L’ADCV llança la guia ‘Nou patrons de l’ús del disseny en les organitzacions’, que reuneix estratègies i pràctiques que impulsen la innovació i competitivitat empresarial

L’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV) ha reunit en una guia pràctica els resultats de la investigació ‘Nou patrons d’ús del disseny en les organitzacions’. Aquest estudi, pioner a nivell internacional, s’ha desenvolupat durant un any, amb la participació de trenta empreses de la Comunitat Valenciana, de diferents perfils i sectors d’activitat. El document recull els usos tàctics i estratègics del disseny, així com pràctiques i comportaments vinculats a aquest, que tenen impactes directes en la presa de decisions, cultura empresarial, models de negoci, sostenibilitat i, amb tot això, en la competitivitat de l’organització en el mercat global. “Qüestions en les quals, cada vegada més, es necessita de creativitat i innovació”, conclouen les i els autors de la investigació.

Els patrons d’ús del disseny no són característiques aïllades d’un model de negoci, sinó habilitats dinàmiques del disseny, destinades a servir i optimitzar el rendiment empresarial i fomentar la innovació. Aquest estudi, desenvolupat en el marc de l’Observatori sobre l’Impacte del Disseny (OID!) de l’ADCV, ha sigut finançat per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) de la Generalitat -ara integrada en la nova entitat IVACE+i-. La guia pot descarregar-se, de manera gratuïta, en la web del Oid!:

www.oidobservatorio.com/nueve-patrones-de-uso-del-diseno-en-las-organizaciones/

“El punt de partida d’aquest projecte va ser la constatació que, a pesar que les empreses reconeixen, de manera general, els beneficis que els aporta el disseny, la seua implementació en la pràctica es veu obstaculitzada per la falta de comprensió o valoració real dels seus impactes. Els patrons no són conceptes estàtics i absoluts, sinó un llistat d’oportunitats d’ús del disseny que, en determinats moments, s’entrellacen, convergeixen o se superposen, evidenciant la seua flexibilitat i adaptabilitat a les necessitats canviants de les organitzacions”, detalla Ramón Arnau, president de l’ADCV.

La guia, dissenyada per Dídac Ballester, recull els nou patrons d’ús del disseny validats durant la investigació: Dissenyar per a diferenciar el producte/servei; Dissenyar per a posicionar l’organització; Dissenyar per a resoldre un problema conjuntural; Dissenyar per a generar innovació; Dissenyar per a adaptar-se a diferents contextos; Dissenyar per a aconseguir l’excel·lència; Dissenyar per a aportar significat i coherència a l’organització; Dissenyar per a integrar nous reptes, visions i propòsits, i Dissenyar per a ser una organització referent.

Les empreses participants són: Acierta Retail; Actiu; Altadia; Andreu World; Caixa Popular; Calduch Laboratorios; Carmeleta; Cárnicas Serrano; Cuadernos Rubio; Ebir Bathroom Lighting; Emuca; Erum Group; Hilaturas Ferre; Importaco; Impresum Imprenta; Infesfly; Jeanologia; L’Etno Museu Valencià d’Etnologia; Media Vaca; Navlandis; Neolith; Rolser; Sanycces; Suavinex; Tejas Borja; Urbànima; Vondom; Zeta Beer; Zeus Smart Visual Data, y Zumex.

“En definir la mostra, busquem que anara representativa del teixit empresarial de la Comunitat, d’àmbits diversos i amb diferent pes aparent del disseny. Abasten des del sector tèxtil, al d’alimentació, financer, mobiliari, farmacèutic, impressió, tecnologia, construcció, logística o cultura, entre altres. Això ens ha permés comptar amb una visió àmplia i molt rica, que queda reflectida en els resultats, que han transcendit l’objectiu plantejat inicialment”, indica l’antropòleg empresarial Pablo Mondragón, responsable del treball de camp.

Pràctiques i comportaments efectius

A més de validar els patrons, durant el procés d’investigació i les converses mantingudes amb responsables d’empreses i entitats, s’han identificat pràctiques i comportaments relacionats amb el disseny que poden oferir informació valuosa per a inspirar a organitzacions que desitgen implementar estratègies de disseny efectives.

En aquest sentit, María Navarro, gerent de l’ADCV, explica que “aquests descobriments addicionals representen conceptes enriquidors. Han sorgit temes com l’evolució del disseny en les empreses familiars, l’emprenedoria des del disseny, la generació de clústers i el potencial del disseny valencià. També s’han abordat qüestions com l’atemporalitat com a estratègia sostenible de reconeixement, el disseny d’espais, la protecció del disseny i la relació entre disseny i ciència”.

Una de les conclusions destacades és que “per a la contractació de serveis de disseny, les empreses valencianes opten per professionals locals, que gaudeixen de gran prestigi més enllà de l’àmbit valencià”.

La investigació ha sigut codirigida per María Navarro i l’equip del Oid!, Ricardo Fibla, Alicia García, Kike Correcher, Vicente Blasco i Xavier Giner, i coordinada per Romina Jaimovich.

Els nou patrons d’ús del disseny. Definicions          

1. Dissenyar per a diferenciar el producte/servei

Aquest ús del disseny defineix una estratègia de diferenciació competitiva. El disseny aporta valor afegit per a crear productes o serveis únics i distintius.

2. Dissenyar per a posicionar l’organització

El disseny s’utilitza com a part de l’estratègia de posicionament de l’empresa. Aquest ús del disseny, incidint en la marca, permet que el món veja a l’organització com aquesta vol ser vista i li facilita una posició d’avantatge enfront de la competència.

3. Dissenyar per a resoldre un problema conjuntural

El disseny contribueix a la solució d’un problema conjuntural de l’empresa. En la seua història, l’empresa troba obstacles que amenacen la seua subsistència. En casos com aquest, l’organització identifica en el disseny la solució que permet la supervivència i el progrés posterior.

4. Dissenyar per a generar innovació

La innovació, siga tecnològica o no, segueix al disseny. És perquè hi ha disseny en l’organització que aquesta necessita generar noves idees i solucions. El disseny és el motor de la innovació i arrossega a la resta d’activitats sense que això signifique una forta inversió en I+D.

5. Dissenyar per a adaptar-se a diferents contextos

Davant un escenari global, divers i segmentat, les organitzacions tenen la necessitat d’adaptar la seua oferta a les diferències culturals, socials i econòmiques dels mercats en els quals participen. El disseny, com a eina centrada en les persones usuàries finals, posseeix la metodologia i les respostes per a dur a terme aquests canvis.

6. Dissenyar per a aconseguir l’excel·lència

El disseny ajuda a l’empresa en la cerca irrenunciable de l’excel·lència. El disseny intervé com un aliat imprescindible en la persecució de la màxima qualitat en tots els aspectes de l’organització.

7. Dissenyar per a aportar significat i coherència a l’organització

Al llarg de la història de l’organització, aquesta ha desenvolupat capacitats, productes o missatges no sempre relacionats entre si. El disseny permet visualitzar l’estructura i dotar de significat al conjunt.

8. Dissenyar per a integrar nous reptes, visions i propòsits

Les nostres societats viuen un perpetu canvi de valors i afronten nous desafiaments. El disseny actua com a poderós agent transformador en les organitzacions davant entorns volàtils, incerts, complexos i ambigus, alineant l’estratègia, productes i serveis amb les demandes socials emergents.

9. Dissenyar per a ser una organització referent

Hi ha organitzacions que a través de la seua activitat propaguen una cultura del disseny als seus competidors, clients i proveïdors. Hi ha unes altres que han sigut influenciades per aquesta via. Totes dues situacions produeixen canvis significatius en la forma en la qual es comporten i es veuen a si mateixes.