L’AILLC a Poznań

Diversos membres de l’AILLC durant la trobada de Poznań. El tercer per l’esquerra és Javier Giralt Latorre, nou president de l’associació.

Des de 1968, l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) celebra una trobada acadèmica triennal destinada a aprofundir en el coneixement de la llengua i la literatura que compartim catalans, balears i valencians; i també, a posar en contacte les persones que, arreu del món –i especialment a Europa–, es dediquen a l’estudi i l’ensenyament de l’idioma en què predicava sant Vicent Ferrer.

D’aquesta manera, del 9 al 13 de juliol més d’un centenar d’estudiosos es varen donar cita a la Facultat de Llengües i Literatures Modernes de la Universitat Adam Mickiewicz (UAM), de Poznań (Polònia), per a celebrar el XXé Col·loqui Internacional de l’AILLC. I el pes de l’organització de l’esdeveniment –que resultà impecable, digna de tot elogi– recaigué en un comité que estava encapçalat pels professors: Barbara Łuczak, presidenta; Alfons Gregori, secretari (que, al seu torn, és també el director del Centre d’Estudis Catalans de la UAM); Xavier Pascual, vicesecretari; i Laia Perales, tresorera.

En referència al col·loqui, cal destacar que les àrees temàtiques n’eren quatre: «Realitat i irrealitat en la literatura catalana», «Traducció: identitats, alteritats i recepcions», «Llengua, cultura i ús: visions integratives des dels estudis acadèmics» i «L’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes en línia: innovació, oportunitats i disfuncions»; i també, que es produïren dues conferències magistrals: la de Víctor Martínez Gil al voltant de «La construcció literària de la irrealitat: ucronies i metàfores de decepció», i la de Simona Škrabec sobre «Traduir els silencis, traduir l’absència». D’una altra banda, encara s’hi celebraren: tres conferències plenàries –sobre «Memòria democràtica i Literatura dramàtica: una patrimonialització de la irrealitat traumàtica?»,  «Els lligams entre recerca i pràctica en català com a llengua addicional: evidències científiques i evidències d’aula» i «Comparació de processos de derivació en català i en altres llengües iberoromàniques»–, dues taules redones –al voltant de «Modernitat, tradició i traducció: els relats en català que trenquen les fronteres de la realitat» i «Com compaginar recerca, docència i dinamització cultural? L’experiència del professorat de llengua i cultura catalanes fora del domini lingüístic»– i la lectura d’una vuitantena de comunicacions.

La representació valenciana fou nodrida, i estigué integrada per una quinzena de membres de les tres universitats públiques. En aquest sentit, resulta pertinent destacar que durant l’assemblea que tingué lloc la vesprada del dia 12 no sols fou elegida una nova junta de govern –que, a partir d’ara, estarà dirigida per Javier Giralt Latorre, de la Universitat de Saragossa–, sinó que també s’hi anuncià que la Universitat Jaume I, de Castelló, acollirà el XXI Col·loqui de l’AILLC que tindrà lloc en 2027. L’encarregada de fer-ne la presentació fou Rosa Agost, que exercirà com a secretària de l’aplec. I que posà l’accent en el fet que la capital de la Plana, seu de l’acord ortogràfic de 1932, té més que acreditada la seua estima per la llengua, ja que és també el bressol de filòlegs de prestigi internacional, com ara Germà Colón. Serà així com, després d’Alacant-Elx (1991) i València (2015), Castelló acollirà una trobada científica que, entre d’altres coses, mira de fer justícia a escriptors i literats tan nostrats i a la vegada tan admirats internacionalment com Ausiàs March, Joanot Martorell, Isabel de Villena, Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. Llarga vida a l’AILLC.