La revista degana en valencià

L’AEPD imposa el castellà en nou premis estatals i eleva a 101 les normes discriminatòries el 2026

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades s’ha convertit en l’organisme públic que més ha impulsat la bilingüització forçosa i l’exclusió del català durant el tercer trimestre d’enguany. L’últim informe de seguiment del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) elaborat per Plataforma per la Llengua revela que entre el juliol i el setembre s’han publicat 32 noves disposicions que privilegien la llengua castellana, xifra que fa escalar el comptador anual fins a les 101 normes discriminatòries en el que va de 2026.

La feixuga maquinària administrativa de l’Estat espanyol no descansa ni tan sols durant els mesos d’estiu. Aquest és el diagnòstic central de la darrera anàlisi trimestral del BOE, que certifica com el marc normatiu estatal, europeu i internacional continua relegant sistemàticament els drets lingüístics dels catalanoparlants. Malgrat la disminució habitual de l’activitat política i legislativa entre juliol i setembre, el ritme d’imposició legal del castellà s’ha mantingut pràcticament inalterat respecte als trimestres anteriors, quan se’n van detectar 34 (de gener a març) i 35 (d’abril a juny).

L’AEPD: nou resolucions per a imposar el castellà en la recerca i la divulgació

L’ens estatal que ha protagonitzat una activitat més obertament excloent durant aquest període ha sigut l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). El passat 8 de juliol, la direcció d’aquest organisme va emetre un paquet de nou resolucions destinades a aprovar les bases reguladores i les convocatòries corresponents als seus premis anuals. En la totalitat dels nou textos, l’AEPD estableix la seua exigència d’usar la llengua castellana com a requisit indispensable per a poder optar als guardons, ja siga en la redacció directa dels treballs o en la presentació de la documentació administrativa obligatòria.

Encara que en les bases es contempla la possibilitat teòrica de lliurar les investigacions o projectes en l’idioma original, la normativa imposa la condició sine qua non d’acompanyar-los d’una traducció completa al castellà. Aquesta obligació imposa una barrera econòmica i logística directa als creadors, investigadors i entitats dels territoris catalanoparlants, atès que l’esforç i el cost de traduir una obra complexa o un dossier tècnic no garanteixen posteriorment cap mena de compensació o reconeixement. En paral·lel, per a la documentació administrativa —com ara els resums executius o les memòries justificatives—, l’AEPD veta qualsevol opció que no siga el castellà (i, en un cas concret, el castellà i l’anglès).

Les nou convocatòries afectades per aquesta clàusula d’exclusió abasten diferents àmbits de la recerca, la divulgació i el compromís social:

1. Premio Comunicación de Protección de Datos Personales.
2. Premio de Investigación en Ciencias Puras y Aplicadas en Protección de Datos Personales Ángela Ruiz Robles.
3. Premio de Privacidad y Protección de Datos en Iberoamérica.
4. Premio a la difusión del derecho fundamental a la protección de datos personales en redes sociales.
5. Premio a la formación, educación y concienciación en protección de datos.
6. Premio a la labor de la persona Delegada de Protección de Datos.
7. Premio a las buenas prácticas de cumplimiento normativo y de responsabilidad social en el tratamiento de datos.
8. Premio de Investigación jurídica en Protección de Datos Personales Emilio Aced.
9. Premio a la protección de datos personales de colectivos vulnerables y frente a la violencia digital.

Un balanç trimestral de 32 disposicions contra la igualtat lingüística

L’anàlisi de Plataforma per la Llengua demostra que l’ofensiva del BOE no es limita a l’AEPD, sinó que respon a una pauta transversal que s’estén per diferents ministeris i escalons de l’administració. De les 32 disposicions discriminatòries detectades entre el juliol i el setembre de 2026, la gran majoria (23) provenen de l’àmbit estatal espanyol, mentre que 7 s’emmarquen en la normativa comunitària europea i 2 tenen el seu origen en acords d’organitzacions internacionals.

Entre les normes estatals més significatives destaca també l’Ordre SND/715/2026, de 8 de juliol, dictada pel Ministeri de Sanitat. Aquesta disposició, que regula el procediment d’inclusió i alteració de productes ortoprotètics en el Sistema d’Informació d’Oferta de Prestació Ortoprotètica (OFEPO), imposa que tota empresa que vulga comercialitzar aquests productes ha de proveir obligatòriament les “instrucciones de uso en español”.

Aquesta mena d’exigències es consoliden sobre una doctrina del Tribunal Constitucional que impideix equiparar els drets dels consumidors catalanoparlants amb els dels castellanoparlants. En la seua sentència STC 88/2017 sobre el Codi de Consum de Catalunya, l’alt tribunal va determinar que exigir l’etiquetatge o les instruccions en castellà és una mesura “adequada i suficient” per a protegir el consumidor, mentre que l’ús del català només es tolera com una mesura secundària de “promoció de la llengua”, despullant la ciutadania de la nostra àrea lingüística d’una protecció jurídica equivalent.

La projecció de la jerarquia estatal en l’àmbit europeu i internacional

La subordinació del català a l’Estat espanyol té un efecte dominó directe sobre la legislació europea i internacional. Atès que l’Estat espanyol només va atorgar l’estatus d’oficialitat estatal al castellà, les directives i reglaments de la Unió Europea que imposen requisits en les “llengües oficials dels estats membres” beneficien de manera exclusiva el castellà en territori espanyol. Aquest trimestre en trobem dos exemples clars: el Reglament d’execució (UE) 2026/1757, que obliga l’Autoritat Bancària Europea (ABE) a oferir les seues eines i solucions informàtiques web només en les llengües oficials de la UE, i la Decisió d’execució (UE) 2026/1936, que exigeix que els certificats sanitaris d’animals importats de Nova Zelanda es lliuren en anglès i en la llengua oficial de l’Estat membre de destinació.

Aquesta situació de desavantatge a Europa es manté encoseptada per la falta d’oficialitat del català a la Unió Europea. Malgrat que la qüestió s’ha sol·licitat formalment durant l’última legislatura pel govern espanyol, la iniciativa continua bloquejada a Brussel·les arran de la campanya activa de veto del Partit Popular davant els socis comunitaris. En l’esfera internacional ocorre un fenomen similar: el Reglament núm. 129 de les Nacions Unides (disposicions sobre sistemes de retenció infantil en vehicles) exigeix facilitar la informació “en la llengua del país”, una expressió que l’ordenament espanyol assimila de manera monolingüe al castellà.

L’arrel del problema: un marc constitucional de matriu supremacista

L’existència continuada d’aquestes 101 normes discriminatòries en el que va de 2026 no és un fet fortuït ni una simple inèrcia burocràtica, sinó la conseqüència directa de l’arquitectura constitucional de 1978. L’article 3 de la Carta Magna dissenya una jerarquia lingüística explícita: mentre el castellà és definit com la llengua oficial de tot l’Estat i s’imposa a la totalitat dels ciutadans el “deure de conèixer-lo”, la resta de llengües autòctones queden confinades a la condició d’oficials únicament en els seus territoris respectius i sense cap deure general de coneixement.

Com conclou l’anàlisi sociolingüística de Plataforma per la Llengua, aquest model legal inclina el terreny de joc jurídic a favor de l’expansió del castellà i de la minorització del català. Aquesta estructura respon als postulats del nacionalisme espanyol, una ideologia d’arrel supremacista que identifica l’Estat amb la identitat i la llengua castellanes, presentant el castellà com la llengua “comuna” i “nacional” i reduint els altres idiomes propis a la categoria de variants “regionals” o “particulars”. Enfront dels mites que atribueixen l’expansió del castellà a una adopció lliure o a una pretesa superioritat intrínseca, les dades del BOE constaten que la seua hegemonia es manté i s’imposa dia a dia mitjançant el poder de la llei i la coerció administrativa de l’Estat.

Subscriu-te