L’Agenda Urbana Valenciana i la planificació estratègica local

10/08/2021

Les ciutats i els territoris constitueixen el marc de les nostres vides i, per tant, del benestar de la població. Cal, doncs, un bon govern de ciutats i territoris, per contraposició a un conjunt de decisions i projectes públics inconnexos que no tenen clar on es vol arribar. La planificació estratègica, i més encara un pacte de ciutat o de territori, resulta tremendament útil com a eina per dotar de coherència les intervencions públiques i evitar perdre l’oremus. Això és especialment urgent en un moment com l’actual, amb importants reptes en múltiples fronts. Hi cal perspectiva i coherència integrals, i també un escenari temporal a mitjà termini.

Diversos factors externs estimulen els poders públics locals a avançar en aquesta direcció, tots ells vinculats d’alguna manera amb l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides de 2015 (en particular, amb l’objectiu 11 adreçat a assolir ciutats i territoris sostenibles), però també amb l’aposta de la Unió Europea des de fa algunes dècades per unes polítiques de desenvolupament integrals i participatives des dels territoris i les ciutats. En 2016, tant les Nacions Unides com la Unió Europea adoptaren les seues respectives Agendes Urbanes com a instrument per a assolir un desenvolupament territorial sostenible. Com a extensió, al febrer de 2019 el govern espanyol definí l’Agenda Urbana Espanyola, mentre que a l’octubre (uns mesos més tard) el Consell de la Generalitat Valenciana acordava encetar el procés d’elaboració de l’Agenda Urbana Valenciana. A partir d’ací, diverses ciutats estan dissenyant les seues estratègies o plans estratègics amb un escenari 2030, i també amb una perspectiva integral i participativa. És el cas, i no és l’únic, de la ciutat de València, que emprarem com a exemple per a mostrar l’oportunitat que tenim al davant i la necessitat d’aprofitar-la de la millor manera possible. Per no fer-ho llarg, em centraré en dos dels aspectes a tall d’exemple.

El primer té a veure amb el marc territorial sobre el qual actuar, que no és altre sinó que l’àrea metropolitana, de la mateixa manera que en altres indrets és la comarca on caldria dirigir les energies de l’exercici estratègic. Efectivament, la ciutat real de València inclou Alboraia, Mislata, Burjassot o Torrent, i moltes altres, sovint poblacions més allunyades. Al seu torn, no hem d’oblidar que tant si parlem de la ciutat de València com si ho fem de l’espai metropolità, ens trobem davant un territori divers, amb una significativa segregació residencial i una desigual atenció per part de les polítiques, com també passa en altres indrets. Una diversitat que no es pot deixar de banda.

El segon element apunta cap a l’estratègia i el pla d’acció, els quals convé definir amb un caràcter integral. El benestar de les persones no depén d’un sol factor, sinó d’un ventall ampli d’elements que actuen conjuntament. S’han d’incorporar els reptes ambientals, és cert, però també molts altres, com ara els laborals, els de vivenda, els vinculats a les diverses desigualtats existents (les de gènere i altres), els econòmics, els d’innovació, els alimentaris o els culturals. I convindria, per tant, que l’estratègia d’un territori, l’àrea metropolitana de València o qualsevol altre, permetera articular (amb coherència amb el model de ciutat) els diversos projectes i actuacions desplegats en aqueix àmbit territorial, siguen impulsats per diversos departaments de les entitats locals o per part d’altres actors territorials.

És el moment perquè les estratègies territorials –i els projectes que les completen i les acompanyen– tinguen en compte les consideracions anteriors. Per exemple, València prepara la candidatura a la Capitalitat Verda Europea en 2024. Serà molt bona notícia que finalment siga la proposta guanyadora, però també que l’esforç a realitzar presente una dimensió metropolitana, que contemple la diversitat del conjunt de la ciutat real (amb barris i poblacions de l’àrea metropolitana) i que aquest esforç s’acompanye de progressos en altres àmbits d’intervenció socioeconòmica estretament connectats amb la dimensió ambiental.