La revista degana en valencià

L’Assemblea Conjunta bisbes-capellans

16/11/2021

Del 13 al 18 de setembre de 1971, ara fa 50 anys, va tindre lloc a Madrid un esdeveniment que va marcar, i molt, la vida de l’Església espanyola en l’etapa final del franquisme: l’Assemblea Conjunta de bisbes i preveres va ser un abans i un després de l’Església, ja que va significar un pas important en la fi del nacionalcatolicisme.

En aquell temps, hi havia una gran bretxa entre els bisbes (molts d’ells conservadors) i els capellans més jóvens, compromesos amb la gent més senzilla i que demanaven la fi del nacionalcatolicisme.

Durant els anys 1969 i 1970 es va fer una enquesta a les diòcesis sobre la realitat i la situació del clergat espanyol, que mostrà que la majoria dels capellans (que feien seua la reforma del Concili) veien amb recel i disgust l’estreta relació de l’Església jeràrquica amb el franquisme. Cal tindre en compte que diversos bisbes tenien un càrrec en el règim. L’enquesta tractava temes polèmics com el celibat, la manera com s’exercia l’autoritat episcopal o el paper dels capellans en la societat espanyola de finals dels anys seixanta. L’enquesta també posava de manifest un anhel dels capellans: el desig perquè s’organitzaren assemblees diocesanes per fer unes diòcesis més dinàmiques.

Les sessions de l’Assemblea Conjunta comptà amb la participació de 285 congressistes (118 bisbes i 167 capellans) amb veu i vot i 129 convidats. Presidida pel cardenal Vicent Enrique i Tarancón, arquebisbe de Toledo i administrador apostòlic de Madrid, l’Assemblea comptava també en la presidència amb Fernando Quiroga Palacios, cardenal arquebisbe de Santiago de Compostel·la; el cardenal Benjamín de Arriba y Castro, arquebisbe emèrit de Tarragona, i els bisbes auxiliars de Madrid, José Guerra Campos, molt conservador, i el bisbe aperturista Ramón Echarren.

A l’Assemblea es van presentar aquestes set ponències:

 

  • L’Església i el món en l’Espanya de hui, per Felipe Fernández, de la diòcesi de Plasència.
  • El ministeri presbiteral i formes de viure’l en l’Església de hui, pel bisbe de Segòvia Antonio Palenzuela.
  • Criteris i vies de l’acció pastoral en l’Església, pel bisbe Elías Yanes, auxiliar d’Oviedo.
  • Relacions interpersonals en la comunitat eclesial, pel bisbe d’Osca, Javier Osés.
  • Els recursos materials al servei de la missió evangelitzadora de l’Església, per Juan Moreno, de la diòcesi de Còrdova.
  • Exigències evangèliques de la missió del prevere en l’Església i el món de hui, per José Mª Imizcoz, de la diòcesi de Tudela-Pamplona.
  • La preparació per al sacerdoci ministerial i la formació permanent del clergat, per Antonio Dorado, bisbe de Guadix-Baza.

 

L’Assemblea marcà l’inici de la fi del nacionalcatolicisme i el naixement d’una Església renovada.