L’art de modelar el temps: el València Design Fest i el diàleg infinit entre matèria, història i ciutat
La quarta edició de la gran cita de la Fundació del Disseny, presentada a l’IVAM, transcendeix la utilitat industrial per a endinsar-se en la reflexió estètica, reivindicant la resistència de l’artesania contemporània i la poètica dels espais habitables.
Hi va haver un temps en què la història de l’art es capficava a traçar una frontera insalvable entre les anomenades «arts majors» —la pintura, l’escultura, l’arquitectura— i les arts aplicades o decoratives, sovint relegades a una categoria menor per la seua condició utilitària. No obstant això, el disseny, en la seua accepció més noble, sempre ha estat una disciplina filosòfica: l’art de donar forma al pensament i de projectar la identitat d’una societat sobre els objectes i els espais que habita.
Del 10 de setembre al 15 d’octubre, València torna a situar-se en el centre d’aquest debat com a capital de la creació amb la quarta edició del València Design Fest. Presentat a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), el festival consolida el llegat de la Capitalitat Mundial del Disseny 2022 i la seua integració en la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO. Però, més enllà de les xifres, la cita d’enguany esdevé una oportunitat magnífica per a reflexionar sobre el nostre passat artístic i els interrogants del demà a través de tres grans eixos conceptuals.
El diàleg estètic: quan el disseny contemporani habita el museu clàssic
Un dels moments més fascinants d’aquesta edició es viurà el pròxim 28 de setembre amb la iniciativa «Nit al Museu». El Museu de Belles Arts de València, custodi d’una de les col·leccions d’art clàssic més importants del país, obrirà les seues portes a una intervenció on peces de disseny contemporani de firmes com LZF Lamps, Neolith, GandiaBlasco i Greenarea dialogaran directament amb els grans mestres de la pintura gòtica, renaixentista i barroca.
Aquesta confrontació visual no és un mer capritx ornamental. Es tracta d’una lliçó d’història de l’art en viu: una oportunitat per a observar com la llum, el buit i la línia geomètrica contemporània poden reinterpretar els jocs de clarobscur de les teles clàssiques. Un pont temporal que ens recorda que la recerca de la bellesa i de l’harmonia formal és un fil conductor ininterromput en la història humana.
Reivindicar el gest: l’artesania com a resistència i memòria
En un món progressivament dominat per la immediatesa digital i la desmaterialització, el festival fa una aposta ferma per la matèria i el gest humà a través de la seua línia «Temps + Materia», comissariada per Estudio Savage sota el lema Otras formas de permanecer. L’artesania contemporània ja no s’entén com una rèplica nostàlgica del passat, sinó com un espai d’experimentació artística i sostenibilitat.
Un dels exemples més emotius d’aquesta mirada serà la mostra Que no es muiga, d’Andrea Savall, que s’inaugurarà el 15 de setembre al Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí
. L’exposició està dedicada a la transmissió del saber i la tradició de fer boixets (bolilleres) a través de les dones valencianes. En portar una pràctica històricament femenina, domèstica i popular a les sales d’un dels museus més sumptuosos de la ciutat, el disseny fa un acte de justícia poètica i de recuperació de la nostra memòria visual i patrimonial.
Aquest corrent de reflexió material es veurà enfortit amb la presència de Polònia com a país convidat. L’exposició central Crafting Reality: en busca de hábitats alternativos, comissariada per Alicja Głuszek a la galeria Pasaje 94, aplegarà el treball de 19 creadors polonesos que exploren les possibilitats expressives de la ceràmica, el vidre, la fusta, el metall i el tèxtil. Oficis tradicionals que es converteixen en l’argila perfecta per a plantejar preguntes crítiques sobre la nostra responsabilitat amb l’entorn.
L’arquitectura com a palimpsest
Finalment, el festival aborda l’arquitectura no des de la monumentalitat de la nova construcció, sinó des del respecte pel que ja existeix. El programa «La ciutat generosa» posa enguany el focus en la revalorització de l’arquitectura en desús i la capacitat de transformar els entorns urbans des d’una mirada més conscient i humana.
Amb ponents internacionals de la talla de l’estudi eslové Vidic Grohar Architects (que faran una conferència el 24 de setembre a la Universitat Politècnica de València) o la firma madrilenya Elii Arquitectos (el 8 d’octubre), el festival ens convida a pensar la ciutat com un organisme viu, com un palimpsest on cada generació ha de saber escriure el seu present sense esborrar les petjades d’aquells que el van precedir.
El disseny, per tant, es despulla en aquest València Design Fest de la seua capa purament mercantil per a mostrar la seua autèntica naturalesa: la d’una eina cultural capaç de generar pensament crític, de salvaguardar el llegat dels nostres oficis i de dissenyar un futur on la matèria i la sensibilitat humana continuen estant al bell mig de tot.
Dades clau per a no perdre’s el festival:
València Design Fest 2026: Del 10 de setembre al 15 d’octubre de 2026 a més de 30 seus de la ciutat.
Exposició polonesa «Crafting Reality»: Inauguració el 12 de setembre a la galeria Pasaje 94.
Mostra «Que no es muiga» (Andrea Savall): Del 15 de setembre al Museu Nacional de Ceràmica.
«Nit al Museu»: El 28 de setembre al Museu de Belles Arts de València.
Programació completa i espais: Disponible al web oficial valenciadesignfest.com.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)

