L’arquitectura de l’encontre: l’Escorxador i Reina 121 converteixen el Cabanyal en una àgora d’art, memòria i resistència veïnal

Els dos espais culturals de referència del barri marítim proposen una setembre de programació gratuïta que transcendeix la utilitat de l’oci per a obrir un diàleg estètic, poètic i social sobre el dret a habitar la nostra pròpia ciutat.

En la història de l’art contemporani i de l’urbanisme crític, la ciutat ha deixat de considerar-se un mer conjunt de vies de trànsit o un fons neutral per al consum. Des de la psicogeografia de la Internacional Situacionista fins a les teories de l’espai públic com a construcció social, el carrer es defineix com un palimpsest viu: un llenç col·lectiu on el veïnat escriu la seua memòria diària. En un context global de turistificació i despersonalització dels barris, reclamar l’espai públic a través de la creació artística esdevé un acte de resistència política i poètica.

Aquest mes de setembre, els centres culturals de l’Escorxador i Reina 121 enceten una programació àmplia al Cabanyal-Canyamelar que és, en essència, una invitació directa a habitar de nou el barri, a reconquerir la ciutat pública i a transformar la vivència de la comunitat a través de l’art.

L’artesania de la memòria

Un dels elements estètics més singulars d’aquesta programació és el taller de mosaic impartit per Silvina Rancich. Des de la perspectiva de la història de l’art, el mosaic i el trencadís no són simples ornaments de les fatxades modernistes i populars d’El Cabanyal; constitueixen una escriptura arquitectònica autòctona, un testimoni de l’artesania popular que narra la història d’unes mans que s’unien per a construir l’essència d’una llar. Reconstruir aquest mosaic és una bella metàfora visual d’allò que significa teixir comunitat: arreplegar els fragments dispersos per a tornar a donar forma a un dibuix col·lectiu.

Aquesta reivindicació de les anomenades «arts aplicades» es trasllada de la intimitat a l’esfera pública gràcies a l’enorme xarxa de tallers i col·lectius que habiten Reina 121 de manera regular. Iniciatives com Las Ganchilleras Luchadoras, Les Nereides (el Cor de Dones del Cabanyal), o el projecte d’animació en stop motion Barris en femení des de la perifèria de l’associació Xarxa SembEU demostren que l’art contemporani té sentit quan dona veu a la perifèria i esdevé una ferramenta de transformació i apoderament veïnal.

L’arqueologia industrial de la cultura: habitar l’antic Escorxador

L’antic escorxador municipal, hui transformat en el Centre Cultural i de Memòria de l’Escorxador, representa un exemple d’arqueologia industrial recuperada per a l’ús de la ciutadania. Allò que en el passat fou un espai tancat i de caràcter purament industrial, hui és una estructura oberta al debat cívic, la llibertat creativa i el retrobament social.

La seua programació per a setembre abasta diferents disciplines de les arts escèniques i performatives, ja que ñ’espectacle es desplaça al carrer i a l’escena directa amb l’Open de Comèdia que obri el mes. Igualment, espectacles com Empar, de la companyia Bufoneta, integrat en el festival Circ Voramar, utilitzen el cos en moviment per a jugar amb els límits de la gravetat i qüestionar les dimensions físiques del nostre entorn.

D’altra banda, el II Cicle Teatre i Memòria ens acosta al monòleg L’heura desfarà els marges. Masovera 1948, interpretat per Maribel Bayona (La Col·lectiva), una peça on les arts escèniques serveixen per a obrir escletxes de memòria històrica. També hi haurà espai per a la lírica i l’arrel popular: des de la delicadesa del poemari La mano tendida fins a l’expressió pura i flamenca de Julia Muñoz Gabarre, La Corruska, una veu nascuda directament al cor del Cabanyal que retorna al seu territori acompanyada per la guitarra de José Santos Minero.

Aquest acostament crític a la ciutat té el seu reflex en la ruta guiada RehabilitaTour, que fusiona la història, l’energia i la sostenibilitat del Cabanyal, recordant-nos que la preservació del nostre patrimoni arquitectònic és inseparable de la supervivència de les persones que el mantenen viu.

Reina 121: la imatge documental i el cos en col·lisió

A pocs carrers, el Centre Cultural Reina 121 es converteix en un laboratori per a la reflexió visual i performativa. En l’àmbit de la imatge, l’exposició fotogràfica Cigarreres valencianes. L’última generació, del col·lectiu Dones Cigarreres, s’erigeix com una joia documental imprescindible. La fotografia, utilitzada en la història de l’art com a document social d’identitat, funciona ací per a reivindicar la genealogia del treball femení del barri, rescatant de l’oblit aquelles dones que van obrir camí en les lluites socials.

A més a més, destaca la conferència performativa Fenomenologías del colapso, de María Sainz Arandia, qui planteja una col·lisió reflexiva entre teoria artística i acció escènica. En aquesta línia, destaca la jam de dansa contemporània i música en directe Penja’m, desenvolupada pel col·lectiu resident.

Per últim, està programat el concert de pop d’Àlex Blat i les propostes familiars de Rocco Papia, que proposa un bell exercici de crítica ecològica mitjançant el taller de construcció d’instruments amb materials reciclats, tancant el cercle de la creació amb consciència.

La ciutat de qui la treballa i la viu

Tota aquesta oferta s’ofereix de manera totalment gratuïta. Aquest detall, lluny de ser un aspecte merament logístic, respon a un profund posicionament polític i cultural: la democratització de l’art és la condició inherent per a l’existència d’una autèntica esfera pública.

El Cabanyal no necessita més mirades foranes que el convertisquen en un objecte de consum o de museïtzació folklòrica. El que el barri reivindica —i el que l’Escorxador i Reina 121 ofereixen com a resistència— és la reclamació dels espais públics com a àgores d’encontre, on cada veí i cada veïna es reconega com a part activa d’una història de resistència cultural, popular i comunitària.

Aquest setembre, els carrers d’El Cabanyal ens pertanyen. Anem a habitar-los, a omplir-los d’art i a fer de la cultura el nostre principal refugi de resistència veïnal.

Informació d’accés:
Espectacles: Accés lliure fins a completar l’aforament (replegada d’entrades 30 minuts abans de l’inici del xou en cada centre).
Tallers i visites guiades: Requereixen inscripció prèvia a través del correu de cada espai: escorxador.actividades@gmail.com (l’Escorxador, carrer de Sant Pere, 35-37) i cclareina121@gmail.com (Reina 121, carrer de la Reina, 121).