L’Any Vicent Tomàs i Martí

L’any 1924 va faltar el líder i creador del nacionalisme agrarista. Tenia 25 anys, un carisma fascinador i una vida per davant. Aquest fill d’Artana, a la serra d’Espadà, havia fet més obra pràctica que tots els valencianistes del moment que pul·lulaven pel cap i casal o per Castelló. Després vingueren un parell de dictadures que van soterrar la seua memòria fins als anys 70, quan Vicent Franch es va capbussar de ple en la recuperació de la seua activitat política i cultural.

Tomàs i Martí va ser el primer valencianista polític amb un projecte de rescabalament possible per a aquest país dissortat. Per això, enguany s’ha commemorat el seu centenari amb diverses activitats que ressituen la seua figura mitificada per a retornar-li –i retornar-nos– el valor que mereix. Una trentena d’entitats es van adherir al mes de febrer als actes, amb absències notables i imperdonables en la llista. Cadascú és amo dels seus silencis, però també de les covardies i de les abúlies.

Com a punt culminant de l’any, fa uns dies van presentar a Betxí la darrera biografia de l’activista, una edició de butxaca ben sucosa a càrrec de l’investigador freelance Òscar Pérez Silvestre, que porta trenta anys darrere del rastre de Tomàs. El llibre incorpora diverses novetats documentals i interpretatives que el convertirà en una referència ineludible per als nous investigadors que hi puguen vindre. L’estudi, publicat per la Fundació Josep Irla de Barcelona, ens presenta un jove inquiet de poble plenament humà, allunyat del mite latent que sura en el cap d’alguns valencianistes. És la línia de treball de l’autor, poc amic dels intocables del panteó valencià.

Pròximament, el 29 d’octubre, es presentarà a València a l’Octubre CCC, on l’editorial espera repetir l’èxit de Betxí, un acte que va congregar públic de diversos pobles de la Plana, com en aquells Aplecs de la Muntanyeta dels anys 20. El llibre en paper –com sempre fa la Fundació Irla amb la col·lecció «Biblioteca de l’Esquerra Nacional»– es reparteix debades i generosament als assistents i ja està disponible en format digital al seu web. Una bona ocasió de refrescar de franc, si encara llegiu, l’aportació d’aquell jove carismàtic que des del nacionalisme pretenia millorar la vida de la seua gent més desfavorida.

Vicent Tomàs i Martí (València, 1898 – Artana, 1924) va ser agitador polític, escriptor i metge acabat de llicenciar quan va morir de tifus. Des dels setze anys va militar en la Joventut Valencianista, i a partir de 1918 participà en l’engendrament de l’Agrupació Escolar Nacionalista, Nostra Parla de València i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana amb Carles Salvador, etc. El desencís amb el feble valencianisme urbà el va portar a crear la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes del Reialme de València (1919-1923) per posar en relació els activistes isolats i dur el seu missatge reivindicatiu a l’ambient rural –dominat per la crisi i pel caciquisme– a través d’una publicació mensual, El Crit de la Muntanya (1922-1923). Fou autor d’una àmplia i interessant obra periodística de caire polític i cultural, i també de diverses novel·les breus, la meitat de les quals continuen inèdites per la desídia dels nostres editors i institucions.

Una vegada més, el nacionalisme valencià ha demostrat que va per lliure i dividit en capelletes estèrils sense un missatge clar. Ja veurem si els nostres nets –com desitjava Tomàs i Martí– gaudiran els fruits de les nostres accions. Atomitzats i desnortats, sense Ideal, sembla que no arribarem enlloc. I així ens va…

Revista número 506, pàg. 48. Octubre 2024.