L’autopista Alacant-València per la costa: No volem que les Marines perden el tren

03/09/2019

A hores d’ara, és conegut de sobres que a final d’any acaba la concessió d’AUMAR sobre el tram de l’autopista AP-7 Alacant-Tarragona. Des de la seua inauguració a la fi de la dècada dels 70 del segle passat, aquesta infraestructura ha sigut un element indispensable en el desenvolupament turístic de les Marines, i ha dotat importants referents turístics com Benidorm, Dénia, Calp o Xàbia d’una via ràpida de comunicació.

La decisió sobre el model d’explotació d’aquesta autopista a partir d’aleshores serà clau per a mantindre els nivells de competitivitat turístics, i eixe és el contingut d’aquest article: posar de manifest la finestra d’oportunitat única per la qual val la pena que aposten les Marines. Aprofitar aquest actiu per a obtindre recursos que permeten executar la connexió ferroviària de l’aeroport i el Tren de la Costa Alacant-València es converteix en una alternativa factible de gran valor per al futur d’aquest territori.

Formulem la pregunta clau: és la liberalització –supressió del peatge– de l’autopista AP-7 l’alternativa que més convé a les Marines? Aparentment, és l’opció més acceptada socialment, atés que representaria un descens en el cost del transport per als residents d’aquestes zones i transportistes i descongestionaria en part la N-332, amb creixents problemes de congestió especialment en èpoques vacacionals. No obstant això, hem de ser conscients que la liberalització de l’autopista també comportaria que l’Estat se’n fera càrrec del manteniment, al voltant de 20-25 milions d’euros/any en el tram de peatge Sant Joan-Silla (bàsicament Alacant-València), fet que limitaria la seua capacitat inversora per a destinar eixos recursos a altres prioritats.

A més, per tal que aquesta infraestructura puga ser aprofitada plenament pel conjunt de les Marines, han d’escometre’s nous enllaços amb l’autopista perquè hui en dia només n’hi ha sis al llarg del tram que discorre per la província. En aquest sentit, cal assenyalar que la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat Valenciana ha proposat l’execució d’una sèrie d’enllaços amb l’AP-7 per tot el territori valencià després de la possible liberalització, entre els quals un d’ells es troba en territori alacantí, pels voltants d’Altea. Aquestes inversions en enllaços també haurien de ser assumides per l’Estat i ascendirien a uns 220 milions per als set enllaços que es proposen a la Comunitat Valenciana segons el govern autonòmic. Com es pot entendre, difícilment es podrien escometre eixos enllaços si l’Estat ha d’assumir des de 2020 uns 20-25 milions d’euros anuals per al manteniment.

Finalment, la liberalització de l’AP-7 serviria per a incrementar l’ús del vehicle privat en detriment del transport públic –trenet i autocars–, més sostenibles ambientalment i socialment que el transport privat. En un moment històric que requereix dotar de més competitivitat les maneres sostenibles per a mitigar els efectes del canvi climàtic, prendre una decisió en favor del transport privat no sembla coherent.

Comptat i debatut, eliminar completament el peatge de l’autopista AP-7 comportaria una reducció en el cost del transport, però molt probablement també es traduiria en una perpetuació de l’escenari actual de falta d’inversions en infraestructures a les Marines per part de l’Estat, tant viàries com ferroviàries, a més d’apostar per una política de transports insostenibles en termes ambientals.

Vol dir això que proposem que els ciutadans de les Marines continuen assumint importants costos del peatge de l’AP-7 o que continuen circulant per una via més perillosa com la N-332? No. L’alternativa que defensem planteja una nova concessió de l’autopista amb rebaixes molt substancials del peatge als residents, que podrien aconseguir-ne la gratuïtat en cas d’un ús intensiu. A més, es generarien suficients excedents empresarials amb la recaptació del peatge per a escometre infraestructures de gran rellevància, com expliquem tot seguit.

Una nova concessió implicaria la fixació d’unes condicions totalment diferents de les actuals. Fins ara, la concessionària havia d’amortitzar l’obra efectuada, per la qual cosa bona part dels seus ingressos servien per a cobrir el cost d’execució de l’obra i els costos financers derivats. En aquest cas, en tractar-se d’una autopista de propietat de l’Estat sense cap obra nova ni càrrega financera relacionada amb la seua execució, el peatge a aplicar per la concessionària pot reduir-se significativament. Aquest fet obriria les portes a plantejar importants exempcions dirigides especialment als usuaris recurrents de l’autopista, com els residents i transportistes de les Marines, que realitzarien un pagament mínim pel seu ús, i podria arribar fins i tot a resultar-los gratuïta a partir d’un determinat nombre de viatges mensuals.

D’aquesta manera, la major part de la recaptació procediria dels usuaris esporàdics, majoritàriament turistes, i es fomentaria la transferència de trànsit des de la N-332 cap a una via més segura com l’AP-7 en reduir-se el peatge per als residents, encara que en menor mesura que en el cas de la liberalització. És a dir, els residents i transportistes de les Marines també es veurien notablement beneficiats per eixa reducció significativa del peatge que es proposa per a ells.

A canvi d’aquest peatge, l’empresa concessionària hauria d’invertir una part dels seus beneficis en noves inversions en infraestructures a les Marines. Òbviament, l’Estat ja no hauria de suportar la despesa en manteniment i explotació de l’AP-7, perquè continuaria sent assumit íntegrament per la nova concessionària, la qual cosa, al seu torn, li aportaria una liquiditat pressupostària major per a redirigir eixa inversió cap a altres infraestructures prioritàries. És a dir, relicitar una nova concessió per quaranta anys significaria alliberar aproximadament 1.000 milions d’€ d’inversions per a noves infraestructures a la província en eixe període tan sols tenint en compte l’estalvi en manteniment.

Però, com s’ha avançat, no solament es comptaria amb els recursos no emprats per al manteniment de l’AP-7; també es disposaria d’una part dels beneficis generats per l’autopista per a l’execució de noves infraestructures. I és en aquest punt on, a partir de les estimacions que hem realitzat per a grans concessionàries, es corrobora que hi hauria suficients excedents per a executar íntegrament el Tren de la Costa Alacant-València, incloent la connexió ferroviària de l’Aeroport Alacant-Elx i els nous enllaços viaris amb l’autopista, a Altea, però també a Calp.

És a dir, s’asseguraria una inversió de l’ordre de 1.700-1.800 M€ a executar en els pròxims anys, ja que, en el concurs públic per a l’adjudicació de la nova concessió de l’autopista, les empreses es comprometrien a executar immediatament aquestes inversions. Tenint present que la inversió anual del Ministeri de Foment per al conjunt de la província és de només uns centenars de milions d’euros, ens sembla que o s’aprofita aquesta oportunitat o difícilment veurem el Tren de la Costa; no el perdem.

 

Article publicat al quadern de la revista de juliol 450