Tens 0 productes a la teua cistella
27/10/2022
L’Ascensió (1519), de Jan van Vlaanderen. Museu del Prado
En el calendari cristià, hi ha festes que tenen data fixa, com ara Nadal, Epifania, Transfiguració, Sant Josep, l’Anunciació, Sant Joan, Tots Sants, etc. Hi ha casos en què les festes són de data variable, però sempre en diumenge, com és el cas de la Sagrada Família, la Trinitat o Crist Rei. Però també hi ha festes variables que tenen assignat com a dia un altre de la setmana; seria el cas del Dimecres de Cendra, el Divendres de Passió o el Dissabte de Glòria. Potser els més característics són els tres dijous anuals que recull la següent estrofa:
Tres dijous porta cada any
que llueixen més que el Sol:
Corpus Christi, Dijous Sant
i el dia de l’Ascensió.[1]
Uns dijous molt especials, als quals hem dedicat algun article, com un al Corpus Christi[2] i un altre a l’Ascensió,[3] tema sobre el qual tornem en aquest text.
L’ASCENSIÓ, TAMBÉ UN DIA PER EIXIR AL CAMP A ADMIRAR LA NATURA
L’Ascensió és una festivitat que commemora la pujada al cel de Jesús, quaranta dies després d’haver ressuscitat, del Diumenge de Pasqua (florida), de Glòria o de Resurrecció. Un període, el de quaranta dies,[4] que ja ha aparegut, p. ex., en Marc 1,13, en referir-se al temps que Jesús va passar al desert. I que torna a aparéixer, ara en els Fets dels Apòstols 1,3, com a període d’espera abans de pujar al cel, de l’Ascensió.
Cal no confondre Ascensió de Jesús amb Assumpció de Maria (el 15 d’agost): en el primer cas, és Jesús qui ascendeix pel seu propi poder per asseure’s a la dreta del Pare; en el segon, la Mare de Déu és pujada al cel, però gràcies al poder de la divinitat, no el d’ella mateixa.
Jesús ascendeix al cel davant la mirada de Maria (a l’esquerra) i els apòstols, entre els quals destaca sant Jaume, amb bàcul i capell de peregrí. La part superior del cos de Jesús queda oculta mentre penetra en un núvol, per tal de donar més protagonisme a les petjades dels seus peus, impresos en el cim del Mont de les Oliveres, als afores de Jerusalem i al replà inferior del qual es trobava una almàssera, un molí d’oli o Getsemaní.
Durant els quaranta dies en què Jesús està encara en la Terra (Fets dels Apòstols 1,9) mentre espera el moment de l’Ascensió, ha tingut ocasió una troballa ocasional, l’episodi d’Emaús,[5] del qual ja vam parlar a Saó.
Com que l’Ascensió depén de la Pasqua, de data variable, també és una festa variable: enguany, 2022, l’Ascensió se celebra el dijous 26 de maig. L’any passat va ser el 13 de maig, i el proper 2023 serà el 18 de maig. Quasi sempre al maig (l’any 2011 va ser al juny), però sempre en dijous. És una festa que des del punt de vista temporal sembla simètrica a la de Quaresma: els quaranta dies quaresmals[6] van seguits, després de la Setmana Santa, per quaranta dies de goig pel renaixement de la natura, simbòlicament representats per als cristians per la presència al món del Crist glorificat i que culminen en la seua Ascensió al cel.
I com que per als cristians en el dia de l’Ascensió el Cel s’obri per acollir el Fill, s’ha atribuït a eixe dia la millora de les propietats sanadores de les herbes medicinals; unes plantes teòricament agraïdes pels efluvis benèfics caiguts d’un Cel només ocasionalment obert. Era eixe dia quan, si fa no fa, s’iniciava la recollida del fruit estival més primerenc, la cirera:
El dia de l’Ascensió
cireretes a muntó.
Però potser el cas més notable de relació entre eixa festa i la natura siga el del Baix Vinalopó, on tradicionalment s’anava a les rodalies del Pantà «a fer herbetes», en un ambient encara de Pasqua. Un dia en què es cantaven unes cançons de profund significat etnobotànic:[7] «Venim de fer herbetes» i «El dia de l’Ascensió», la lletra de les quals posem a continuació:
| VENIM DE FER HERBETES[8]
Venim de fer herbetes de l’Ascensió de la serra el Pantano les he fet jo. Portem cantauesso i rabo-i-gat, el setge que portava me l’han furtat, me l’han furtat. Totes les herbes que jo he fet me’ls he enrotllat en un feixet per si a la dona li fa mal per a la panxa o el queixal. No hi ha millor ratet ni més diversió quan venim de fer herbetes el dia de l’Ascensió. |
EL DIA DE L’ASCENSIÓ[9]
El dia de l’Ascensió si voleu saber què hem fet escolteu amb atenció i vos cantaré un poquet. més allà del molí Nou, pujant serres i llometes hasta que en tinguérem prou. portem mançanilla, portem rabo-i-gat, portem un fardatxo d’enmig el barranc.
|
Com veiem, una mostra més de la interconnexió entre natura, religió i cultura que ha caracteritzat la nostra societat.
[1]La versió en castellà diu: «Tres jueves hay en el año / que relucen más que el Sol: / Corpus Christi, Jueves Santo / y el día de la Ascensión».
[2]https://revistasao.cat/corpus-christi/
[3]https://revistasao.cat/un-dijous-enlluernador-lascensio/
[4]https://daualdeu.files.wordpress.com/2020/12/daualdeu1905-1.pdf
[5]https://revistasao.cat/art-simbol-i-natura-el-sopar-demaus/
[6]https://daualdeu.files.wordpress.com/2021/08/daualdeu1805.pdf
[7]Cançons amb lletres d’Antonio Sánchez Martínez, venedor de topall i contraforts; músic aficionat, tocava el clarinet, i, poeta ocasional, escrigué cançons tan conegudes com aquesta i «El dia de l’Ascensió». També és seu el «Coro dels heraldos» que canten en la comitiva de la vinguda de la Marededéu. Les cançons que ara enllacem provenen de la gravació del grup Cançonetes de Fil i Cotó.
[8]«Venim de fer herbetes»: https://www.youtube.com/watch?v=FtC-i5dNS5s&t=1s
[9]«El dia de l’Ascensió»: https://www.youtube.com/watch?v=Vtbcva—k4
