Laudatio a Rosa Serrano Llàcer, en l’entrega de la medalla de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

03/04/2020

Els guardons són sempre una manifestació d’admiració i de respecte. Som conscients que retre homenatge a una persona és reconéixer els mèrits que ha assolit al llarg de la seua vida personal i professional. Sens dubte, Rosa Serrano Llàcer és mereixedora, amb escreix, del reconeixement que hui li fa l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en concedir-li la Medalla de la institució, un premi que mereix perquè al llarg de la vida és molt important fer, però encara és més important la manera com ho has fet.

M’agrada definir Rosa Serrano com a dona polièdrica, en la qual la part personal i la vessant professional formen un tot indestriable, de tal manera que esdevé impossible entendre l’una sense l’altra.

Són nombrosos els àmbits on Rosa Serrano ha demostrat el seu tarannà de dona lluitadora, compromesa, positiva, entusiasta i vitalista. No debades és una dona de fortes conviccions, i també de lleialtats i de fidelitats. La defensa dels seus principis ha sigut una constant en cada una de les seues actuacions, des d’un posicionament ferm, amb una convicció ben profunda, però sempre amb l’exercici del diàleg, l’argumentació i el convenciment. Tot això ha fet que Rosa esdevinga un referent i un model per a totes aquelles persones que la coneixem, que compartim projectes amb ella i que, sobretot, participem de la seua amistat.

Rosa Serrano, paiportina de naixement, ha sigut mestra i cofundadora de l’escola La Gavina, una de les cooperatives educatives capdavanteres de l’ensenyament en valencià, una iniciativa innovadora en l’aplicació de les idees pedagògiques més renovadores i progressistes. Un projecte educatiu que va nàixer l’any 1975, arrelat al medi, coeducador i democràtic, amb l’objectiu d’innovar i de trencar amb les velles formes d’educar, en paraules de la nostra protagonista. Una escola on els xiquets i les xiquetes es pogueren formar en els principis de llibertat, creativitat, harmonia i respecte. Una escola que volia despertar en els infants la curiositat per aprendre, per conéixer. Uns infants que cresqueren amb els versos d’Estellés i de Martí i Pol, de la mà i de la veu dels mateixos poetes.

I encara que Rosa Serrano se sent mestra fins al moll de l’os i no ha perdut mai l’espurna de la docència, la inquietud vital i la curiositat impenitent de la qual sempre ha fet gala l’han portada a desenvolupar una tasca encomiable com a editora, escriptora, activista cultural i política, feminista, defensora de la llengua, difusora de la literatura i de la cultura.

Probablement és per la seua faceta d’editora que més es coneix Rosa Serrano, ja que el seu nom sempre estarà vinculat a Tàndem Edicions, el projecte editorial que va nàixer en setembre de 1990 per a contribuir a la normalització lingüística i cultural a casa nostra i en la nostra llengua, amb l’edició de llibres de qualitat vinculats a la literatura infantil i juvenil, però també a l’ensenyament i l’aprenentatge del valencià.

Sens dubte, va ser l’editorial on Rosa Serrano va invertir més esforços, però també on va rebre les majors satisfaccions professionals i on va assolir el repte personal de convertir-se en un referent internacional de l’edició valenciana en el llibre infantil i juvenil i en l’àlbum il·lustrat, com proven els diferents premis i mencions que ha obtingut al llarg de la seua dilatada trajectòria en el món de l’edició; o el fet que molts dels seus llibres s’hagen traduït a diferents llengües, com l’italià, el portugués o el coreà.

Van ser, en paraules de Rosa, «vint-i-dos anys exercint un ofici apassionant, convertint les quimeres, les ficcions i els coneixements dels autors en llibres a l’abast de tothom. Per als infants. Per als adults capaços de reconéixer la bellesa».

L’aventura d’editar, de donar forma a un projecte que involucra tanta creació i creativitat, és un plaer en ell mateix. I d’això Rosa Serrano en sap i molt. Tàndem Edicions seria inimaginable sense l’ànima i l’alé de Rosa, sense la seua saviesa lectora, sense la seua capacitat d’aprendre dia rere dia, sense la seua curiositat per descobrir tots els mons possibles, sense la seua capacitat de persuadir i de convéncer; en definitiva, sense la seua il·lusió i la seua vitalitat en majúscules.

Per les seues mans d’editora incansable i lectora voraç han passat milers de llibres, i ella mateixa ha publicat l’obra d’una immensa i variada nòmina d’escriptors i escriptores, tant de novells com d’altres de més consagrats. Un recorregut que alhora és també una radiografia del panorama literari valencià dels darrers anys.

Segurament la tasca més reeixida de Rosa Serrano al capdavant de Tàndem Edicions, de la qual a més se sent molt orgullosa, és haver sigut l’editora d’Enric Valor, i amb això haver fet un treball meritori de divulgació de la figura i l’obra de l’escriptor de Castalla, en allò que ella anomena «transhumància literària». I no solament a través de la publicació de les reconegudes Rondalles valencianes, que Rosa va adaptar al públic infantil, sinó també per la publicació d’obres com L’ambició d’Aleix o Narracions perennes, i sobretot, per la magnífica edició del «Cicle de Cassana», amb la qual va contribuir decisivament a divulgar i popularitzar Enric Valor, una figura que li va descobrir per primera vegada una altra mestra, ben estimada pels presents, Carme Miquel, de qui Rosa Serrano va aprendre el compromís amb la llengua i amb la pedagogia.

No m’estic de destacar també que al si de Tàndem Edicions Rosa Serrano va tindre l’encert de crear la col·lecció «Tàndem de la Memòria», gràcies a la qual conservem el testimoni directe, a través d’entrevistes, de molts intel·lectuals valencians i valencianistes insignes com Joan Fuster, Vicent Ventura, Josep-Lluís Bausset, Matilde Salvador, Santiago Bru i Vidal o Enric Valor. Totes estes obres han contribuït notablement a recuperar no sols la nostra consciència històrica, sinó també una identitat col·lectiva com a poble. Un motiu més d’agraïment a la nostra homenatjada.

Els llibres han sigut sempre els fidels companys de viatge de Rosa Serrano. Ella mateixa ha dit que el llibre, i la lectura, és un antídot que alimenta l’imaginari individual i col·lectiu, que ens ensenya a viure, que permet multiplicar les nostres experiències de vida i que possibilita l’accés a la cultura a través d’un vehicle concret: la llengua.

I sense deixar l’univers del llibre, cal posar en relleu també la seua vessant com a escriptora, que tot i no ser nombrosa en títols —alguns d’ells escrits sota el pseudònim de Blanca Cassany—, abasta quasi tots els camps de la creació: des de llibres de text i estudis divulgatius, passant per llibres adreçats al públic infantil com Ui, ui, ui, quins ulls!; Hola i adéu, Júlia; Miquel i el cocodril; Amanida de bruixes; Papers secrets; La domadora de somnis, o El vell mariner…, fins a arribar a llibres per a un públic adult com el poemari Paraules de vidre, la novel·la Viatge i el llibre d’entrevistes Enric Valor. Converses amb un senyor escriptor.

D’altra banda, són incomptables els seus articles en revistes i premsa escrita en què ens ha parlat de tot, però sobretot de cultura i de llibres, i especialment de la nostra cultura i dels nostres llibres.

Una altra vessant que mostra la solidesa i el rigor de Rosa Serrano és el seu compromís cívic, un compromís que l’ha portada a acceptar diversos càrrecs institucionals, on ha compartit idees i ha sumat esforços amb la finalitat de contribuir a enriquir la societat valenciana, aquella que tant estima, perquè sempre ha cregut en els conceptes de reivindicació, resistència i col·lectivitat com els motors necessaris per a assolir la transformació i el progrés i aconseguir la dignitat com a persones que formem un poble.

Per això va acceptar presidir en dos ocasions l’Associació d’Editors del País Valencià, que havia contribuït a fundar en 1990, quan un grup d’editors valencians va creure en la necessitat d’associar-se per a compartir no solament la dificultat que implicava editar en un país com el nostre, sinó també per a intercanviar els coneixements i les experiències que cada un havia assolit de manera individual i, per descomptat, amb un objectiu comú: la defensa del llibre, especialment en valencià.

És també la seua responsabilitat cívica la que va fer que acceptara formar part del Consell Valencià de Cultura entre els anys 1997 i 2002, en uns moments complexos, difícils, intensos, els de la redacció del Dictamen sobre la llengua, embrió de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, on va aportar el seu treball i la seua dedicació en cos i ànima, juntament amb persones com el també hui homenatjat, Ramon Lapiedra. El valencià, la llengua que Rosa Serrano va descobrir tard, però que va descobrir per a sempre, la presència del qual sempre reivindica allà on va.

I arribats ací, hem de parlar del seu compromís polític, un compromís valencianista que Rosa Serrano va adquirir de ben jove i que comprén la seua militància política clandestina en partits com la Unió Democràtica del País Valencià, on va coincidir amb noms ben significatius del valencianisme com Vicent Miquel i Diego o Rafael Lluís Ninyoles o la seua participació activa en Valencians pel Canvi.

Una altra constant al llarg de la seua trajectòria pública ha sigut el seu compromís feminista, la lluita de les dones com a companyes de camí i de vida, que l’ha portada a pertànyer a molts col·lectius de dones en diferents àmbits. La militància feminista activa de Rosa Serrano ha sigut el camí per a reclamar en cada lloc on ha anat, en cada conferència que ha impartit i en cada viatge que ha fet, el paper i la importància que a les dones ens han sigut negats durant massa temps, fins al punt que conscient com és dels avanços i de les fites assolides en el feminisme actual, com ara la visibilitat i el sentiment d’eficàcia, afirma que «cal saber-les utilitzar com a palanca per a noves conquestes», «amb fortaleses inèdites i el pensament esmolat».

Arribem al capítol dels premis i dels reconeixements públics a Rosa Serrano, que també n’hi ha. Entre d’altres, destaquem el Porrot d’Honor de Silla, el Premi Sor Isabel de Villena, el Vicent Ventura, el Lluís Carulla d’Actuació Cívica, el de la Fundació Bromera pel Foment de la Lectura, el Premi a la Trajectòria Editorial de la Fundació FULL, el Premi Valenciana de l’Any de la Fundació Huguet de Castelló i l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. Reconeixements als quals se suma hui la Medalla de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i que sens dubte avalen una trajectòria vital dedicada a la defensa de la llengua i la cultura dels valencians.

Abans de concloure la present laudatio, vull fer pròpies unes paraules que la presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià, Àfrica Ramírez, va pronunciar amb motiu de la concessió a Rosa Serrano del Premi a la Trajectòria Editorial el passat 30 d’octubre a València, en el marc de la Plaça del Llibre: «Caminar, lluitar, perseverar, compartir, somriure, treballar i sumar, eixe és el seu llegat com també ho és l’estima, la fidelitat i el compromís per un País i per una llengua que és la seua i que és també la nostra».

Qui coneix Rosa Serrano sap que és una dona apassionada i que posa passió en tot allò que fa, fins al punt que en l’última pàgina de les seues memòries recentment publicades per Balandra sota el títol Les petjades del temps, afirma: «No sé si aquestes pàgines són una metàfora de la meua passió de viure, però sí sé que han estat escrites des de la passió».

I com que per la meua part ni vull ni puc ser imparcial ni objectiva amb les paraules, he de dir que Rosa Serrano és bonhomia, generositat, passió, coratge, convicció, estima, valentia, rigor, coherència, amistat… És per a nosaltres un model a seguir i un referent que cal tindre ben present; forma part de nosaltres com les cançons de la banda sonora de la nostra vida o com els llibres llegits i rellegits que ens han enriquit i ens han fet persones.

Per tot això, i per molt més, gràcies Rosa Serrano per ser i per estar sempre; gràcies infinites Rosa Serrano per tot i per tant.

 

Article publicat al quadern del número de gener 455.