la línia de l’AP-7, les quals poden actuar com a barreres físiques i agreujar l’abast de les riades en obstaculitzar el discorrer natural de l’aigua cap a la mar.

Exigència de participació ciutadana i estudis independents

Així mateix, els CLER lamenten que, gairebé dos anys després dels episodis de 2024, molts plans d’emergència municipals continuen sense publicar-se o s’elaboren sense una participació ciutadana vinculant. Recorden que la mateixa revisió del Patricova reconeix que la realitat dels fenòmens recents ha superat la cartografia de risc existent.

Per tot plegat, les entitats socials reiteren la necessitat d’implantar una moratòria cautelar sobre tots els projectes en zones de risc fins que es dispose d’estudis hidrogeològics independents i es comptabilitze la capacitat real de càrrega del territori.