L’alegria i l’amabilitat

La lectura del llibre La Bíblia vista amb humor, del ninotaire vila-realenc Quique Arenós, m’ha recordat una anècdota de l’escriptor Bruce Marshall, qui, educat en una família protestant puritana, de menut veia l’hora del culte a l’església com una tortura. No podia parlar, no podia quasi respirar i, si es movia, sa mare el pessigava. Si casualment li queia un balí de la butxaca i es posava a córrer cap al presbiteri per recollir-lo, ja sabia que li tocaria estar castigat quinze dies sense eixir. Un dia va ser convidat a una primera comunió d’un amic seu catòlic. En un moment solemne de la missa li va caure de la butxaca una moneda, que va rodolar pel passadís central fins a caure en la reixa de la calefacció. El capellà i els fidels que seguien el camí de la moneda van esclatar en una rialla. Bruce no entenia per què allà ningú no s’havia escandalitzat. I amb una lògica pròpia dels infants, es va dir a si mateix: «Aquesta deu ser l’església veritable, perquè aquí riuen».

Si l’alegria és important per als cristians, també ho és l’amabilitat. Fa uns mesos vingué al santuari del Miracle un alt càrrec de la Generalitat de Catalunya. Em deia que la seua missió com a funcionari és servir els ciutadans i que ho fa (i ho ensenya a fer als seus companys de departament) amb amabilitat. Així, atenent un dia una dona, aquesta se sorprengué de trobar un funcionari com ell, tan amable. I ell li respongué: «Els cristians som així», davant la sorpresa d’aquella dona que mai no s’hi havia trobat en una situació semblant.

Els cristians hem de saber acollir i treballar amb amabilitat i amb alegria, com ens demana el papa Francesc. No amb cara de pomes agres, que espanta la gent. Per això Sèneca deia: «Viu amb els teus inferiors de la manera que voldries que els teus superiors visqueren amb tu».

L’agost de 2018, en una trobada amb jesuïtes irlandesos, el papa Francesc els deia: «Hem de treballar perquè es comprenga bé la frescor de l’Evangeli i la seua alegria». I el papa continuava així: «Jesús va vindre a portar-nos l’alegria, no una casuística moral». El papa els digué que cada matí resava «la pregària de sant Tomás More, demanant el sentit de l’humor. Nosaltres també hem de tindre aquest sentit de l’humor».

I si «Jesús és el somriure de Déu», com va dir el papa el Nadal de 2019, els cristians hem de portar l’alegria en el cor, com va descobrir Marshall en aquella església, i ser amables, com el funcionari de Palamós, atent i servicial amb qui necessita una ajuda. Per això Màxim Gorki deia que «un home joiós és sempre amable». I Mark Twain afirmava que «l’amabilitat és el llenguatge que els sords poden escoltar i els cecs veure-hi».

Revista Saó Núm.510, pàg.8. Febrer 2025.