L’anhel: nova cançó del projecte SOS de VerdCel

22/04/2020

VerdCel, proposta de cançó d’autor, ha llançat una nova cançó i vídeo d’aquest projecte fet des de la urgència.

Aquesta és la tercera entrega del projecte SOS de VerdCel, s’anomena L’anhel. Alfons Olmo ens explica una el contingut de la nova publicació.

«Quan era petit tenia una mena de somni despert, més aviat un malson, era que tot el seu entorn de gent un “mal” dia mostraven la seua verdadera naturalesa, es treien la pell, descobrint la gran enganyifa en la que havia estat vivint fins aleshores, al més pur estil de la sèrie V dels vuitanta. I no és cap broma, l’angoixa era desbordant, pensar, sentir, de cap a peus, que tots, també els més propers, es convertien en enemics, tothom en un instant passava a ser algú de qui fugir, sense més infonien un temor terrible. Per sort no va ser un somni d’aquells recurrents, ni dormint, ni despert, però per moments la sensació era turmentosa i el record roman.

Els dies que vivim, un malson s’ha fet real, com una sèrie que veiem des del sofà després d’una jornada de treball, o d’una jornada confinats, però ara, com diu la cançó “no pots apagar el televisor”.

Aquesta por no ens ha de fer perdre el nord. Vivim intramurs, però la nostra percepció ha de ser oberta i mirar cap enfora també. Si en la cançó anterior del projecte SOS de VerdCel, El temps dels arbres, deia que “Per seguir, hem d’aturar”, ara, amb L’anhel, aquesta idea s’emfatitza i s’expandeix, convidant-nos a aprofitar aquest temps per fer tot allò que quedava pendent i a recuperar “l’espai interior”. Cal buscar cadascú unes eines, marcar-se un nou ritme vital, per poder viure portes endins i travessar això de la millor manera i que fins i tot siga productiu en aspectes que difícilment desenvoluparíem quan hi ha normalitat. De fet, parlant interiorment de la persona, potser quan tornem la percepció i l’estil de vida, si aprofitem tot això que ens ha vingut a sobre, ja no seran del tot igual, podrien canviar una miqueta. Parla de “pair desgràcies i pèrdues”, parla d’aprendre “moltes coses” de tots aquests temps difícil, dies, setmanes, mesos… que es poden fer excessivament complicats. Tot per aprofundir en L’anhel més profund, mirar de projectar-nos en un futur on trencarem aquests murs i ens fusionarem amb “el nostre voltant”.»

La primera de les cançons d’aquest projecte d’urgència ha estat La boira,  i la segona El temps dels arbres. A banda d’aquestes tres que ja estan en circulació, hi hauran noves entregues pròximament.

I és que quan s’intuïa el confinament, Alfons va començar a escriure uns textos sobre els quals planarien els primers passos d’aquest nou projecte des de la reclusió que vivim. S’ha bastit des del l’aïllament i la distància, trobant les complicitats imprescindibles de Toni Medialdea (a la producció musical), Laura Vaughan (realització del vídeo) des de Colòmbia i, com sempre, amb Daniel Olmo (il·lustració i disseny gràfic). S’està portant a terme amb els mitjans que cadascú ha pogut disposar a casa seua. Aquests han estat els recursos, procurant una fluida comunicació i comptant amb la implicació de les les persones que en formen part. S’ha plantejat amb l’esperit d’acompanyar a la gent en aquesta travessia per la pandèmia de la COVID-19, compartint el nostre ofici per a trencar totes i tots plegats els murs d’aquest aïllament i distància.

Estigueu atents, com dèiem, altres cançons i creacions d’aquest SOS de VerdCel aniran aniran naixent els propers dies.