L’anunci de festes variables. Temps ordinari i festes de febrer

13/06/2022

LES FESTES VARIABLES PER AL 2022

Qualsevol grup humà necessita un calendari per a coordinar les activitats que ha de compartir. Els primitius cristians en van ser conscients i van intentar elaborar un calendari propi, comú, compartit. Però, per tal d’organitzar un calendari que pogueren assumir com a propi més enllà de les comunitats d’origen (jueves, gregues, romanes, siríaques, etc.), els calia superar nombroses dificultats, tant de caràcter tècnic (matemàtic, astronòmic) com etnològiques i comunicatives.

En els primers temps del cristianisme, la capital cultural de la Mediterrània i fins i tot del món romà i hel·lenístic era Alexandria. Allí, els estudis astronòmics gaudien d’una fecunda herència (egípcia, jueva, macedònica o hel·lenística, romana), i va ser allí des d’on la nova Església va assumir la tasca de servir de far cronològic.

De fet, des d’Alexandria s’emetien per a tota la cristiandat les Lettere festali, documents anuals destinats a ser llegits en totes les comunitats cristianes, i on s’indicava la data anual de la Pasqua, data a partir de la qual s’obtenien les que en depenien: Dimecres de Cendra (quaranta dies[1] abans del Diumenge de Rams i inici de la Quaresma), Diumenge de Rams (inici de la Setmana Santa), Diumenge de Pasqua Florida o de Resurrecció i, com a tancament del cicle,[2] Ascensió[3] (quaranta dies després de la Pasqua), Pentecosta[4] (o Pasqua Granada) i Corpus Christi.[5]

La data de la Pasqua es determinava (i continua fent-se així) mitjançant l’epacta o càlculs basats en el nombre de dies que un any solar comú de 365 dies excedeix l’any lunar de dotze llunacions o 354 dies.

L’ANY LITÚRGIC

L’any litúrgic comença en Advent,[6] el quart diumenge anterior a Nadal, que en el període 2021-2022 va correspondre al passat 28 de novembre; i el temps de Nadal es prolonga fins al primer dissabte posterior a l’Epifania (enguany, 2022, el dissabte 8 de gener), que tanca el primer Temps Fort, el dedicat al naixement de Jesucrist.

El diumenge 9 de gener comença el primer Temps Ordinari o per annum (també, ‛temps durant l’any’), amb ornaments verds i que durarà fins al Dimecres de Cendra o inici de la Quaresma.

El segon Temps Fort s’enceta amb la Quadragèsima[7] o Quaresma; es tracta del cicle pasqual, el dedicat al segon gran misteri cristià, el de la Resurrecció; en el 2022 comença el dimecres 2 de març (Dimecres de Cendra) i finalitza diumenge de Pentecosta o Pasqua Granada, el 5 de juny de 2022, cinquanta dies després de la Pasqua Florida.

A continuació vindrà el segon Temps Ordinari, que acaba el dissabte 26 de novembre, vespra de l’inici de l’Advent i del nou any litúrgic.

L’ANUNCI DE LES FESTES VARIABLES

Òbviament, hui en dia, ateses les facilitats de la gent per a obtindre les dates, ja no cal comunicar en veu alta a les esglésies les dates de les festes variables. Però, per raons històriques, és facultatiu de les parròquies fer l’anunci solemne de les festes mòbils de l’any entrant. Això es fa el dia de l’Epifania (6 de gener), després de la lectura de l’Evangeli i abans de l’homilia. Aquest anunci és llegit des de l’ambó (trona usada per a llegir o cantar els textos litúrgics, o per a predicar) o bé cantat per part de l’arxidiaca vestit amb capa pluvial. El text per l’any 2022 seria:

«Estimats germans: amb el favor de la misericòrdia de Déu, així com ens hem alegrat pel naixement del Nostre Senyor Jesucrist, els anunciem la joia que ens espera per la Resurrecció del Nostre Salvador.

El [dimecres] dia 2 de març serà el dia de les Cendres, inici del dejú de la Sagrada Quaresma.

El [diumenge] dia 17 d’abril celebrarem amb alegria la Santa Pasqua del Nostre Senyor Jesucrist.

El [dijous] dia 26 de maig, l’Ascensió del Senyor.

El [diumenge] dia 5 de juny, la festa de Pentecosta.

El [dijous] dia 16 de juny, la festa del Santíssim Cos i Sang de Crist [Corpus Christi]

El [diumenge] dia 27 de novembre serà el primer Diumenge d’Advent del Nostre Senyor Jesucrist, a qui siga l’honor i la glòria pels segles dels segles.

Amén.»

EL SANTORAL EN FEBRER

El mes de febrer ofereix un santoral[8] del qual paga la pena destacar algunes festes i sants, que hem situat en la taula següent, en la qual, a la manera litúrgica, hem començat la setmana per diumenge:

DIUMENGE	DILLUNS	DIMARTS	DIMECRES	DIJOUS	DIVENDRES	DISSABTE
		01 Santa Brígida de Suècia[9]	02 La Candelera[10]	03 Sant Blai[11]	04	05 Santa Àgueda o Àgata[12]
06	07	08 Santa Eulàlia[13] (Laia), patrona de Barcelona	09 Santa Apol·lònia[14]	10	11 Mare de Déu de Lorda (Lourdes)	12
13	14 Sants Ciril i Metodi, evangelitzadors dels eslaus	15	16	17	18	19
20	21 Sant Pere Damià, doctor de l’Església	22 Càtedra de Sant Pere[15]	23	24	25	26
27	28		02 Dimecres de Cendra[16]

 

Sí, dies per a recordar, commemorar o simplement conéixer com a part del nostre patrimoni cultural.

[1]https://daualdeu.files.wordpress.com/2020/12/daualdeu1905-1.pdf

[2]https://revistasao.cat/el-tancament-del-cicle-pasqual/

[3]https://revistasao.cat/un-dijous-enlluernador-lascensio/

[4]https://revistasao.cat/pentecosta-maig/

[5]https://revistasao.cat/corpus-christi/

[6]https://revistasao.cat/linici-de-lany-liturgic-ladvent-i-sant-ambros-de-mila/

[7]Abans de la darrera reforma del calendari litúrgic, els diumenges anteriors a la Quadragèsima (Quaresma) rebien noms indicatius de l’aproximació a eixa data. Una mena de reconeixement a les nombroses comunitats cristianes que estipulaven períodes de dejú previs a la Setmana Santa superiors als quaranta dies o Quadragèsima. Això sí, com que es feia servir el sistema decimal per al que en realitat eren setmanes, els noms resultaven equívocs. Així, s’anomenava Quinquagèsima el diumenge immediat anterior a la Quadragèsima; mentre que aquesta correspon als quaranta dies anteriors al Diumenge de Rams, aquella es refereix als cinquanta dies anteriors al Diumenge de Pasqua. Fins ací podem considerar una correspondència entre el nom i el nombre. Però, pel que fa a la Sexagèsima o segon diumenge anterior a la Quadragèsima, ja no es tracta de seixanta dies de distància a la Pasqua, sinó tan sols de 57 (Quinquagèsima + 1 setmana); i la Septuagèsima tampoc serien 70 dies fins a Pasqua, sinó 64 (Quinquagèsima + 2 setmanes). En qualsevol cas, després del Concili Vaticà II el temps de Septuagèsima (que englobava tots els esmentats) ja va quedar inclòs dins del Temps Ordinari o per annum, i tan sols perviu nominalment en l’anomenada Forma Extraordinària.

[8]https://revistasao.cat/lany-liturgic-i-les-festes-de-febrer/

[9]Mística, escriptora i teòloga sueca (s. XIV). Patrona de les vídues. Copatrona d’Europa, juntament amb santa Caterina de Siena.

[10]Presentació de Jesús en el Temple i purificació de Maria. Quaranta dies després de Nadal. https://revistasao.cat/la-candelera/

[11]Advocat dels que pateixen mal de gola; patró dels otorinolaringòlegs i dels cardadors de llana. Patró de Bocairent (la Vall d’Albaida), Altea (la Marina Baixa), Torrent (l’Horta Sud), Sax (el Vinalopó Mitjà) i Potries (la Safor, amb un porrat molt celebrat). Especialment venerat a l’Església Apostòlica Armènia. Atributs: robes de bisbe, amb una pinta de cardar llana.

[12]Patrona de les dones i dels campaners. Advocada de les malaltes de pit. Plantació de l’alfàbega (Ocimum basilicum). Patrona de Sicília, Benillup, Catral, Sencelles, Xèrica. Atributs: palma del martiri, els pits tallats sobre una safata.

[13]En el segle XIII hi va haver una batalla a l’Alt Vinalopó entre els almogàvers comandats per Berenguer d’Entença i els sarraïns; en guanyar els primers, es va batejar el lloc com els Prats de Santa Eulàlia en honor a la patrona de Barcelona. Segles més tard, en època del socialisme utòpic (s. XIX) s’hi va bastir la colònia agrícola de Santa Eulàlia, entre Sax i Villena. Unes altres dades curioses: 1) des de fa uns anys s’hi grava la sèrie televisiva L’Alqueria Blanca (Canal 9 i À Punt). 2) A la novel·la La terra maleïda (2018), de l’escriptor contestà Juan Francisco Ferrándiz, ambientada en la Barcelona medieval del s. IX, en la carolíngia Marca Hispànica, es recrea el descobriment de les despulles de santa Eulàlia.

[14]Advocada dels qui pateixen mal de queixals. Patrona dels odontòlegs.

[15]https://revistasao.cat/febrer-les-parentalia-i-la-catedra-de-sant-pere/

[16]Inici de la Quaresma: falten 40 dies per al Diumenge de Rams.