L’agricultura de Pal·ladi

El món agrari no ha estat mai procliu a les lletres. Vull dir que, per la seua ocupació manual, empírica, més que no teòrica o intel·lectual, el camp no ha generat en el passat massa textos erudits sobre l’activitat pròpia dels camperols. Tanmateix, sí que n’hi ha. I ja des de ben antic.

Així, fa uns mesos que Publicacions de la Universitat de València va traure a la llum el Tractat d’agricultura de Pal·ladi, en la traducció catalana medieval de Ferrer Saiol, a cura de Raimon Sebastian, Antoni Furió i Ferran Garcia-Oliver (València, 2022). En l’obra confluïen un bon grapat de circumstàncies que fan pensar que resultava increïble que fins ara aquell manuscrit estigués conservat entre els llibres del llegat de Serrano Morales a l’Ajuntament de València. L’obra de Pal·ladi degué estar redactada durant la segona meitat del segle IV o a les darreries d’aquest i, en un món que es fonamentava en l’economia agrària, no cal dir que la seua utilitat degué ser detectada de seguida i és per això que fins a l’Edat Mitjana va gaudir d’una gran reputació. Sobretot perquè el model d’explotació agrària de Pal·ladi era el de la subsistència i l’autoconsum.

A principis del XIV, aquella obra ja sabem que circulava a la Corona d’Aragó, en llatí. Però serà a finals del Tres-cents quan Ferrer Saiol, membre de la cancelleria de Pere el Cerimoniós, secretari de la reina Elionor de Sicília i padrastre de Bernat Metge, el traduirà en la nostra llengua. La qual cosa li va garantir un accés més fàcil per als qui no sabien llatí: burgesos delerosos de saber com conrear millor els seus camps, entre d’altres.

Més endavant, durant l’Edat Moderna, també trobarem més textos i, algun, també, en català i amb un evident èxit, com és el cas del Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril, de fra Miquel Agustí, publicat el 1617. També La agricultura general y plática, de Francesc Gilabert, publicat el 1626, aquest ja en castellà.

Però tornem a Ferrer Saiol –ciutadà de Barcelona, propietari de terres i protonotari de la reina– i a la seua tasca de traductor de Pal·ladi, del qual ens han arribat dos testimonis: un en la nostra llengua –el conservat a València– i un altre en castellà –conservat ara a Madrid. També, a la introducció de la publicació que comentem, se’ns donen dades sobre aquella traducció i els dos manuscrits suara esmentats. Tot allò necessari per a endinsar-nos en la lectura del tractat, on podem descobrir com era el món agrari medieval.

I on podem descobrir coses com que en la confecció de la «ydromel», a més d’aigua i de mel, es necessitaven «fadrins vèrgens que no hagen coneguda fembra carnalment, los quals no cessen per espay de V hores de menar y mesclar ab bastons aquella aygua ab la mel». La virginitat dels operaris no em queda clara quina funció tenia, però la maniobra havia de fer-se pel mes de juliol.

El món agrari sempre ha practicat i ha fet veure aquest tipus de creences. Jo encara recorde haver escoltat que les dones, si tenien la regla, no havien de fer allioli, perquè es desquallava. També desconec per què.