L’aculturació de les dones fortes jueves al santoral cristià (I). Ester (Esther) i la festa del ‘Purim’

01/08/2022

De les dones que figuren a l’Antic Testament, Ester[1] (en hebreu: אֶסְתֵּר) és possiblement la més famosa entre els cristians. I també en el món jueu, on té una rellevància molt especial, fins al punt que se li dedica tota una festa molt popular, el Purim.[2] D’Ester i del Purim (que se celebra en febrer-març) parlem en aquest article.

ESTER (ESTHER)

L’aventura per la qual Ester ha esdevingut famosa es recull en el «Llibre d’Ester» (Est) hebreu. I també en les addicions gregues (Estgr), reconegudes pels catòlics però no pels jueus, protestants i anglicans.[3] En tots dos llibres, els esdeveniments se situen a Susa, una de les capitals de l’imperi aquemènida (persa).[4] I en temps de Xerxes,[5] que va regnar entre el 486 i 465 aC.[6] S’hi narra com una jove i bella jueva que viu a Pèrsia, Ester, gràcies a participar en una intriga de palau salva el seu poble de ser exterminat.

Fem-ne un resum.[7] El rei de reis persa Xerxes (Assuer o Assuerus, en el llibre) repudia la seua esposa principal, Vaixtí, i es planteja triar-ne una altra entre les més belles de tot l’imperi (que anava des dels actuals Egipte a Pakistan, inclosos). A la ciutat de Susa hi havia un jueu que es deia Mardoqueu, descendent dels jueus que Nabucodonosor, rei de Babilònia, deportat de Jerusalem un segle abans (l’any 587 aC).

Mardoqueu era cortesà en el palau de Xerxes, al qual havia salvat d’una conxorxa per assassinar-lo; Mardoqueu tenia una cosina òrfena més jove, de nom jueu Hadassa.[8] La va adoptar i li va canviar el nom pel d’Ester, més mesopotàmic i que difuminava l’origen jueu de la jove, que així no anava marcada pels prejudicis antijueus que hi puguera haver en la cort i tindria més fàcil accedir a secrets i comunicar-los al seu mentor Mardoqueu, «al qual sempre obeïa» (Est 2,20).

Mardoqueu, estava enfrontat amb el primer ministre o visir Aman (en hebreu: הָמָן), que odiava els jueus i havia planejat acabar amb tots els del regne; per triar el dia de la matança, van llançar els purim, els daus de la sort, que van indicar com a data el 13 del mes d’adar (el darrer del calendari jueu).

En assabentar-se’n, Mardoqueu i la seua pupil·la Ester van tramar un complot i feren creure al rei que Aman volia forçar-la, quan en realitat havia anat a suplicar-li clemència. Aconseguiren que Xerxes fera penjar el seu ministre, i que el 14 d’adar revocara l’edicte d’extermini del poble jueu, alhora que permetia que es canviaren les tornes i que aquests acabaren amb els seus enemics.

Ester denuncia Aman (1888), d’Ernest Normand

 

Aman suplicant per la seua vida a Ester (1618). Pieter Lastman

Des d’un punt de vista cultural, cal advertir que la mort d’Aman es presenta, segons les diferents traduccions, tant com un penjament[9] com una crucifixió o un empalament. Així, en els primers versos del Cant XVII del Purgatori, en la Divina comèdia, Dante té una visió d’Aman crucificat com a resultat de la justa ira dels vencedors en la conspiració, el rei Assuer, Ester i Mardoqueu.

Poi il poeta vede un uomo crocifisso (Aman),

con atteggiamento sdegnoso,

mentre accanto a lui ci sono

il re Assuero, Ester e Mardocheo.[10]

Una versió, la de la crucifixió d’Aman, feta servir també per Miquel Àngel en el fresc de la trompa situada en la paret del Judici Final, entre els profetes Jeremies i Jonàs.

Crucifixió d’Aman (1511). Miquel Àngel

PURIM

Per celebrar aquell esdeveniment centrat en l’heroïna Ester,[11] els jueus fan una festa molt popular el 14 o el 15 d’adar,[12] una data del calendari jueu que correspon, en l’any 2022,[13] als nostres 16 i 17 de març.

Com que per als jueus el dia s’inicia amb la posta de sol, és aleshores quan es prega en record d’aquells compatriotes que podien haver sigut exterminats a l’imperi persa. A continuació es llig la Meguilat Esther o Roll d’Ester, però amb una peculiaritat: s’ha de fer a gran velocitat i amb els xiquets fent soroll amb una mena de matraques cada vegada que es pronuncia el nom del malvat Aman. Es tracta d’una celebració no tant religiosa com civil i nacional. En primer lloc, perquè se solen fer regals entre veïns i amics, donar almoina als pobres, disfressar els nens menuts, prendre uns dolços especials, les hamantashen (pastes triangulars i farcides de fruita), fer paròdia del Talmud i dels rabins i els seus deixebles, i els hòmens estan autoritzats a beure vi fins al punt de «confondre els noms d’Aman i Mardoqueu». I, a més a més, en eixos dies es poden fer gestions i treballs que en una festa religiosa no estarien permesos. En segona instància, perquè és un llibre en què els jueus demostren que poden salvar-se a si mateixos: en lloc de clamar a l’Altíssim per implorar la seua ajuda, es mostren orgullosos d’haver resolt els problemes als quals es van enfrontar amb intel·ligència, astúcia, fermesa i decisió.

Així que el 14 d’adar de l’any 5782 (des de la creació del món segons el calendari jueu), equivalent al 16 de març de 2022 (des del naixement de Jesús en el calendari cristià), els jueus de tot el món celebraran la festa del Purim. Tres dies abans que, tot siga dit, a molts pobles del País Valencià i a molts altres llocs d’Europa cremem les Falles de Sant Josep com una mena de sortilegi per ajudar que la llum guanye la foscor i comence la primavera.

[1]Hòmens i dones a les petxines eclesials: https://revistasao.cat/la-importancia-religiosa-del-numero-quatre-iv-homens-i-dones-a-les-petxines-eclesials/

[2]Purim ve a dir ‛sort’, en un sentit equivalent a atzar, fat, destí, o al d’Alea jacta est, en al·lusió al fet que el dia de l’extermini previst dels jueus que vivien a Pèrsia havia de ser decidit en una mena de sorteig.

[3]El Roll d’Ester forma part de la tercera secció de la Tanakh hebrea (més o menys, l’Antic Testament), els Ketuvim o ‛escrits històrics’ (contenen elements d’arrel històrica junt a uns altres de caràcter llegendari). De la Tanakh formen part també la Torà (‛llei’, el Pentateuc) i el Neviïm (‛profetes’). Jueus i cristians accepten el text hebreu del Llibre d’Ester com a canònic. Hi ha un segon Llibre d’Ester, unes addicions escrites originàriament en grec (Estgr), que els catòlics també accepten com a canònic (deuterocanònic  o ‛segon cànon’), però no així protestants ni anglicans.

[4]Compartia capitalitat amb Babilònia, Persèpolis i Ecbàtana. És a Susa on se situa l’obra Els perses (472 aC), la tragèdia atenenca del dramaturg Èsquil referida a la derrota persa en Salamina, justament en temps de Xerxes.

[5]Fill de Darios I el Gran (el de Marató i la I Guerra Mèdica), Xerxes regnà entre el 486 i el 465 aC, quan les batalles de les Termòpiles, Salamina i Platea, durant la II Guerra Mèdica.

[6]En l’època situada entre Darius I i el seu fill Xerxes s’ambienta el llibre Creació (1981), de l’escriptor nord-americà Gore Vidal, que paga la pena llegir. L’autor fa intervindre en la trama (un viatge des de Grècia a la Xina) figures filosòfiques d’aquell temps, els ensenyaments dels quals han perdurat fins a l’actualitat en diferents religions, codis i filosofies. Hi desfilen personatges de la talla de (un deixeble de) Zoroastre o Zaratustra (fundador del zoroastrisme), Anaxàgores (mestre de Pèricles, Protàgores, Tucídides, Eurípides, Demòcrit i Sòcrates), Sòcrates, Buda, Mahavira ( jainisme, de l’Índia), Lao-Tse ( taoisme) o Confuci ( confucianisme).

[7]Els aficionats al teatre potser coneguen la Primera història d’Esther (1957), de Salvador Espriu.

[8]En hebreu es transliteraria com Hdssh (les llengües semítiques no inclouen vocals), un nom que més o menys sona com Hadassa/Hadessa, un fitoantropònim  [https://www.diarilaveu.com/veu/48914/41-aster-ester-vanessa-mes-que-noms] associable a una planta fragant i molt bella, la murta (Myrtus communis), amb la corol·la en forma d’estrella. En les mitologies grega i romana, la murta és l’atribut d’Afrodita i Venus, les deesses de la bellesa i de l’amor equiparables a la fenícia Astarté i a la mesopotàmica Ixtar o Ištar (> Ester).

[9]En la la novel·la de Margaret Mitchell Gone with the wind (‛Allò que el vent es va endur’, 1936) es fa referència a Aman quan Rhett Butler, en la presó, s’enfronta a la perspectiva de ser penjat.

[10]«Aleshores, el poeta veu un home crucificat (Aman), amb actitud de menyspreu, mentre que al seu costat estan el rei Assuer, Ester i Mardoqueu».

[11]Els cristians festegen santa Ester en una altra data, el 8 de desembre; una festivitat que queda solapada i eclipsada per la festa de la Puríssima o Immaculada Concepció.

[12]El sisé mes en el calendari hebreu modern, el dotzé i darrer mes en el calendari bíblic. Al camp i a les poblacions sense muralles, el Purim se celebra el dia 14, i a les emmurallades (les ciutats antigues) el dia 15.

[13]Com que és un calendari lunar amb correccions per tal d’adaptar-se al cicle solar, les dates no es corresponen invariablement amb les del nostre calendari solar. En tot cas, aquesta festa jueva sempre se celebra en dates situades entre els nostres febrer i març.