Tens 0 productes a la teua cistella
23/11/2022
El Cens Agrari és una operació estadística a gran escala que realitza l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es du a terme cada deu anys amb l’objectiu d’avaluar l’agricultura espanyola, obtenir un directori d’explotacions agrícoles i servir de base per a la formulació i aplicació de polítiques agràries, sobretot de la Política Agrària Comuna (PAC). Recentment s’ha fet públic el Cens Agrari de 2020, i resulta bastant preocupant pel que fa a les comarques de Castelló, ja que mostra un notable descens de la superfície agrícola en relació a l’anterior edició de l’informe.
La superfície agrícola cultivada ha disminuït al llarg d’aquesta dècada. De les 188.364 hectàrees que arreplegava el cens de 2009, hem passat a 152.726 hectàrees, amb la consegüent pèrdua de persones que es dediquen a l’agricultura i la reducció d’explotacions agrícoles, que de 26.175 han passat a 21.973.
L’edat de les persones que es dediquen a treballar al camp tampoc no convida a l’optimisme: només hi ha 63 joves menors de 25 anys, mentre que en la franja de 55 a 64 anys trobem 5.447 treballadors, i 10.772 de 65 o més anys. Pràcticament la meitat dels titulars de les explotacions agràries estan jubilats. Si a això afegim els costos de producció, els preus baixos que no cobreixen les despeses o la competència de les importacions d’altres països, el panorama pinta prou negre.
No obstant això, hi ha xicotets indicis que conviden a un optimisme moderat respecte del futur de l’agricultura d’aquestes comarques. Per exemple, la recent creació de l’empresa Malaerba, gestionada a Benlloc (la Plana Alta) per Ferran Mestre i Alba Cebrián, que practiquen el que anomenen agricultura regenerativa, un model que pretén recuperar terres abandonades i que al mateix temps té com a objectiu mantenir la fertilitat dels bancals i la biodiversitat de la terra, però, a més a més, també busquen la dinamització de la vida i de la cultura, la custòdia del territori i l’agitació social. En poc més d’un any ja treballen 30 hectàrees de secà ubicades als municipis de Benlloc, la Serra d’en Galceran, Vilanova d’Alcolea i la Vall d’Alba.
Per una altra banda, el Baix Maestrat és un referent pel que respecta a l’agricultura ecològica, amb un total 928 hectàrees conreades amb criteris ecològics. Més de la meitat d’aquesta superfície es dedica al conreu de l’olivera, però també s’estan introduint altres cultius amb força, com és el cas, per exemple, de la cirera al municipi de la Jana, on l’empresa Cireres Enric Simó fa deu anys que va fer el salt a la producció ecològica i gestiona una finca de 2 hectàrees que produeixen una mitjana de 3.000 quilos de collita anuals.
La Universitat Jaume I també mostra interès pel futur de l’agricultura. Un equip d’investigació liderat pel professor Vicent Narbona i Miguel González Guzmán, investigador Ramón y Cajal, tots dos de l’Àrea de Bioquímica i Biologia Molecular, estudia nous mecanismes per a aconseguir cultius més tolerants al canvi climàtic. Dins del Pla Estatal d’Investigació Científica i Tècnica d’Innovació 2017-2020, han presentat un projecte per a investigar els mecanismes de resposta davant de la incidència simultània de l’estrès hídric, les altes temperatures i la infestació per àcars en la tomaca cultivada.
